La mobilitat sostenible guanya terreny a Barcelona

Malgrat els avenços en els últims anys, encara queda molt per fer pel que fa a la qualitat de l'aire que es respira a la ciutat de Barcelona. La contaminació atmosfèrica segueix lluny dels nivells acceptables per al medi ambient i per a la salut de les persones, ja que agreuja algunes malalties, com l'asma, la insuficiència cardíaca, la hipertensió arterial i fins i tot la diabetis. Una dada: es podrien evitar 659 morts prematures cada any i incrementar en 52 dies l'esperança de vida dels ciutadans si es complissin els nivells recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Amb aquest escenari i per evitar que vagi a més, l'Ajuntament de Barcelona ha començat a treballar en el Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024. I és que el trànsit rodat és el principal responsable dels contaminants més preocupants: el NO2 o diòxid de nitrogen i el material particulat o PM10. El primer procedeix en un 70% dels tubs d'escapament, mentre que les partícules són produïdes pel desgast dels frens, els pneumàtics i l'asfalt. 

El nou pla, que desenvoluparà els eixos principals del pla de mobilitat urbana vigent, persegueix avançar cap a una mobilitat amb la persona i el seu benestar com a eix central. Una de les línies d'acció és la reordenació viària, que té com a objectiu aconseguir una mobilitat més segura i saludable. Això implica prioritzar la circulació dels vianants, potenciar els sistemes de desplaçament sostenibles i saludables, com el transport públic i la bicicleta, i crear més espais d'estada i oci, entre altres mesures.

Actualment el 60% de l'espai públic de la ciutat està destinat a la circulació de vehicles motoritzats i a l'aparcament, malgrat que el vehicle privat a motor representi només el 25% del total de desplaçaments, i el govern municipal considera necessari recuperar aquest espai per a la majoria de la població: els que es mouen a peu, en transport públic i en bicicleta. 

En alguns barris, sobretot els situats a l'Eixample, un districte dens i amb una intensa circulació de vehicles motoritzats, la situació requereix una intervenció urgent. "Aquí estem mancats d'espais verds. A penes tenim els interiors d'illa i l'avinguda de Mistral", explica Vicenç Gasca, president de l'associació de comerciants Sant Antoni Comerç, que aplaudeix la transformació de la cruïlla dels carrers Comte Borrell i Tamarit en una gran plaça pública d'uns 2.000 metres quadrats a tocar del mercat de Sant Antoni. "Aquest projecte és el resultat d'un procés participatiu, de vuit mesos de reunions, i ha sigut acceptat per unanimitat per tots, veïns i comerciants", subratlla Gasca, de 72 anys, que considera que la reforma d'aquest espai suposarà "un abans i un després" pel que fa a la qualitat de vida al barri. 

El president de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, Pep Sala, coincideix en la necessitat de crear nous espais de reunió, joc i oci al barri. "Només tenim una plaça, la plaça Goya, i els patis d'illa estan sobreexplotats", explica el president, de 51 anys. Veïns i comerciants saben que una reordenació urbanística pot tenir efectes beneficiosos en la salut. La prova és que la restricció del trànsit en aquesta mateixa cruïlla amb motiu del Dia sense Cotxes del 2017 va reduir en un 17% la contaminació atmosfèrica respecte d'un dia amb trànsit normal, segons un estudi dut a terme pel consistori.

Espais saludables

Notícies relacionades

Mesures antifum

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

La gentrificació i, en general, la vivenda preocupen i molt els veïns de Sant Antoni. El segon gran desafiament, segons l'entitat veïnal, és la contaminació, estretament relacionada amb la mobilitat. "Seria necessari reforçar algunes línies d'autobús i pacificar alguns carrers com Sepúlveda, que és una autèntica autopista", reivindica Sala, en el càrrec des de finals del 2005. "La contaminació que produeix el transport és una amenaça real per a la salut i en aquest sentit estem organitzant tertúlies per sensibilitzar els veïns i presentarem diferents projectes relacionats amb el verd urbà com la instal·lació d'horts urbans als terrats", afegeix Sala.

Les obres a la denominada per veïns i comerciants com a supercruïlla, la primera fase del desenvolupament del programa municipal Superilles al barri, van començar el novembre passat i s'acabaran a l'abril. A més de la de Sant Antoni i de les del Poblenou i les Corts, que està a la segona fase d'implantació, l'ajuntament també treballa conjuntament amb veïns i entitats en la implantació de superilles a Horta i Sants-Hostafrancs. Es tracta de recuperar funcions urbanes relacionades amb la trobada i l'oci, erosionades o desaparegudes en les últimes dècades a favor dels vehicles motoritzats.