Com és l'enemic

El terrorisme de l’Estat Islàmic (EI) ha tornat a ser notícia a Occident amb els atemptats del 13 de novembre passat a la capital francesa. De fet, des de la seva creació, el juny del 2014, l’acció del grup terrorista dirigit per Abu Bakr al-Baghdadi no ha parat d’estendre’s pel món amb diversos atemptats i accions terroristes. Recordem les detonacions provocades per aquest grup a les mesquites xiïtes al Iemen, l’Aràbia Saudita i, més recentment, a la capital libanesa fins als més pròxims geogràficament, com els ocorreguts a Tunísia, en un hotel ple de turistes, o a França a principis d’any amb l’atac al setmanari satíric Charlie Hebdo i a un supermercat jueu.

Encara que França ha sigut especialment castigada per l’EI –fins i tot, esmentada en diverses ocasions de manera específica per diferents portaveus del grup terrorista, com Abu Mohamed Al-Adnani, que va ordenar als seus uns mesos abans dels atemptats a la redacció de Charlie Hebdo que «executessin tots els descreguts occidentals», afegint-hi, en especial, els «bruts i menyspreables francesos»–, la possibilitat de més atemptats de manera imminent a Occident és un fet.

Des de diferents pàgines web i hashtags de tendència radical anuncien pròxims objectius, a més a més d’Espanya, capitals com Roma, Londres i Washington. Però una de les qüestions que més preocupen la seguretat dels diferents països és com poder detectar i controlar una situació que es fa cada vegada més esgotadora i complexa per als diferents cossos i forces de seguretat i que, per la seva immediatesa i dificultat a detectar, es fa gairebé impossible d’evitar.

‘Manual de la barbàrie’

El grup terrorista EI promou la creació d’un califat a nivell mundial, dirigit per l’autoproclamat califa Abu Bakr al-Baghdadi, i es declara estat fomentant la implantació de la xaria o llei islàmica a la població global.

Per aconseguir-ho, basa les seves fases d’expansió a través de les propostes que apareixen en un manual titulat Manual de la barbàrie, d’Abu Bakr Naji, en el qual s’explica com aconseguir aquesta conquista del califat. Des d’una primera fase anomenada «d’humiliació i agonia», on els principals objectius se sustenten a dinamitar la moral d’Occident a través del terror amb diferents accions, com la invasió massiva de vídeos de decapitacions, i la divisió entre els musulmans i la resta de la població promovent una estudiada confusió entre islam i terrorisme.

Després ve una segona fase anomenada «del desembarcament dels salvadors», on les diferents cèl·lules dorments enviades a tot el món s’activaran i començaran a ocasionar atemptats indiscriminats. Finalment, el manual aborda la «fase dels gihadistes com a salvadors del caos», on el principal objectiu és el d’oferir-se com a garants d’aquest caos provocat pels diferents atemptats a canvi d’una acceptació del califat i la seva llei o xaria.

Ara com ara, ens trobem entre les dues primeres fases del manual, que té com a interès la captació de nois joves per lluitar per la causa, ja sigui des de Síria o l’Iraq, o quedant-se en els seus països d’origen de manera latent fins que arribi el moment d’actuar i el de noies joves per procrear a Síria i estabilitzar una població que ha d’anar avançant en les seves conquistes territorials.

Trets òptims

Els principals signes que busquen els observadors que treballen per al grup terrorista en les possibles víctimes a ser radicalitzades són persones frustrades o insatisfetes, tant a nivell social, laboral i econòmic (no hem de pensar només en el musulmà mal integrat, sinó en qualsevol jove marginat en la nostra societat), persones sensibilitzades contra les injustícies als països àrabs o de majoria islàmica, i joves que perceben alguna mena de discriminació per part de la societat. Aquesta mala integració porta el jove a rebre una estigmatització per part dels seus que fa que arribi a una crisi d’identitat manifesta.

