Full de ruta contra el sensellarisme

La Mireia, una noia de 30 anys, després de diversos contractes escombraries, cada vegada pitjors, va acabar dormint en un alberg. Encara que segueix treballant. En Manel, de 55 anys, tampoc té una llar. Des que va fer fallida la seva empresa passa la nit en un caixer. Els noms són ficticis, però les seves històries són totalment reals. Només són dos exemples, dos casos que trenquen amb l'estereotip de la persona sense sostre. Per seguir trencant falsos mites i conscienciar sobre les causes que hi ha darrere de la gent que viu al carrer, la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) ha iniciat una campanya de sensibilització amb l'eloqüent eslògan Podries ser tu.

«El sensellarisme no només afecta una part residual de la societat. No és veritat. Estar desocupat durant molt temps o no tenir una xarxa familiar forta pot conduir a aquesta situació», subratlla la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, que considera fonamental redoblar esforços per «millorar l'atenció a aquestes persones» sense deixar d'atacar les seves múltiples causes, com la precarietat laboral i la pujada del preu de lloguer d'una vivenda.

Amb aquests objectius s'ha aprovat el Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020, un pla elaborat per la XAPSLL, integrada per 32 entitats del tercer sector i l'Ajuntament de Barcelona. El document, articulat en nou eixos estratègics que sumen unes 70 mesures concretes, es fonamenta en l'experiència del sector públic i de les entitats socials. «El pla recull bona part de les propostes realitzades per les entitats vinculades al sensellarisme, que fa 10 anys que treballem en xarxa», explica Jesús Ruiz, director del Centre d'Acollida Assís i portaveu des de fa dos anys de la xarxa XAPSLL.

DIAGNOSI

Els diferents recomptes previs a la redacció del pla mostren unes xifres preocupants. I és que el nombre de persones sense llar ha augmentat en els últims anys, des del començament de la crisi fins a l'actualitat. El 2016, 1.907 persones dormien en equipaments municipals i d'entitats privades, segons la diagnosi recollida en el pla. I això són 717 persones més que el 2008. Així mateix, el 2016 es van comptabilitzar 941 persones dormint al carrer, 258 més que el 2008. Malgrat l'increment de la capacitat de prestació de serveis residencials per part de la xarxa, la pressió és cada vegada més intensa. «Al mateix temps, les persones ateses pateixen grans dificultats per aconseguir l'estabilitat habitacional i econòmica, la qual cosa allarga la seva relació amb els serveis», detalla el pla.

«Aquest increment es deu a l'impacte de la desocupació, a la desprotecció cada vegada més gran, a la precarietat habitacional… Hi ha molta gent nova en aquesta situació», afirma rotundament Albert Sales, expert en la matèria, assessor de l'ajuntament i coordinador del pla. «Totes aquestes persones no només necessiten un sostre sinó un lloc per reconstruir la seva vida», puntualitza Sales, gran defensor del model Housing First (Primer la llar a Barcelona), un programa de vivendes individuals (amb estances compartides o sense) que facilita la recuperació de les persones. «Es tracta de superar l'assistencialisme i posar el focus en la persona i en el dret a la vivenda», afegeix el també professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Fins fa poc els serveis socials s'han enfrontat a la problemàtica del sensellarisme creant recursos residencials i dissenyant programes d'acompanyament social i de tractament que emulen el funcionament del sistema sanitari. Primer la llar trenca amb aquest tipus d'intervenció tradicional. La intervenció es produeix a través d'un acompanyament que respecta la privacitat de les persones, que possibilita que puguin recuperar per si mateixos l'autonomia i la dignitat.

La ciutat de Barcelona disposa de 50 vivendes i en finança 15 més amb aquestes característiques. El pla de lluita contra el sensellarisme aprovat la setmana passada preveu ampliar el parc amb 50 pisos més el 2017, i 50 més abans del 2019. Així mateix, les 1.200 places existents en altres equipaments com a solució temporal per als sense llar s'incrementaran en 300 places. «En el pla apostem per una revisió dels equipaments, però per millorar-los seguint els criteris de les persones que els coneixen millor, de les persones que han passat per una situació de sensellarisme», subratlla Sales.

LA PREVENCIÓ

El sensellarisme és un fenomen multicausal i està relacionat amb les carències en àmbits sociofamiliars, afectives, laborals, econòmiques, de vivenda, de salut i d'estatus documental i jurídic, entre altres. En aquest sentit, Ortiz considera necessari seguir incrementant la capacitat de la xarxa, però també treballar la prevenció amb l'ajuda d'altres administracions. «No podem prevenir situacions individuals, de persones que perden la feina o que són desnonades -explica la tinenta d'alcalde-, però sí que podem evitar que surtin d'algunes institucions, penitenciàries o de salut mental, per exemple, sense un lloc on dormir.»

L'ajuntament preveu invertir 5 milions d'euros en l'ampliació i la millora d'equipaments destinats a l'atenció de persones sense llar. Es treballarà en la reforma dels Centres de Primera Acollida de Zona Franca i de Sarrià per «millorar les condicions de privacitat reduint el nombre de persones per habitació, i per ampliar els espais relacionals i d'activitats», precisa el pla.

Notícies relacionades

«La institucionalització de la persona no hi juga a favor»

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

El Pla de Lluita contra el Sensellerisme 2016-2010, que també preveu una inversió afegida de 10 milions a l'any fins al 2020, estipula així mateix la posada en marxa de dos nous centres per a perfils molt específics: un per a extutelats i un altre per a persones sense llar amb problemes de salut mental.

El pla també preveu utilitzar part de la inversió en l'augment del nombre de professionals, educadors de carrer i psicòlegs, encarregats de detectar persones en situació de vulnerabilitat.