Recompte per visibilitzar el sensellarisme

Fer una fotografia del fenomen del sensellarisme a Barcelona i sensibilitzar la població. Amb aquests dos objectius, la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) organitza un recompte de persones sense sostre la pròxima nit del 17 al 18 de maig. Hi participaran més de 1.000 voluntaris. «La dimensió real del problema la sabem perfectament, perquè hi ha un equip d’educadors que porta a terme tasques de prospecció dia i nit per poder atendre les seves necessitats i oferir tots els recursos al seu abast. El recompte és, sobretot, una bona manera de visibilitzar aquest fenomen a la ciutadania, que segurament també desconeix el que fem per aquestes persones», explica Anna Monturiol, la directora del Servei d’Inserció Social (SIS) de Medi Obert, un servei integrat per 31 educadors.

En el recompte de persones sense llar, s’hi comptaran també aquelles que dormen en albergs o altres recursos assistencials, municipals o de caràcter privat. «Cada vegada hi ha més persones que tenen feina però dormen en albergs o altres equipaments. Aquella no és la seva vivenda. Ells també són persones sense llar», puntualitza Monturiol, que destaca la importància del Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020, un projecte elaborat per la XAPSLL, integrada per un total de 32 entitats del tercer sector i pel mateix consistori barceloní. El pla parteix de la tipologia de situacions ETHOS (les sigles en anglès de tipologia europea de persones sense llar i exclusió habitacional),  que permet abordar el fenomen d’una manera més àmplia. 

La tipologia de situacions planteja quatre categories: persones sense sostre (sense un espai físic per viure), sense vivenda (té un espai físic però no en té la titularitat legal), vivenda insegura (sense el permís legal per utilitzar la vivenda) i vivenda inadequada. 

OBJECTIUS

El recompte que es portarà a terme el pròxim dia 17 de maig a la nit és el sisè efectuat a la ciutat, i el primer des de l’aprovació del pla contra el sensellarisme, articulat en nou eixos estratègics que sumen unes 70 mesures completes. El pla està basat en l’experiència, ja que recull bona part de les propostes efectuades per les diferents entitats vinculades al sensellarisme,que fa més de 10 anys que treballen en xarxa.

Els grans objectius del pla són reduir el sensellarisme de llarga durada, augmentar el nombre d’equipaments especialitzats i apostar decididament per la prevenció. «Es pot prevenir acompanyant i oferint ajuda a les persones que perden la vivenda, que pateixen addiccions o tenen problemes de salut mental, per exemple. La barrera de la vulnerabilitat és molt fina, i la crisi pot accelerar alguns processos en situacions de risc», explica Monturiol.

L’aprovació del pla a finals del 2016 ja s’ha traduït en més recursos: «El 2017 s’ha ampliat l’equip del SIS amb un total d’11 persones més, entre les quals hi ha una treballadora familiar i també una psicòloga de carrer. A més a més, ara rebem la visita d’un advocat i d’un metge que permet millorar l’atenció als usuaris», explica la directora del servei.

MÉS RECURSOS

El desenvolupament del pla implica també una inversió de cinc milions d’euros en equipaments i 10 milions d’euros anuals  més fins al 2020 i preveu la posada en marxa de dos nous centres per a perfils molt específics: un per a joves i un altre per a persones sense llar amb problemes de salut mental. El segon ja és una realitat, Cal Muns, situat a Sants-Montjuïc. Les seves 41 places ja estan ocupades. «És un espai molt digne, dissenyat especialment per al servei que ha de prestar. Es tracta de crear més places, però també de dignificar els albergs i altres recursos existents, pensant en la persona», explica la directora del SIS de Medi Obert.

Notícies relacionades

«La institucionalització de la persona no hi juga a favor»

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

El nombre total de persones sense sostre no ha deixat de créixer a Barcelona des de fa vuit anys. El 2016, 1.907 persones dormien en equipaments municipals i de diferents entitats privades. I això són 717 persones més que el 2008. Així mateix, el 2016 es van comptabilitzar un total de 941 persones dormint al carrer, un total de 258 més que el 2008.  

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.