Per una Barcelona més justa

Hi ha milers de casos de persones que tenen la sensació de trobar-se indefenses davant de l’administració municipal de la ciutat de Barcelona. Falta d’enllumenat al seu carrer, problemes amb l’estat de l’espai públic, contaminació acústica, retards en l’entrega d’una vivenda pública, falta d’accessibilitat a algunes estacions de metro o dificultats amb els títols de transport públic. Aquestes són només algunes de les situacions que viu la ciutadania barcelonina i que poden tenir remei si es coneix la figura que pot evitar que això passi o accelerar una possible solució.

Parlem de la Síndica de Greuges de Barcelona, una figura que existeix des del 2005 i que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques del veïnat, així com de les persones que es trobin a la ciutat, tot i que no siguin residents. En altres paraules, aquesta institució atén les reclamacions de les persones que se sentin perjudicades per l’ajuntament i/o qualsevol dels serveis públics. Aquest va ser el cas del Carles, un veí de Gràcia fart que el camió de les escombraries xoqués contra la façana de la seva finca; o de la Mariona, que es va queixar per la possible existència de tarifes fraudulentes als taxis adaptats; o fins i tot del Marco, amb problemes per dur a terme el tràmit de l’empadronament.

També hi ha temes més genèrics que ha viscut la majoria de gent en la seva interacció amb l’administració municipal: queixes per l’atenció rebuda, rebre resposta de l’ajuntament a les peticions de la ciutadania, rebre aquesta resposta en els terminis establerts, etcètera.

Servei gratuït i assessorament de qualitat 

Maria Assumpció Vilà és Síndica de Greuges des del 2010 i des d’aleshores el nombre d’actuacions ha crescut de manera important: el 2018 la defensora de la ciutadania barcelonina va executar un total de 3.604 actuacions, mentre que el 2010 es van dur a terme 1.513 intervencions. 

Del total d’intervencions del 2008, 1.729 han sigut queixes i 1.875, consultes i assessoraments generals. De les 1.729 queixes, 866 han acabat en una resolució de la defensora, en 840 ocasions s’ha fet un assessorament tecnicojurídic, i en 23 casos en què s’havia iniciat una intervenció d’ofici s’ha efectuat un pronunciament sobre la qüestió d’interès públic que la motivava. El 2018 s’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 74% dels casos, mentre que el 2017 aquesta xifra va ser del 58%.

El ciutadà o la ciutadana pot adreçar-se a la Síndica de Greuges de Barcelona si té un problema amb l’ajuntament o algun servei dependent (ATM, TMB i altres de similars). La síndica i el seu equip assessor l’atendran de manera gratuïta i confidencial i supervisaran l’actuació municipal, sense necessitat que el ciutadà assisteixi amb un professional de l’àmbit jurídic. «Volem arribar a tothom que se senti agreujat en els seus drets perquè ningú pugui quedar mai en indefensió davant de l’Ajuntament de Barcelona», afirma Vilà.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona representa un bon recurs d’assessorament i de supervisió, malgrat que encara és poc coneguda per la ciutadania (que hi pot enviar les seves queixes amb independència de la seva nacionalitat, edat i situació legal). La síndica intervé en multitud d’aspectes relacionats amb la vida diària, en àmbits com la seguretat ciutadana, la mobilitat, la neteja de l’espai públic, els serveis socials, la vivenda, l’escolarització, la Guàrdia Urbana, els cementiris, les llicències d’activitats econòmiques o tributs, entre d’altres.

Procés senzill per al ciutadà

Es pot presentar una queixa a la Sindicatura després d’haver reclamat a l’ajuntament i no rebre resposta, o bé si no s’està satisfet amb la resposta oferta. Les seves resolucions no són vinculants, però el consistori les escolta i sovint rectifica si comprova que s’han produït situacions millorables o injustes. Els únics supòsits en què la síndica no pot actuar són els següents: si es tracta d’un problema entre particulars que no implica de cap manera l’Administració municipal; si la queixa és anònima, denota mala fe o no té prou fonament; i/o si el motiu de la queixa està pendent d’una resolució judicial.

La síndica també es preocupa per l’estat de la ciutat sense necessitat de rebre cap queixa. Pot actuar per sol·licitud de qualsevol persona física o jurídica, però també pot fer-ho d’ofici, és a dir, per iniciativa pròpia, quan consideri que cal posar en marxa alguna investigació en defensa dels drets de la ciutadania i amb l’objectiu de millorar l’actuació dels serveis públics.