Dins d’aquest perfil (nois joves) hi trobem nois d’edats entre els 15 i els 35 anys, musulmans, encara que cada vegada s’incrementa més el nombre de conversos, no parlen àrab, molts d’ells amb antecedents de delinqüència comuna, que són captats principalment a través de les xarxes socials i radicalitzats per un reclutador. Alguns d’ells presenten trastorns de personalitat (alguns diagnosticats prèviament), que es revelen a través de la inestabilitat dels estats d’ànim i de conductes antisocials contínues.

En el perfil de les noies radicalitzades ens trobem edats entre els 16 i 28 anys, musulmanes, però amb un augment de lesconverses igual al dels nois, tampoc parlen àrab la majoria d’elles, i la via de captació principal és també mitjançant les xarxes socials.

Les diferents fases de captació dels nois es podrien dividir en quatre: una primera d’atracció i adhesió a la causa a través de les xarxes socials i internet, en general; una segona fase en la qual el jove manté el contacte amb el reclutador, comença la reprogramació i el convenciment sobre allò pel que ha de lluitar. En una tercera fase, el reclutador selecciona els perfils que considera més fàcils de convèncer, i la quarta fase és la de l’activació, que es complementa amb un viatge a Síria o l’Iraq per acabar la formació del candidat en la lluita i la utilització d’armes i d’explosius.

Visió romàntica

Pel que fa a les noies, se segueix el mateix esquema, excepte el contacte directe amb el reclutador, ja que la manera de captació de la majoria d’elles és a través de l’enamorament d’un suposat guerrer de l’EI, la seva retòrica de fidelitat, la igualtat de sexes, i una visió romàntica del territori que controla el grup terrorista. Moltes vegades el convenciment de la noia és tan gran, que emprèn el viatge sense conèixer qui hi ha realment darrere del perfil del seu enamorat. Una vegada arriba on és el reclutador i s’adona que no és el que pensava, ja és massa tard per tornar. D’octubre a desembre del 2014 es van comptabilitzar 120 morts occidentals que intentaven tornar davant la decepció pel que s’havien trobat allà.

La prevenció

Tot i ser molt important el seguiment dels radicalitzats per part dels serveis d’intel·ligència i policials amb la finalitat d’evitar els atemptats que poden executar a Occident, encara és més important prevenir i impedir que aquests joves entrin a formar part d’aquest tram de reclutament, procés que els porta a matar per una religió que no té res a veure amb l’islam. Per un altre costat, s’hauria de controlar els espais on els reclutadors porten a terme les seves accions de captació, des del control de les xarxes socials per les quals es mouen fins als locals on es reuneixen.

En aquest aspecte, dos espais que, segons la meva opinió, estan descuidats i tenen una gran importància per a la captació són els centres penitenciaris i els de menors. En el primer cas, a les presons, hem de formar els funcionaris que hi treballen perquè siguin capaços de detectar els reclusos que s’introdueixen al circuit penitenciari amb l’objectiu de captar, i, per un altre costat, descobrir els possibles perfils objectius de presos que, sovint, estan complint condemnes de tercer grau per la seva facilitat a entrar i sortir del centre.

Sense aquesta formació específica, la captació dins de les presons serà un lloc fàcil per a la tasca dels reclutadors. Els centres de menors són altres punts de captació. És imprescindible evitar que hi hagi espais on els menors pertanyin al mateix país i tinguin la mateixa llengua, i és molt important que hi hagi un control exhaustiu

–per part dels monitors que entren a formar part d’aquesta tasca tan difícil com és la reinserció del menor en la nova societat–, tant de les activitats dins com fora del centre.

Des que Europa ha decidit controlar més les fronteres i els aeroports per evitar que els extremistes occidentals puguin arribar a Síria, el grup terrorista està apostant per radicalitzar nens al país d’origen i deixar els estrangers sense l’última fase de la captació (viatge final), cosa que fa que siguin més difícils de detectar fins que no actuen. Per un costat, aquest fet ha incrementat en ells l’odi a Occident atès que han sigut precisament les polítiques dels països on viuen les que no permeten que puguin concloure el seu procés de radicalització, fet que augmenta el sentiment de ràbia cap a objectius pròxims. Per l’altre, tot i el perill que tenen aquesta mena de perfils, la falta de formació en armes i de preparació d’explosius fa més probable que les accions que porten a terme no acabin amb èxit, que tinguin un nivell menys greu o que siguin de menys envergadura.

