Objectiu: incrementar el reciclatge dels residus

Totes les campanyes de comunicació per incrementar la recollida selectiva dels residus han sigut insuficients i així ho demostren els percentatges de reciclatge aconseguits a la ciutat. El sistema de recollida de residus a través de contenidors de colors ha quedat estancat. Les xifres parlen per si soles. A la ciutat de Barcelona, la recollida selectiva dels residus amb prou feines arriba al 37,7%, molt lluny dels objectius europeus. I és que, el 2018, el Consell de la Unió Europea (UE) va adoptar un paquet de mesures sobre residus en el qual establia que el 55% dels residus municipals haurien de ser reciclats o reutilitzats abans del 2025. 

Tenint en compte que, de mitjana, una persona de Barcelona genera un total de 483 quilos de residus anuals i que la recollida selectiva no supera el 38%, cada persona malgasta aproximadament uns 300 quilos a l’any de recursos que ni es reutilitza ni es recicla. Una de les dades que més preocupen és que només el 10% dels plàstics s’acaben reciclant. Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona vol posar punt final a aquesta realitat. Sent conscients que les ciutats consumeixen el 75% dels recursos naturals i generen el 50% dels residus municipals i entre el 60% i el 80% de les emissions d’efecte d’hivernacle globals, l’administració barcelonina ha decidit apostar per una economia circular. En aquest sentit, el 2016, l’Ajuntament va adoptar l’estratègia Residu Zero com a eix vertebrador de la gestió de residus municipals. Una iniciativa fonamentada en la filosofia de reduir progressivament la generació de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals.

Taxa municipal

En línia amb el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2017-2025 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), des del juliol d’aquest any, els barcelonins paguen una taxa per la recollida de residus. Es tracta d’una mesura aprovada per la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, on el 80% de les vivendes paguen entre 27 i 51 euros a l’any. Amb aquesta mesura, l’administració de la capital catalana pretén fomentar el reciclatge a la ciutat i la intenció en un futur és bonificar els domicilis que reciclin més a través d’una factura individualitzada. Fins aleshores, la dinàmica consistirà a ajustar el cost de l’impost segons les dades de reciclatge de cada zona.

El tractament de residus municipals és responsable del 10,4% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Barcelona. A més, tot i que sigui desconegut per la ciutadania, el cost que suposa la recollida i tractament dels residus que es generen suposa 191 euros per llar a l’any. Si s’aconseguís l’objectiu del 60% de recollida selectiva, aquest cost baixaria fins als 163 euros. 

Porta a porta

Una de les principals mesures que vol posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona és la individualització del sistema de recollida de residus. Per a això, al llarg de l’any vinent, l’administració barcelonina vol implementar un sistema de recollida porta a porta (PaP). Aquest mètode consisteix a deixar els residus ben separats davant de la porta de casa seguint un calendari preestablert per a cada fracció (orgànic, vidre, envasos, paper i cartró i resta). Aquest tipus de procediment té molts beneficis: a part de millorar la qualitat dels residus recollits, també permet guanyar espai públic amb la retirada dels contenidors i millorar la qualitat dels residus recollits en totes les fraccions, en especial, de la matèria orgànica.

San Francisco, Seül i Berlín són algunes de les ciutats que han implantat aquest sistema de recollida. Totes, juntament amb altres polítiques que es basen en l’estratègia de residu zero, han aconseguit índexs de reciclatge que superen el 60%. No obstant, no fa falta sortir de Barcelona per veure un exemple d’èxit d’aquesta pràctica. El 2018, ja es va posar en marxa el mètode de recollida porta a porta al barri barceloní de Sarrià. Gràcies a una petició de l’associació de veïns i veïnes del barri, es va instaurar un sistema de recollida de residus orgànics, envasos, paper i cartró i la resta. Des d’aleshores els resultats han sigut prometedors. La recollida selectiva va augmentar considerablement, i va arribar a un 60% actualment. Durant les dues primeres setmanes, va passar del 19% al 54% i es va passar de recollir 700 quilos de residus orgànics a la setmana a recollir-ne 7348 quilos, és a dir, 10 vegades més.

Notícies relacionades

Oberta la convocatòria dels Premis Montserrat Roig 2024 de periodisme i comunicació social

Arriba una nova edició de les Setmanes d'Arquitectura a Barcelona

Un altre mètode efectiu de recollida selectiva consisteix en les plataformes mòbils de contenidors. Una iniciativa que s’aplica al barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, des de l’any 2019. A través d’una prova pilot, que va començar sent de sis mesos i s’ha estès, l’Ajuntament de Barcelona situa una sèrie de plataformes mòbils, en uns dies i hores determinades per a cada fracció, en punts específics de la zona, a prop de les vivendes. 

Quatre mesos després que comencés aquest sistema, la separació de residus en aquest barri va passar del 30% al 61%. La fracció que més va augmentar va ser la del vidre, que ho va fer en un 43%; seguida del paper i el cartró, que va incrementar un 35%, i la fracció d’envasos, que ho va fer en un 32%. A més, es pot destacar que aquest sistema va aconseguir reduir els residus impropis, és a dir, aquells que es dipositen en un contenidor incorrecte. D’aquesta manera, van passar a representar el 18% al 7%.