Queixes sobre serveis funeraris

La Síndica de Greuges, arran de diverses queixes, va observar alguns errors en la facturació de serveis per part de Cementeris de Barcelona (CBSA), societat amb capital 100% municipal i que pertany al conglomerat d’empreses municipals de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM). «Hem supervisat pràctiques en matèria de càlcul de costos, facturació i informació dels serveis de cementiris que consideràvem manifestament millorables», afirma Maria Assumpció Vilà.

La síndica va sol·licitar a l’ajuntament que, per oferir un plus de transparència, CBSA desglossés en la contractació d’un servei i en la posterior facturació aquells conceptes de prestació obligatòria d’aquells que són voluntaris. A la síndica li consta que CBSA va acceptar la recomanació i que ja s’està aplicant. Així mateix, va recomanar que l’Ajuntament s’assegurés que l’informe tecnicoeconòmic que acompanya les taxes de cementiris fos complet i públic, perquè la ciutadania usuària del servei disposés d’un document útil per entendre el servei que es proporciona i el cost que porta associat.

Quant a la prestació dels serveis funeraris a Barcelona, la síndica ha continuat rebent queixes sobre l’elevat cost econòmic d’aquest servei.  Les queixes mostren disconformitat amb el cost del servei funerari contractat i aporten document de factures. En els casos supervisats, es va assessorar les persones promotores de les queixes perquè formulessin la reclamació pertinent davant de l’òrgan de consum per a la defensa dels seus drets individuals com a consumidors. 

D’altra banda, l’ajuntament ha inspeccionat la facturació de Serveis Funeraris de Barcelona. Tot i que sigui de caràcter privat, el consistori té la potestat per inspeccionar-lo, i la Sindicatura així li va demanar que ho fes. S’espera rebre una resposta.

Vivenda i transport

Malgrat ser un objectiu prioritari de l’acció del Govern municipal, l’accés a la vivenda a la ciutat novament es troba entre els problemes que més preocupen la ciutadania, que veuen com aquest accés, sigui de compra o de lloguer, s’ha convertit en una missió impossible no únicament a la ciutat de Barcelona sinó també en bona part dels municipis del voltant. Per aquesta raó, la Síndica de Greuges de Barcelona ha recomanat planificar i prioritzar en els pressupostos, a través del Consorci d’Habitatge amb la Generalitat, l’adopció de mesures destinades a polítiques socials de vivenda que permetin aconseguir l’objectiu de solidaritat urbana del 15% de vivendes principals a Barcelona abans de l’any 2027.

D’altra banda, les problemàtiques i demandes d’intervenció per disconformitat en matèria de transport públic reiteren algunes de les queixes exposades els últims anys i «signifiquen, per tant, la perpetuació de la insatisfacció dels usuaris, cosa que s’ha de tenir en compte», segons ha avisat Maria Assumpció Vilà. Després de diverses queixes relacionades amb la T-16, la defensora ha investigat l’ús d’aquesta tipologia de bitllet i ha detectat un greuge: la T-16 té vigència fins al 31 de desembre de l’any en què el titular compleix 16 anys. Aquest fet genera diferències entre els nascuts al desembre i els nascuts al gener, que podran disposar gairebé un any més de l’ús de la T-16.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també ha rebut queixes de ciutadans disconformes amb el pagament del cost de gestió de 35 euros corresponent a la renovació de l’abonament T-16 del fill o filla després d’un robatori. També remarquen la impossibilitat de disposar d’un títol provisional per cobrir el període d’aproximadament un mes fins a l’obtenció de la nova T-16, fet que comporta haver d’assumir el cost del transport durant aquest període. La síndica considera que «des de l’ATM s’ha d’articular algun procediment que permeti assegurar la gratuïtat de l’ús del transport públic a tots els nens i nenes mentre es renova el títol de transport».

Barcelona necessita més lavabos públics

Notícies relacionades

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

Comença la nova temporada de l'Espai de Joc 0-99

Arran d’una queixa ciutadana, la Síndica de Greuges de Barcelona ha estudiat en profunditat el sistema de lavabos públics que té la ciutat i ha dut a terme una sèrie de recomanacions a l’Ajuntament. «La ciutadania desconeix que pot utilitzar els lavabos dels equipaments municipals i si és conscient, no sap on són perquè no hi ha cap senyalització que ho indiqui», ha dit Vilà.

Per això, la síndica recomana estudiar la instal·lació de més lavabos portàtils als diferents barris de la ciutat, la creació d’una senyalització dels serveis públics ubicats a les instal·lacions municipals de tots els districtes i la viabilitat d’instal·lar serveis públics a tots els vestíbuls de les estacions de metro.