Biblioteques de Barcelona: cultura sense barreres

Les biblioteques són molt més que dipòsits de llibres. Són espais públics amb una funció essencial: garantir un accés lliure i equitatiu a la cultura i al coneixement. Llocs de trobada, reflexió, diàleg i participació veïnal, on conviuen històries, accents i mirades diverses.

Aquest 2026, es compleixen 25 anys de la constitució del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB), format per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona amb un objectiu clar: unir esforços per construir una oferta cultural més coherent, eficient i propera a la ciutadania. En aquest quart de segle, la xarxa no ha deixat de créixer. Més espais, més serveis, més activitats i, sobretot, més oportunitats per a tothom.

Avui, amb 41 equipaments distribuïts per tots els districtes, les biblioteques de Barcelona reben més de 5,5 milions de visites anuals i compten amb prop de 750.000 usuaris amb carnet. La ciutat és cada vegada més lectora. L’any passat es van superar els 1,4 milions de préstecs. “Des de la pandèmia les dades han anat a l’alça. Els fons més populars són els de narrativa de ficció, còmic i literatura infantil i juvenil. També ha crescut molt l’accés a llibres digitals a través de la plataforma eBiblioCAT”, explica el gerent de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos.

La xarxa de biblioteques és, a més, l’equipament cultural més ben valorat per la ciutadania, obtenint una puntuació de 8 sobre 10 a l’enquesta anual de serveis municipals elaborada per l’Ajuntament. “Tenim un dels teixits bibliotecaris més importants del sud d’Europa. El seu arxiu i serveis han estat reconeguts a escala internacional”, afegeix Burguillos.

Promoure la lectura

El programa Acció Lectora, coordinat per Biblioteques de Barcelona, desplega una oferta cultural extensa i diversa amb la qual es busca reforçar el vincle de la ciutadania amb la lectura. Converses amb autors i autores nacionals o internacionals, taules de diàleg, tallers d’escriptura i presentacions d’obres formen part d’una agenda que vol apropar la literatura a tot tipus de públics.

Els clubs de lectura són una de les activitats més populars. Grups de totes les edats que es reuneixen per compartir impressions i comentar obres, acompanyats per una persona experta. “Ofereixen l’oportunitat de viure la literatura com una experiència col·lectiva, creant un espai de trobada amb persones que comparteixen el plaer de llegir, i de descobrir altres punts de vista més enllà de les pàgines del llibre”, explica César Moreno, coordinador d’Acció Lectora.

A més, les biblioteques organitzen festivals literaris propis com KM Amèrica, que connecta diferents veus d’Amèrica Llatina amb autors i autores de Catalunya; Liternatura, dedicat al gènere de natura; Literatura en Trànsit, que posa a dialogar les biblioteques del districte d’Horta-Guinardó; o el Festival de Literatura Italiana de Barcelona (FLIB), punt de trobada entre la narrativa de les dues ribes del Mediterrani. I participen en la programació d’altres activitats culturals de la ciutat com BCNegra, festival de novel·la negra de Barcelona; la Setmana del Llibre en Català, gran aparador de l’edició en llengua catalana; Barcelona Poesia, certamen de lírica contemporània; Món Llibre, orientat al públic infantil i juvenil; o Festival 42, especialitzat en gèneres fantàstics.

Amb mirada educativa

Fomentar l’hàbit des d’edats primerenques és clau per construir una relació sòlida i duradora amb la lectura. Per això, Biblioteques de Barcelona, a través del programa Acció Lectora, treballa de manera estreta amb centres educatius i altres agents formatius per acompanyar infants i joves en la seva relació amb els llibres, des de les primeres etapes fins a l’adolescència. “Entenem la lectura no només com una competència acadèmica bàsica, sinó com una eina per al desenvolupament personal, l’estimulació del pensament crític i la participació cultural”, apunta Moreno.

