Violències masclistes

La violència contra les dones pot adoptar múltiples formes. Són les violències masclistes, en plural. Les Nacions Unides, a la Conferència Mundial de les Dones celebrada a Pequín el 1995, va definir aquesta problemàtica com «qualsevol acte de violència basat en el gènere, que té com a resultat, o pot tenir, danys físics, sexuals i/o psicològics per a les dones». Per violència s’entén també «la coacció i la privació arbitrària de llibertat, tant en la vida pública com en la privada».

La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans, un problema de salut pública (definit per l’Organització Mundial de la Salut) i també un problema de seguretat ciutadana.

ATENCIÓ INTEGRAL

La gran majoria de les víctimes de la denominada violència de gènere són dones, i això té una explicació estructural, cultural, que dificulta la seva eradicació total. A nivell normatiu, un pas necessari encara que no suficient, Espanya va aprovar la llei orgànica 1/2004 amb mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Quatre anys després, el Parlament de Catalunya va aprovar una Llei del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista. 

A nivell local, la ciutat de Barcelona és pionera en matèria de serveis d’atenció a les dones: el 1983 es va posar en marxa l’Equip d’Atenció a les Dones, el primer servei ambulatori públic d’atenció específica en situacions de violència de gènere a Catalunya, i tres anys després es va crear la primera casa pública d’acollida de llarga estada per violència de gènere a la capital catalana. Amb els anys, aquests serveis han sigut ampliats i actualment l’ajuntament ofereix nombrosos serveis, dirigits a la violència en qualsevol de les seves formes o estats. Des de la prevenció fins a l’atenció ambulatòria, passant per la detecció, l’acollida d’urgència i la recuperació. 

RECURSOS

Alguns dels serveis disponibles per a les víctimes, una cosa així com la resposta institucional a la violència masclista, són els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), el Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) i els pisos d’acollida consorciats o conveniats per entitats del Tercer Sector. 

Segons les dades recollides en l’informe Millora del sistema per l’abordatge integral de les violències masclistes, els PIADs van atendre l’any 2015 2.718 dones (el -7,65%, respecte al 2014), i el recurs més sol·licitat va ser l’assessorament jurídic (31,57%). Per la seva part, el SARA va atendre 1.725 unitats familiars (el 15% més que el 2014), de les quals tan sols 750 hi acudien per primera vegada.

També hi ha un servei d’informació i acompanyament per als homes que exerceixen violència en les dones que són les seves parelles o exparelles, el Servei d’Atenció a Homes (SAH). Durant el 2015, el SAH va atendre presencialment 171 homes (24,82% més que el 2014). S’han de destacar els serveis dirigits als menors d’edat, entre 12 i 17 anys, víctimes i responsables de la violència masclista: el SARA Jove i el SAH Jove respectivament.

A la llista de serveis municipals, s’hi afegirà a partir del mes de gener vinent la primera Unitat de Tràfic d’Éssers Humans (TEH) per lluitar contra l’explotació sexual a la ciutat, que és una de les moltes formes de la violència masclista. Aquest nou servei comptarà amb un equip especialitzat per atendre les víctimes i fer l’acompanyament necessari, tant jurídic com psicològic. 

Des de l’ajuntament i la seva Agència ABITS ja fa temps que es treballa en aquesta direcció, diferenciant el treball sexual, que és lliure i voluntari, del tràfic sexual, que és un delicte. «La Unitat de Tràfic d’Éssers Humans permetrà millorar la coordinació entre àrees, cossos policials i entitats socials i posar el focus d’atenció en la protecció dels drets humans», expliquen fonts municipals. «Per primera vegada, Barcelona tindrà un actor de referència amb personal format específicament per atendre víctimes d’explotació sexual», afegeixen les mateixes fonts.

La creació d’aquesta nova unitat es remunta al novembre del 2015, quan es crea una taula interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans. En aquesta taula hi van participar les diferents administracions, cossos policials, fiscalia, judicatura i entitats socials que treballen a Barcelona. 

Notícies relacionades

«Ajudem a sortir d'un pou com és l'esclavitud»

S'amplia el procés participatiu per modificar l'ordenança de convivència de Barcelona

Un dels resultats d’aquestes reunions va ser la definició d’un circuit, encara en fase d’elaboració. «En aquest circuit, la unitat TEH tindrà un paper fonamental, tant per facilitar el treball amb els diversos actors implicats en la lluita contra aquesta plaga i greu vulneració dels drets humans, com per avançar en la protecció dels drets de les víctimes», expliquen fonts de la regidoria de Feminismes i LGTBI, impulsora d’aquesta nova unitat. 

La creació d’un circuit permetrà garantir la qualitat d’atenció i acompanyament a les víctimes de la tracta. «Aquesta ha sigut una de les prioritats de la regidoria des del primer dia de govern», assegura la regidora Laura Pérez. «S’està avançant de la mà de molts actors involucrats en la lluita contra les màfies i la creació de la Unitat demostra que des del nivell local es pot actuar i ser una peça clau en la persecució del delicte i la protecció de drets», afegeix.