Anar al contingut

En col·laboració amb

Adrià Arenas: «Sempre defensem que la vorera és del vianant»

Arenas és secretari del Bicicleta Club de Catalunya, una entitat ciclista formada per usuaris de la bicicleta que defensa els interessos de la bici com a vehicle de transport quotidià per la ciutat

Anna Rocasalva

Adrià Arenas: «Sempre defensem que la vorera és del vianant»

juan camilo moreno

¿Utilitza la bicicleta?

Sí, cada dia faig uns 10 km. Vaig créixer en un poblet, Olesa de Bonesvalls, on utilitzava la bicicleta per a tot. Al venir a estudiar a Barcelona em vaig adonar que trigava menys anant en bici que amb el metro. Me’n vaig comprar una de nova i en mig any la vaig amortitzar. La bici és un element més de la meva vida quotidiana. És un transport com ho pot ser un cotxe o una moto per als altres. Crec que és un dels millors vehicles per moure’s, no només per la ciutat, sinó també per viatjar.

¿Quins són els beneficis que li aporta la bici?

M’aporta rapidesa, llibertat, i un avantatge econòmic perquè no gasto diners en transport públic, gasolina o pàrquing. És una forma molt còmoda d’arribar a qualsevol lloc i, com va dir algú una vegada, és un dels vehicles que més t’acosta a una altra persona. Això és una cosa que tant els veterans de la bici com la gent que ara comença a desplaçar-se amb ella comparteixen. La capacitat que tens d’apropar-te amb la bici al teu entorn és abismal.

Entrant en matèria, ¿què en pensa que s'acabi la moratòria que permetia en determinades circumstàncies circular amb la bicicleta per la vorera?

Des del Bicicleta Club de Catalunya sempre hem defensat que les voreres són per als vianants, que en definitiva som tots. 

¿Llavors, com s’explica que hi hagi ciclistes que ho facin?

La ciutat de Barcelona té carrers amb velocitats molt elevades i es podria arribar a entendre que un ciclista inexpert se senti més segur per la vorera que en calçada. Les xifres de morts i accidents així ho testifiquen. No obstant, també hem de fer autocrítica i si demanem respecte al conductor del vehicle motoritzat, no li podem fer el mateix al vianant.  A més, ja tenim voreres prou estretes o ocupades per terrasses i motos que només falta que la col·lapsem encara més amb les bicis. S’ha de redirigir la mirada cap a la calçada i pacificar-la.

Durant aquests últims anys l’Ajuntament també ha ampliat i millorat la xarxa ciclista.

A nosaltres ens agrada ser crítics constructius. Constatem que sí que s’ha fet un esforç a fer més carrils bicis i a baixar aquests carrils que eren en voreres i col·locar-los en calçades. Però tot i així, també creiem que el carril bici encara té carències i això fa que la circulació no sigui tan segura com es pretén que sigui. 

El Bicicleta Club de Catalunya també fa propostes per millorar les condicions dels ciclistes. ¿Ens en podria explicar alguna?

Hem fet diversos estudis per saber quins són els factors que motiven o dissuadeixen d’anar en bici per Barcelona. I una de les conclusions és que el debat ja no està en si carril bici sí o carril bici no, sinó el que fa que les ciutats siguin més humanes o més tranquil·les és canviar el focus. Quan es demana més seguretat, el que s’està demanant en el fons és una ciutat més calmada, més accessible i on la prioritat la tinguin les persones, on aquest espai que és el carrer estigui més repartit. Creiem que la política ciclista no només ha d’anar encaminada a fer carrils bici, sinó a desenvolupar tot un conjunt de mesures, com una bona educació viària per als ciclistes, però també per als conductors de vehicles de motor, o una òptima pacificació del trànsit.

Temes: Bicicletes