Canvis en la conducta

Per tots aquests motius, és fonamental, a part de treballar en el seguiment dels joves sospitosos de radicalisme, portar a terme una tasca, com ja s’està fent en altres països europeus, en l’àmbit de la prevenció. Seguir els possibles radicalitzats per part dels cossos i forces de seguretat no només és molt costós, sinó que pot arribar a ser esgotador. Hem de treballar per evitar que aquest jove arribi a caure en les xarxes de reclutament detectant-lo i oferint-li altres opcions més atractives que les que li presenten els terroristes. Per un costat, mentre dura aquesta radicalització (Al-Qaida radicalitzava en 2 anys i l’EI, en 4 mesos), és imprescindible formar professionals capaços de detectar aquests canvis en la seva conducta, evidents però que si no coneixem quins són serà impossible captar-los a priori. És important, com han dit diferents càrrecs polítics, que la societat civil sigui un actiu en aquesta detecció, però si no formem la societat, si no sabem què buscar, tot es pot convertir en una caça de bruixes sense sentit. Amb aquesta formació en detecció no solament podrem actuar abans que els violents passin a l’acció i impedir així una desgràcia, sinó que evitarem acusacions fàcils i sense cap base per falta de coneixements per discernir el musulmà de tota la vida no radical del terrorista.

Un dels casos més clars d’aquest coneixement i formació de civils pròxims als joves va ser el de Yassin Salhi, veí del barri de Saint Priest de Lió i autor el mes de juny passat de la decapitació del gerent de la fàbrica on treballava i amb la intenció, a més, d’atemptar contra l’empresa de gas Air Products situada a la mateixa regió. Després de ser detingut, el monitor del gimnàs al qual solia anar a entrenar-se va descriure amb total claredat els canvis, tant físics com de conducta, del terrorista els últims mesos. Si aquesta persona hagués pogut saber que el jove que tenia davant era un possible cas de radicalització, segurament hauria pogut activar l’alerta policial.

Mesures immediates

És important aplicar mesures immediates per lluitar contra aquest fenomen que tenim a casa, però sobretot invertir en polítiques de prevenció i en professionals experts en aquesta matèria per poder detectar tota acció de radicalització del terrorisme de l’EI. També és necessari controlar i neutralitzar l’activitat de totes les xarxes de reclutament i els seus operadors, espais avui en dia bàsics per enrolar aquests joves.

Per una altra part, és molt convenient treballar amb els radicalitzats una vegada són detinguts: s’ha de poder disposar de plans de desprogramació. No serveix de res empresonar un radicalitzat que ha exercit la violència durant anys si quan surt de la presó segueix pensant el mateix, amb idèntic discurs contra Occident.

Notícies relacionades

Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña: «En cinc anys tindrem un ensurt pitjor que el de París»

«He hagut d'esborrar alguns contactes de Facebook»

Una altra mesura important és donar veu i opinió als representants d’aquests musulmans, com són les diferents comunitats islàmiques presents al nostre país, perquè rebutgin aquest terrorisme i deixin clar que l’islam no té res a veure amb l’EI, per evitar dividir entre musulmans i no musulmans, que és un dels principals objectius buscats pels terroristes per crear el caos a Occident.

També activar i potenciar la creació d’organismes d’intel·ligència coordinats entre els diferents països europeus per solucionar el problema de l’intercanvi d’informació de les diferents forces i cossos de seguretat i serveis d’intel·ligència. Per una altra part, fer treball de carrer per neutralitzar aquest terrorisme social que està present en la nostra societat és fonamental. Hem de formar professionals més pròxims als perfils dels possibles radicalitzats (metges, professors, treballadors socials, infermers...) perquè en detectin la captació i puguin denunciar-la a les autoritats per fer-ne el seguiment i el control. Però, principalment, impulsar més polítiques de prevenció, fonamentals per impedir que hi hagi atemptats i no haver de lamentar-los amb posterioritat.