Cop de timó al Museu de les Cultures del Món

El Museu de les Cultures del Món canvia, a partir del 10 de juny, radicalment de rumb. Deixa enrere la reducció esteticista d'exhibir objectes d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania prioritzant únicament el seu valor artístic i inicia una etapa més compromesa amb els principis de l'antropologia social basada en l'anàlisi de la realitat humana. Aquell dia, s'inaugurarà 'Ikunde, Barcelona, metròpoli colonial', una exposició que indaga en un passat fosc de Barcelona, quan el 1959 l'ajuntament va instal·lar un centre a prop de Bata, capital econòmica de Guinea Equatorial, que durant una dècada va proveir els fons zoològics, arqueològics i botànics a la capital catalana. Eren temps en què diverses empreses catalanes es van enriquir amb les explotacions de cacau i de cafè de la llavors colònia espanyola.

"Compleixo l'encàrrec d'Ada Colau. L'Etnològic, a Montjuïc, i el Museu de les Cultures del Món, al carrer de Montcada, ara són un únic museu amb dues seus que segueixen una mateixa línia que no amaga els temes conflictius i que aborda les qüestions compromeses amb les bases científiques que aporten els investigadors universitaris", indica Josep Fornés, director dels dos centres, per a qui un museu és un espai de confiança on mantenir converses i reflexions complexes. "Aquest canvi d'orientació és un signe de vitalitat de la política museística empresa per Barcelona", considera Alberto López Bargados, professor d'Antropologia Social a la Universitat de Barcelona.

"Preparem aquesta exposició sobre el passat colonial de Barcelona amb la sana autocrítica que li correspon a una societat madura que revisita el seu paper en l'espoli de Guinea", defineix Fornés, que durant els últims anys del mandat de Xavier Trias va veure perillar el caràcter universal de l'Etnològic i no va estar d'acord amb l'enfocament artístic i poc científic del nou museu del barri de la Ribera, le obres del qual van superar els 9 milions d'euros. El govern convergent va voler orientar el centre de Montjuïc gairebé exclusivament a les tradicions, a les festes i als costums de Catalunya, decisió que va provocar enceses protestes en el sector universitari, en l'Institut Català d'Antropologia i en l'oposició política, especialment PSC, ICV i PP. 

El Museu de les Cultures del Món va ser inaugurat el febrer del 2015. Des dels seus inicis la controvèrsia va acompanyar aquest equipament cultural impulsat per Jaume Ciurana, en la seva etapa com a tinent d'alcalde de Cultura, i per Josep Lluís Alay, llavors director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'ajuntament que va acabar sent el director del museu, però només tres mesos, fins al maig del 2015, quan Barcelona en Comú va guanyar les eleccions municipals. I l'octubre d'aquell any, l'Etnològic va reobrir les seves portes i va aconseguir incloure altres cultures, a més de la catalana, i un espai destinat a exhibir tresors universals procedents d'altres continents, encara que les millors peces de la seva col·lecció van anar a les prestatgeries del Museu de les Cultures del Món, moltes procedents de les col·leccions de la fundació Folch i de l'Arqueològica Clos.

UNA MIRADA PLURAL

Notícies relacionades

Quan Barcelona va saquejar Guinea

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

En la festa de reobertura, Colau va reconèixer que durant anys l'ajuntament no havia posat atenció en el Museu Etnològic. "No l'hem mimat. Barcelona té un deute amb aquest recinte, perquè la nostra ciutat es mereix un espai que li permeti explicar-se a si mateixa i al món, un lloc allunyat de les mirades colonials i de tòpics folklòrics. No només ha de ser un centre de contemplació, sinó també d'investigació amb dues seus que comparteixin una mateixa mirada plural, no doctòmica de la societat", va argumentar l'alcaldessa, que va acabar el seu discurs dient que Catalunya serà "mestissa" o no serà.

Cultures del Món, ubicat als palaus del Marquès de Llió i de Nadal, va néixer com una plataforma de preservació, presentació, difusió i projecció social del patrimoni artístic, allunyada de conceptes etnològics i antropològics. Molts antropòlegs i historiadors es van manifestar davant la porta el dia de la inauguració, criticant que la seva política cultural prioritzés el valor estètic de les peces. Van qualificar la seva obertura d'"etnocentrisme total", d'una operació de colonialisme simbòlic amb una mirada occidental que no avaluava la importància real de cada objecte.