La lluita col•lectiva per una ciutat lliure de masclisme

A Catalunya, un 80% de les dones han patit, al llarg de la seva vida, algun tipus de violència masclista. Això significa que la gran majoria han sigut objecte de comentaris, gestos sexuals, intimidació o tocaments, fins i tot maltractament psicològic o violacions. Però, darrere de les xifres, hi ha moltes dones que pateixen en silenci. I, per això, és important conscienciar tota la població de la importància de prestar atenció a les nenes, noies i dones del seu entorn, que poden estar vivint una situació de violència i no saber com denunciar-la.

Durant el pròxim 25N, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Barcelona continuarà sent un referent antimasclista. La Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona posa en marxa cada any una campanya de sensibilització sobre la violència de gènere dirigida a tota la ciutadania. Aquest any, sota el lema Pregunta, parla, escolta, l’objectiu és, entre tots, identificar les dones que es troben en aquest tipus de situacions i dirigir-les, si cal, als serveis i recursos municipals que ofereix la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.

Més enllà de les dones

Notícies relacionades

Nou pla per millorar l’ocupació de les persones amb discapacitat

La Biennal Ciutat i Ciència 2025 acostarà la revolució quàntica a la ciutadania

Els serveis municipals no només donen suport a les dones, sinó que també incideixen en les persones del seu al voltant. El centre de masculinitats Plural, per exemple, és «un espai per als homes que volen reflexionar sobre altres maneres de viure la masculinitat i alliberar-se de certs estereotips i del significat caduc de comportar-se com un home», explica Esteve Segura, tècnic de la Direcció de Feminismes i LGTBI i responsable municipal del Plural. «No s’ha d’oblidar que implicar-nos en les desigualtats i la lluita contra la violència masclista és responsabilitat de la ciutadania. Aquí tothom hi juga un paper important», afirma Segura.

D’altra banda, atendre les víctimes és cada vegada més complex a causa de la interseccionalitat. En altres paraules, cada vegada es tenen en compte més factors. «Hi conflueixen altres problemàtiques, derivades del coneixement de la llengua, la immigració, la situació econòmica i diferències culturals, per exemple», explica Glòria Matas, cap del Departament d’Atenció i Acollida per Violència Masclista de l’Institut Municipal de Serveis Socials.