En els primers anys, és fonamental l’apropament als llibres des d’una perspectiva amable. La iniciativa municipal Patis Oberts converteix les zones d’esbarjo d’algunes escoles infantils en punts de trobada per a famílies fora de l’horari lectiu. En aquests entorns, Biblioteques de Barcelona incorpora zones de llibres amb col·leccions infantils, perquè els més petits puguin iniciar-se en la lectura de manera lúdica i compartida.

A primària, s’apel·la ja a una participació més activa mitjançant activitats com Interrogatori en Tercer Grau, centrada en la comprensió lectora i el debat, ambientada en l’univers de la novel·la policíaca i connectada amb la celebració de BCNegra; Lectures Desexplicades, que reinterpreta els contes clàssics des d’una perspectiva de gènere, buscant fomentar una mirada crítica des d’edats primerenques; o Menjallibres, que combina joc i literatura per reforçar l’ús del llenguatge.

Per a estudiants d’ESO, Lectures Explosives amplia el format dels clubs de lectura amb trobades amb autors i autores i visites a espais vinculats als llibres, enriquint l’experiència lectora. I Efecte Troia demostra que llegir és molt més que llegir. Una exposició que recorre els instituts de Barcelona i que recull els títols preferits d’alguns dels referents dels joves.

Més enllà de les biblioteques

Fomentar la lectura implica també garantir la disponibilitat de llibres per a tota la ciutadania, incloses les persones que no poden acostar-se a una biblioteca. Des d’aquesta perspectiva, Biblioteques de Barcelona desplega els Serveis d’Equitat i Cohesió Social, una programació que porta l’activitat cultural a hospitals i residències, així com a un centre penitenciari i un espai d’acollida de menors. L’objectiu és clar: que l’accés a la cultura no depengui de circumstàncies personals, salut o mobilitat. I, en aquests casos, la tasca va molt més enllà del préstec, amb activitats de dinamització que converteixen els llibres en eines d’acompanyament, benestar i connexió.

En hospitals com la Vall d’Hebron, Sant Pau, l’Hospital del Mar o Sant Joan de Déu, la literatura aporta companyia i alleujament emocional tant als pacients com a les seves famílies. Aquesta tasca es desenvolupa a través de diverses propostes, entre les quals la lectura en veu alta a pacients, el préstec de llibres i la creació de clubs de lectura dirigits al personal sanitari. “Comptem amb la col·laboració d’un equip de 300 voluntaris que han rebut formació en tècniques de narració de contes de la mà dels professionals de Biblioteques de Barcelona. Organitzen lectures en veu alta, iniciativa que funciona especialment bé amb els pacients ingressats que no poden sortir de les seves habitacions. També activitats o tallers amb motiu de dates destacades, com ara que s’acosta Sant Jordi. Fins i tot ens han ajudat a ordenar la biblioteca del centre i a muntar una biblioteca mòbil que acosta els llibres a qui no es pot desplaçar. I hem notat un augment dels préstecs”, assegura Mireia Espinet, directora del servei de voluntariat de l’hospital Sant Joan de Déu.

L’acció s’estén també a persones grans, tant en residències com a domicili. És possible gràcies a la col·laboració de voluntaris que fan lectures en veu alta, ja sigui de manera presencial o per telèfon, com a part de la iniciativa Lectures a Cau d’Orella. Aquesta tasca es complementa amb el servei de préstec domiciliari adreçat a persones grans o en situació de soledat no desitjada.

Notícies relacionades

Ajuts de 10 milions d’euros per a la rehabilitació i millora energètica d’habitatges

Reforç a les llibreries de la ciutat

Així mateix, s’han impulsat projectes al centre penitenciari de Wad Ras, on s’han dut a terme programes de préstec de fons i de promoció de la lectura, adreçats tant a mares i infants de l’àrea maternoinfantil com a internes adultes. També al centre de justícia juvenil de Can Llupià s’han organitzat diferents activitats de promoció de la lectura en col·laboració amb la biblioteca Montbau.

En tots els casos, la lectura es planteja com una eina d’inclusió, capaç de generar espais d’expressió, diàleg i pertinença.