Un pla per fomentar la vivenda assequible

El dret a la vivenda és un dret universal. És un dels recursos bàsics perquè tothom pugui tenir una vida digna. Amb aquest objectiu a la vista, l’Ajuntament de Barcelona treballa per implementar unes polítiques de vivenda que, a més de lluitar contra la situació d’emergència social derivada de l’impacte de la Covid-19, actuïn en l’arrel de les causes que dificulten l’accés a una llar a la capital catalana, en un mercat immobiliari afectat per la gentrificació, el lloguer de vacances i l’alta demanda.

Per a això, el consistori treballa juntament amb entitats socials, associacions de veïns i professionals del sector per fomentar vivendes assequibles. A través del full de ruta que marca el Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2016-2025, l’administració treballa a través de mesures tradicionals i amb altres de més innovadores per a la promoció de nous pisos de lloguer públic, amb l’ajuda de la innovació per construir més ràpid i amb més eficiència energètica, la mobilització de pisos buits, la rehabilitació amb criteris ecològics i la promoció de la covivenda com a nova forma d’accés a una llar. Totes aquestes fórmules busquen posar a disposició de la ciutadania el nombre màxim de vivendes per sota del preu de mercat, tenint en compte que els preus del mercat immobiliari barceloní són inassumibles per a una gran part de la població.

Seguint l’aposta tradicional de gran part de les administracions quant al parc de vivendes públic, l’Ajuntament de Barcelona impulsa la construcció de vivendes públiques a través de la promoció directa municipal a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació. En total, estan en marxa 73 promocions del parc de vivenda pública, 54 de lloguer. I es continuarà ampliant l’oferta, ja que el Pla pel Dret a l’Habitatge contempla que el 80% de les noves vivendes públiques siguin de lloguer.

Innovació

En aquest conjunt de nous pisos, destaquen quatre promocions previstes al barri de Sant Martí (als carrers de Pallars, Marroc, Binèfar i Arriassa), que es construiran a través de processos industrialitzats. Són l’emblema de la nova aposta del consistori cap a un nou model de construcció. Està basat en la fabricació d’una gran part de l’edifici en un taller –un entorn controlat en què els treballadors compten amb bones condicions per preparar les parts de l’edifici amb més qualitat–, i un acoblament posterior a l’obra.

Aquest nou model constructiu permet reduir els temps de construcció, ja que permet treballar en paral·lel l’obra de demolició amb la construcció de noves parts de l’edifici, a més de controlar l’impacte ambiental i apostar per l’eficiència energètica de les noves vivendes. A través d’aquest, l’Ajuntament de la capital catalana reafirma el seu compromís amb la innovació, el medi ambient i la construcció ràpida de vivendes en el marc d’emergència social derivat de la Covid-19.

Covivenda

A més de centrar-se en el lloguer, el parc de vivendes públiques també proposa altres models com la covivenda. Un exemple d’aquest model el trobem en el Cas Sibèria, al barri del Poblenou, construït per Mediaurban, del Grup Mediapro, i gestionat per la Fundació Habitat3. És la primera vegada en què una empresa amb ànim de lucre assumeix la construcció de pisos de lloguer per sota del preu de mercat en un terreny licitat en règim de dret a superfície, per la qual cosa no deixa de ser públic.

Un altre model de covivenda és el que proposa La Borda, un projecte cooperatiu que contempla la cessió d’ús per facilitar l’accés a una vivenda digna i estable entre els seus cooperativistes. Aquests projectes fomenten la gestió comunitària, ja que els participants en la cooperativa són els autopromotors del lloc en el qual viuen, i són responsables directes del seu disseny, que gira entorn de les seves necessitats, gestió i direcció. Aquest model, a més, compta amb espais i serveis comuns per optimitzar recursos i fomentar la relació entre la comunitat.

Juntament amb la convivència de models públics i privats en la covivenda, l’Ajuntament també ha firmat el Conveni ESAL, a través del qual ha destinat 13 solars perquè les entitats i les fundacions sense ànim de lucre del tercer sector puguin promoure vivendes socials.

Donar sortida als pisos turístics

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

L'Ajuntament de Barcelona avança la precampanya forestal de prevenció d'incendis

Per afavorir el mercat de lloguer amb preus assumibles, el consistori també opta per la mobilització de vivendes destinades a ús turístic cap a l’ús social de forma temporal. Per a això, ha firmat els primers contractes amb propietaris del sector turístic per destinar 22 apartaments a la vivenda social per a famílies vulnerables que actualment viuen en pensions. El programa és dissenyat per donar un ús temporal i social a pisos que actualment tenen llicència turística, però que estan buits a causa de la Covid-19. Com a contraprestació, els propietaris rebran entre 700 i 1.200 euros mensuals, en funció de les característiques de les vivendes.

Aquest conjunt de mesures se suma a iniciatives més tradicionals que s’estan impulsant d’un temps ençà, com la compra de pisos, els ajuts al lloguer i el foment del lloguer assequible amb un únic objectiu: frenar l’escalada de preus i garantir, en la mesura possible, el dret universal a la vivenda a través del parc públic.