A aquest pas, paritat real el 2059

Gairebé la meitat dels catalans dels catalans tenen alcaldessa, però en percentatge de municipis es demostra encara que els partits són testosterónicos

3
Es llegeix en minuts
CARLES COLS / BARCELONA

rimer, una dutxa escocesa. Gairebé la meitat dels catalans, un 46,93%, tenen alcaldessa. La xifra, és clar, ve molt condicionada pel pes de Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma… Ara, l’aigua freda. Del total d’alcaldes de Catalunya, només un 19,20% són dones. La xifra, si es tracta d’arribar a la paritat, ha crescut des del 2003 amb pas mandrós. Ha necessitat tres eleccions per augmentar 9,2 punts. Amb aquesta progressió (compte, que l’aigua ara ve gelada) Catalunya aconseguiria l’equilibri en aquesta balança (alcaldes versus alcaldesses) en les eleccions municipals de l’any 2059.

        

  

Probablement no serà llavors, sinó abans. La història no és una ciència matemàtica. El que és indiscutible és que les eleccions municipals del 2015 van suposar, percentatges al marge, un punt d’inflexió. Ada Colau va rellevar Xavier Trias. Dolors Sabater, Xavier García Albiol. A Santa Coloma de Gramenet i a Sant Cugat del Vallès, el relleu de senyors amb corbata, Bartomeu Muñoz i Lluis Recoder, per unes dones de presència més pròxima, Núria Parlon i Mercè Conesa, es va produir abans, però es va tornar a ratificar el 2015. En alguns casos el canvi d’alcalde a alcaldessa va venir de la mà d’un brusc moviment en la càrrega política del vaixell. Així va ser a Barcelona. En altres, els votants no van canviar de papereta. El canvi era de formes i estils. Val la pena posar la lupa sobre un d’aquests casos, Gavà, per treure’n així unes primeres conclusions.

EL DESPATX DEL MASCLE ALFA

Raquel Sánchez va heretar de Joaquim Balsera un dels despatxos d’alcaldia més grans de l’àrea metropolitana. En el mercat immobiliari hi ha pisos més petits. Bones fustes, un bon sofà, butaques… Sánchez va sospesar instal·lar-se al seu antic despatx de regidora. Les dones ja són alcaldesses de les grans ciutats, sí, però hi ha detalls que delaten que la vida municipal ha sigut des de sempre territori de mascle alfa. El despatx és un d’aquests detalls.

  

 Sabater, alcaldessa de Badalona,  abans era dirigent veïnal. Ara, la perspectiva del càrrec li ofereix unes vistes inèdites sobre la realitat. Part de la seva agenda l’ocupen reunions amb els moviments veïnals. En la vida associativa les dones són tant o més actives que els homes, explica, però les cúpules, els presidents de les associacions i els seus acompanyants més fidels, encara solen ser càrrecs masculins. A les dones se les relega allà, en aquestes estructures, a una funció de suport, de la mateixa manera que els alcaldes amb dones al seu equip de govern s’han delatat quan a elles els han assignat carteres suposadament femenines. Afers socials o educació, posa com a exemple Núria Marin, alcaldessa de l’Hospitalet. Hi ha hagut excepcions, efectivament, bones tinentes d’alcalde economia o seguretat, però la paritat ha sigut aquests últims anys un artefacte estrany. En certa manera, s’ha reproduït en la gestió municipal el desequilibri de les famílies en què pare i mare treballen, però en les quals l’esquena que porta la motxilla de certes tasques és la d’ella.

Notícies relacionades

    ¿Per què si les llistes electorals es construeixen com una cremallera hi ha més alcaldes que alcaldesses? És per culpa de l’artefacte estrany. L’alcalde sol ser el cap de llista, ergo… Els partits polítics espanyols encara són molt testosterònics. A l’espera que el PSOE resolgui la seva crisi d’identitat, els seus màxims dirigents són homes. Això en una societat que, resultats electorals en mà, ja no penalitza el gènere a l’hora de votar. Al contrari. Un 46,93% dels catalans estan governats per dones malgrat que les candidatures encara són marcadament masculines. Aquesta és una penúltima conclusió. 

 L'última, a mode d'epíleg, l'exposen tres de les alacadesses (Marín, Sabater i Sánchez), que diuen que els seus regidors s'han feminitzat, no perquè hagin canviat el fons d'armari, evidentment, sinó perquè gestionen les seves àrees d'una manera diferent.