«La institucionalització de la persona no hi juga a favor»

Barcelona ha sigut durant molt temps pionera a desplegar polítiques d'atenció integral a persones sense llar, però a principis del 2015 la tinenta d'alcalde Laia Ortiz es va proposar fer un pas més i col·locar el fenomen del sensellarisme en la primera línia de les polítiques socials de la ciutat.

-¿Per què ara? 

-S'ha fet molt des de l'ajuntament, però ara hi ha una voluntat política clara de treballar colze a colze amb les entitats i, sobretot, posant les persones al centre. Era necessari alinear tots els que hi estem treballant i estar disposats a revisar-ho tot, sense prejudicis, i sobretot escoltant els grans experts en el tema que són les persones que han travessat o travessen una situació de sensellarisme.

-Són els verdaders protagonistes del pla.

-Escoltant les seves històries podem obtenir claus molt valuoses. Saber per què no es deixen ajudar més, per què una persona acaba frustrada en els recorreguts de reinserció, quines necessitats d'afectivitat i mobilitat tenen les persones que dormen al carrer, com podem combatre l'estigma…

-La diagnosi és preocupant. El nombre de persones sense llar ha augmentat en pocs anys.

-Sí. I encara que hem incrementat recursos en un 60%, el nombre de persones que pateixen el sensellarisme ha augmentat. Però no és una cosa exclusiva de la ciutat de Barcelona, és un fenomen global, del qual només veiem la punta de l'iceberg. El sistema actual exclou la gent.

-¿Es pot prevenir d'alguna manera?

-Per combatre-ho és necessari intervenir en el mercat laboral, en l'augment dels preus de lloguer… Les polítiques preventives traspassen les competències de l'ajuntament. El que no es pot permetre és que el sistema no s'ocupi de què passa amb les persones que surten de processos institucionalitzats, com pot ser un hospital o un centre penitenciari.

-Això apareix al pla, com moltes altres mesures. 

-El pla té 70 mesures repartides en nou eixos, que van de la prevenció a la participació, la generació d'informació per fer investigació i la perspectiva de gènere.

-¿Quines mesures concretes destacaria?

-El pla inclou mesures pensades per millorar els equipaments, perquè siguin més acollidors; l'ampliació dels horaris d'alguns equipaments, perquè necessiten espais per relacionar-se, més enllà de dormir i menjar; per acostar la cultura a aquestes persones. També hi ha mesures per combatre la cronificació, ja que com més temps passa es fa més difícil que es recuperin, i per millorar l'accés als serveis de salut pública.

-El programa Primer la llar hi juga un paper central.

-Es tracta d'alterar l'ordre clàssic. En el model tradicional, per poder recuperar-te primer comences en un gran col·lectiu, i vas avançant, per una espècie d'escala, fins que recuperes l'autonomia. Però s'ha estudiat i demostrat que aquest primer espai suposa un gran obstacle per als casos més complicats o cronificats.

Notícies relacionades

Full de ruta contra el sensellarisme

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

-¿Per què? 

- Per començar, perquè suposa nombroses barreres per als usuaris, com que no poden anar-hi acompanyats o portar-hi totes les seves coses. Si alterem aquesta escala i oferim un pis amb acompanyament socioeducatiu multipliquem les probabilitats que recuperi la seva vida. La institucionalització de la persona no hi juga a favor. W