En col·laboració amb

MEMORIA HISTÒRICA

Barcelona inicia la retirada de deu medalles franquistes

S'inclou la retirada de la medalla d'Or de la Ciutat a l'Almirall Luis Carrero Blanco

La revocació de les condecoracions atorgades per l'Ajuntament té lloc coincidint amb el 80è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat

manelarmengol baixa-760x428

manelarmengol baixa-760x428

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Comença la retirada de medalles i reconeixements al franquisme atorgats durant la dictadura. Tots els grups municipals, amb l’excepció de Ciutadans i el PP, han celebrat amb representants de les entitats memorials integrades al’Ateneu de Memòria Popular  l’inici del tràmit per retirar deu medalles i condecoracions atorgades per l’Ajuntament franquista al dictador Francisco Franco i a altres comandaments i responsables de la repressió popular.

El procés culminarà amb l’aprovació definitiva de l’expedient en el Plenari del 25 de gener, coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

Les distincions que es revocaran són la medalla commemorativa dels “Veinticinco años de paz” que va rebre Franco el 1964 o la Medalla d’Or de la Ciutat a l’almirall Luis Carrero Blanco, cap del Govern franquista, la qual se li va adjudicar pòstumament, l’any 1973.

Un dia després que el Plenari del 25 de gener aprovi la retirada dels reconeixements franquistes, es compliran 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, després de dos anys i mig de guerra i bombardejos.

La iniciativa del Govern municipal persegueix la recuperació de la memòria democràtica de la ciutat, la fi de la impunitat franquista i la restitució de la memòria de les víctimes del feixisme i de les persones que van patir la dictadura a l’Estat entre els anys 1939 i 1975.

D’altra banda, es deixarà sense efecte l’acord del Ple de 1929 per sol·licitar al Consell de Ministres la concessió de la Gran Creu de Beneficència al general Severiano Martínez Anido, governador civil de Barcelona a començaments dels anys vint, ministre de Governació durant la dictadura de Primo de Rivera i un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculats a la policia amb l’anomenada llei de fugues. Per això, Martínez Anido és considerat un dels responsables de la repressió del moviment obrer que va matar dirigents sindicals com Francesc Layret.

Lluita contra la impunitat 

La retirada d’aquestes medalles és un pas més en la lluita del Govern municipal contra la impunitat franquista. A l’abril, el Plenari Municipal va revocar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul·lar els expedients de depuració de més de mil sis-cents treballadors i treballadores municipals.

Un any abans, el març del 2017, havia sigut el torn de l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, que va perdre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona que se li havia concedit l’any 1976, al final de la dictadura.

Així mateix, el Govern municipal, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha dut a terme durant aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de la Vivenda. Després d’elaborar un cens dels elements de simbologia franquista que perduraven a la via pública, es va procedir a retirar-los, i així es va donar compliment al que estipula la Llei de Memòria Històrica. En total, s’han retirat prop de mil cent plaques.

Querella contra els crims del franquisme

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, manté un litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.

Notícies relacionades

Des de maig del 2015, el Consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme i contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil, i també ha presentat dues querelles penals relacionades amb l’etapa del tardofranquisme. A més, ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.

A més de tot això, el Consistori ha interposat una querella contra crims en l’àmbit LGTBI durant el franquisme. L’Ajuntament, compromès en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, evidencia amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model.

Més medalles retirades

També es retirarà la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona al Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat, la unitat militar de xoc de l’exèrcit franquista d’inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans, i el pergamí i la placa de plata de fill adoptiu a Felipe Acedo Colunga, vinculat a les conspiracions per afavorir la derrota de la Segona República.