Wendy Duffy, la dona de 56 anys que opta per l’eutanàsia després de morir el seu únic fill ofegat: “No vull estar en aquest món sense ell”

L’únic que Duffy tenia clar des de petita és que volia ser mare, però patia alguns “danys” a les trompes de Fal·lopi que gairebé li van frustrar el somni. Va acudir a especialistes en fertilitat i va “suplicar” ajuda mentre veia com tots els seus germans sí que tenien famílies nombroses. “El dia que vaig descobrir que estava embarassada de Marcus va ser el més feliç de la meva vida”, afirmava en una entrevista al Daily Mail.

Una mort traumàtica

El pare de Marcus i Wendy es van separar quan el seu fill tenia quatre anys i ella va dedicar la seva vida a cuidar-lo. “Tot girava al voltant del Markie”, explicava. Però va morir amb 23 anys en ofegar-se amb un entrepà un dia de ressaca. “Jo m’estava fent un. De formatge i ceba, i ell va dir que en volia un. ‘Posa’m un parell d’aquests tomàquets cherry’, va dir”.

Wendy va anar a preparar-se les coses per a la feina i, quan va tornar, el seu fill estava morat. Ni la RCP ni la feina dels sanitaris van poder salvar-li la vida. “Havien trobat mig tomàquet encallat a la seva tràquea. Creuen que es va quedar adormit amb menjar a la boca. Aquest és l’únic consol, que no hi va haver lluita”, deia.

Un intent de suïcidi i teràpies

Però una part de Duffy també va desaparèixer aquell dia, potser per la duresa de la seva mort, i des de llavors no ha trobat forces per continuar amb la seva vida. “No soc la mateixa persona. Abans sentia coses. Anava a funerals després de Marcus i no sentia res. Per això vaig haver de deixar la feina. No pots cuidar si no t’importa, i ho sento, però no m’importa res. Existeixo. No visc”, afirmava.

Nou mesos després va intentar suïcidar-se, però una amiga va donar l’alarma en no rebre resposta durant unes hores. “Vaig estar amb ventilació dues setmanes. Quan me la van retirar, no em podia moure. Vaig perdre l’ús del braç dret durant un temps”, explicava. Va ingressar en una unitat psiquiàtrica però en va sortir l’endemà.

“No vull estar en aquest món”

“Vaig pensar que em donarien teràpia, però l’habitació era com una presó. Un llit, un armari sense porta. No em deixaven tenir el raspall de dents i registraven tot”, afegia. “Pots prendre totes les pastilles i fer tota la teràpia del món. Però no viuen la teva vida, i la meva vida és agonia”.

Duffy és conscient que no està sola, té “amics, família i rutines”. Però cada nit segueix el mateix procés: “parlo amb en Marcus, beso la caixa de les seves cendres i dic ‘bona nit, sol’ i penso ‘no vull estar en aquest món sense tu’. I no vull. És així de simple”.

La clínica ha estudiat el seu cas, tot i que quan és exclusivament psicològic és més complicat, i un panell d’experts, inclosos psiquiatres, va aprovar la seva sol·licitud després de mesos d’avaluació i d’accedir a tot el seu historial mèdic. Des de la primera entrevista plorava per la mort de Marcus, però irradiava “alegria” en parlar de la seva pròpia. “Serà dur per a tothom. Però vull morir i tindré un somriure a la cara quan ho faci, així que, si us plau, alegreu-vos per mi”, assegurava.

“No soc feliç, no vull ser aquí”

Ha pensat a tornar a suïcidar-se, però no vol fer passar ningú per això: “Podria llençar-me d’un pont d’autopista o d’un bloc de pisos, però això deixaria qui em trobés lidiant amb això la resta de la seva vida”.

Ara la seva família ja sap que se sotmetrà a l’eutanàsia, però no saben el dia perquè si l’acompanyen simplement a l’aeroport els obririen “un procediment judicial” a Anglaterra. És el principal motiu pel qual explica la seva història, per obrir encara més el debat sobre l’eutanàsia al seu país.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Girona desnona una família que ocupava un pis de "forma il·legal"

Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen

“Pegasos s’ha posat en contacte amb ells. Els trucaré quan arribi a Suïssa. Serà una trucada difícil en què m’acomiadaré i els donaré les gràcies. Però ho entendran. Saben que no soc feliç, que no vull ser aquí”, reconeix.

Ho ha pensat tot. Sap que s’ha d’administrar ella mateixa la medicació, i ja ha demanat que donin la seva maleta a una organització benèfica d’animals i que soni de fons la cançó de Lady Gaga i Bruno Mars ‘Die With A Smile’. “En un minut estàs en coma, i un minut després ja no hi ets. L’únic inconvenient és que no podré donar els meus òrgans”, lamentava.