Junts demana un pla específic contra la multireincidència per les comarques de Girona

Alcaldes i representants de Junts han comparegut aquest dilluns en roda de premsa davant la nova comissaria de Can Burrassó, a Girona, per reclamar més recursos policials i judicials per fer front a la multireincidència. El partit es mostra preocupat, especialment després de les declaracions de la consellera d’Interior, Núria Parlón, que fa un mes va afirmar que aquest tipus de delinqüents s’havien traslladat a les comarques gironines arran de la pressió policial i dels dispositius Kanpai desplegats en altres zones.

El tren com a mitjà de transport ha afavorit que alguns d’aquests delinqüents es moguin des de l’àrea metropolitana cap a altres punts de les comarques gironines, com ara una nau ocupada a Celrà. El partit també reclama al PSOE que desencalli la nova llei contra la multireincidència que va proposar precisament Junts i que porta mesos encallada. Un fet que va anunciar el govern espanyol la setmana passada després de la ruptura dels de Carles Puigdemont amb el govern de Pedro Sánchez.

La vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, ha assegurat que les declaracions fetes arran de la inauguració de la comissaria “ens van preocupar molt en el seu moment, perquè eren afirmacions de la pròpia consellera, i nosaltres demanem que hi hagi un pla específic i integral també per a Girona i la seva demarcació. Si la pròpia consellera afirma que es produeix aquest moviment dels multireincidents arran dels efectes de l’acció contra la multireincidència a Barcelona, doncs aquí també fa falta”.

Geis també ha demanat que se’ls informi amb dades concretes sobre què s’ha fet i què s’està fent respecte als multireincidents. Al mateix temps, ha explicat que els mateixos agents de policia reclamen canvis i més pressió: “Ens expliquen que han detingut aquesta persona 60 vegades, 70 vegades, i això també és un motiu d’ineficàcia i de desmotivació, moltes vegades, per als propis cossos i forces policials.” Finalment, ha afegit que és un tema que s’ha d’abordar perquè “la ciutadania ens ho demana, des del rigor, sense caure en l’alarmisme i amb serenitat”.

A l’acte, on també hi eren presents l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef; la presidenta de la Vegueria i diputada al Parlament, Maria Àngels Planas; l’alcalde de Quart, Ferran Rodero, i la tinenta d’alcalde de Salt, Fanny Carabellido, s’ha reclamat aquest pla específic per a la província de Girona.

16 multireincidents amb més de 250 antecedents

El batlle de Figueres, Jordi Masquef, ha aportat xifres: “A la ciutat tenim sis multireincidents, per tant, 16 persones disruptores de la bona convivència i del bon veïnatge de Figueres, que acumulen més de 250 antecedents.” Per això ha defensat que cal “abordar aquest problema des d’una òrbita integral, de manera seriosa i rigorosa, sense entrar en populismes ni en solucions màgiques, i això passa perquè des de la Conselleria s’hi aboquin més esforços”.

Masquef ha subratllat que “Girona no és una demarcació de segona categoria” i ha recordat que és “l’única que no té dues regions policials, a diferència de Tarragona, Barcelona i Lleida”, en referència a la demanda històrica d’una segona Regió Policial per a l’Alt Empordà.

També ha denunciat que moltes vegades la manca d’efectius dels Mossos d’Esquadra obliga les policies locals a “pal·liar aquesta manca d’efectius”, tot i que “la seguretat ciutadana no és competència dels cossos locals”. A més, ha lamentat la situació judicial, afirmant que molts ciutadans “no poden entendre que delinqüents que cometen, per exemple, furts, surtin per l’altra porta al cap de dues hores. Això és incomprensible per a qualsevol persona normal.”

Per aquest motiu, ha reclamat que “es doni més múscul a les instàncies judicials, perquè aquesta gent ha de passar a disposició judicial i ser jutjada pels il·lícits que comet. Si no, ens trobem —com ens diuen molts advocats i procuradors— que persones que cometen furts o robatoris no tenen assenyalada la data de la vista fins al cap de 10 o 12 mesos, o fins i tot un any, i això la ciutadania no ho entén”.

Notícies relacionades

Junts creu que ERC s’hauria de «plantar» després de dilatar la llei perquè Catalunya recapti l’IRPF: «Sánchez incompleix»

Orriols es planteja treure Ripoll del sistema comarcal de recollida de residus

Finalment, l’alcalde de Quart, Ferran Rodero, ha recordat la situació de municipis com el seu, que depenen exclusivament dels Mossos d’Esquadra, i ha demanat que el cos no sigui només "reactiu", sinó també preventiu. Segons ha dit, cal que els agents no es desplacin als municipis només quan hi ha un fet delictiu, sinó també per prevenir-ne i fer més pressió al territori. Amb tot, Rodero ha assegura que fan "esforços ingents" i tant ell com la resta de representants de Junts han donat suport a la policia i la feina que duen a terme a la província.

"Al capdavall, allò que vol la ciutadania és poder caminar tranquil·lament pel carrer; però quan t'estiren la bossa de mà o et roben el telèfon mòbil, això genera molta sensació d'inseguretat", ha subratllat Gemma Geis. "Des dels municipis estem intentant lluitar contra aquesta xacra, però necessitem tots els mitjans, tota la col·laboració i estar units", ha dit Masquef, en referència a la demanda que fan a Interior.