En col·laboració amb

«Ajudem a sortir d'un pou com és l'esclavitud»

ROSA MARIA CENDÓN coordina l'àrea de sensibilització i incidència política de la congregració religiosa Adoratrius, responsables del programa SICAR Cat.

«Ajudem a sortir dun pou com és lesclavitud»_MEDIA_1

«Ajudem a sortir dun pou com és lesclavitud»_MEDIA_1

2
Es llegeix en minuts

Rosa Maria Cendón treballa per a la congregació religiosa Adoratrius des de fa més de 20 anys, i des del 2002 coordina el programa SICAR Cat, nascut per ajudar específicament les dones víctimes del tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació.

-¿SICAR? ¿És un acrònim?

-Molta gent s'ho pensa, però en realitat és un lloc que apareix a la Bíblia, un pou on confluïen persones de diferents cultures i estrats socials. Ens va semblar una bona metàfora de la nostra labor principal, ja que ajudem dones amb històries molt diferents a sortir d'un pou com és l'esclavitud, no només sexual.

-Però SICAR Cat està centrat en dones víctimes de l'explotació sexual.

-Sí. El programa neix l'any 2002 per tornar als orígens d'Adoratrius, una congregació fundada al segle XIX que tenia com a principal objectiu lluitar contra l'esclavitud i, sobretot, contra el tràfic de persones amb fins sexuals. Amb el temps, vam obrir el ventall i vam ajudar també dones amb altres problemàtiques, des de maltractaments en l'àmbit familiar fins a addiccions.

-¿Per què aquest retorn als orígens?

-Coincideix amb un moment en el qual les Nacions Unides aproven el Protocol de Palerm, on s'equipara el tràfic d'éssers humans com a forma d'esclavitud contemporània. Això connectava amb la nostra missió fundacional i vam comprendre que els Estats no estaven oferint una resposta adequada a les víctimes. I és clar, on no arriben les administracions intentem arribar-hi nosaltres, el Tercer Sector.

-Reben subvencions.

-Sí, rebem ajudes de l'ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació, de ministeris i d'Europa. També alguna aportació privada.

-¿Quin és el principal escull per al seu treball diari? 

-Per començar, hi ha una certa dispersió jurídica. Una mateixa problemàtica s'aborda, segons el cas, com un problema d'estrangeria, de crim organitzat i fins i tot com un problema d'ordre públic. Estem davant una greu violació de drets humans.

-¿Com consideren que s'hauria de tractar?

-Hem de posar el focus en la víctima i, primer de tot, restituir els seus drets. Són persones que han sigut captades i traslladades a través de mitjans il·lícits com l'ús de la violència per finalment ser explotades. Són persones que passen a ser objectes que es compren i es venen i que generen un lucre a tercers.

-¿Què podeu oferir-los?

-Oferim una atenció integral per intentar cobrir totes les seves necessitats: acollida i acompanyament, allotjament si ho sol·liciten o una ajuda econòmica perquè puguin pagar el lloguer, atenció jurídica i legal, assistència psicosocial, inserció sociolaboral...

-¿A quantes dones podeu acompanyar anualment? 

-Acompanyem els processos de recuperació i integració d'unes 120 dones a l'any. El cent per cent són nacionals d'altres països.

-La majoria de les dones vénen derivades d'algun servei municipal. 

-Sí, moltes vénen d'entitats i serveis vinculats al seu treball en contextos de prostitució com el SAS, quan detecten indicis d'explotació, però també a través dels cossos policials. Amb els Mossos d'Esquadra tenim un conveni de col·laboració des del 2012, exemplar a nivell europeu, en què el que més importa és la recuperació de la víctima.

Notícies relacionades

-Poques denuncien. És lògic. Tenen por.

-Sí, sobretot perquè ningú pot assegurar la protecció de la seva família en el país d'origen. És un tema molt complex i requereix una coordinació a escala internacional.