El projecte mundial més gran de reforestació aconsegueix repoblar una superfície com dues vegades Andalusia

Una prova de ladeterminació de la Xina quan es tracta de posar fil a l’agulla per resoldre algun problema és la lluita contra la desertificació que afecta aquest immens país, on el 27,4% de la superfície està deserta, cosa que afecta 400 milions de persones. No obstant, el problema no s’atura aquí, ja que els terrenys àrids van avançant de forma imparable i cada any les tempestes de sorra es mengen 2.300 quilòmetres quadrats de terres agrícoles, una superfície més gran que tota l’illa de Tenerife. No obstant, el projecte Gran Muralla Verda està aconseguint frenar de forma evident aquesta amenaça, en un exemple de com polítiques constants i de llarg abast poden donar resultats.

¿En què consisteix la Gran Muralla Verda xinesa? Es tracta d’un projecte gegant, considerat el més gran del món en enginyeria forestal, llançat el 1978 i que ha de continuar fins al 2050 per crear una immensa franja boscosa de 4.480 quilòmetres de longitud que aconsegueixi frenar l’avanç del desert del Gobi. Aquesta iniciativa també és coneguda com el Projecte dels Tres Nords, ja que aquesta franja verda se situa al nord-oest, el nord central i el nord-est del país, les regions més afectades per la desertificació i la pèrdua de cultius.

Tot i que pugui semblar el típic projecte cridat a quedar-se en res, el cert és que està aconseguint grans resultats, segons ha tornat a posar de manifest un estudi científic publicat a la revista ‘Ecological Processes’ per científics de l’Institut d’Ecologia Aplicada de l’Acadèmia Xinesa de Ciències.

Fort augment de la superfície poblada d’arbres

Fort augment de la superfície poblada d’arbresSegons aquest estudi, les àrees boscoses ja creades entre els anys 1978 i 2017 han augmentat en 158.051 quilòmetres quadrats, cosa que equival a pràcticament el doble de l’extensió d’Andalusia. El més important no és només el territori que s’ha aconseguit recuperar al desert, sinó els efectes que té quant a captura de CO₂.

Segons els investigadors, el projecte de reforestació ha creat un important embornal de carboni que és capaç d’absorbir el 5% de les emissions industrials totals de CO₂ de la Xina entre 1978 i el 2017.

L’àrea forestal total del Projecte dels Tres Nords va augmentar des d’aproximadament 221.000 quilòmetres quadrats el 1978 a uns 379.000 quilòmetres quadrats el 2017, últimes xifres disponibles. Com a conseqüència, s’ha creat un sistema de captura de CO₂ de 47,06 milions de tones de carboni per any durant aquestes quatre dècades.

Segons altres dades, les tempestes de sorra primaverals a Pequín es van reduir en un 70% entre el 2008 i el 2018, cosa que demostra el positiu efecte que ja està tenint, molt abans de la seva finalització, el projecte de reforestació massiva.

El nombre d’arbres plantats fins al 2018 és de 66.000 milions, i s’ha donat protagonisme a l’espècie ‘Enterolobium cyclocarpum’ i d’altres de la família de les fabàcies, a causa de la seva adaptabilitat a aquests terrenys.

L’administració forestal de la Xina ve realitzant seguiments constants de l’evolució d’aquesta iniciativa, que demostren que el desert va continuar avançant, malgrat aquest procés de reforestació, entre 1994 i 1999, però, en canvi, ha començat a disminuir a partir d’aquell últim any.

Algunes veus han qüestionat tant el procediment fet servir com les mateixes xifres de resultats ofertes per les autoritats del país. Es critica, per exemple, que en molts casos s’ha procedit a reforestar de forma descontrolada i sense criteris científics en terrenys no aptes per fer-ho i mitjançant sistemes o espècies inadequades. «Amb la Gran Muralla Verda, la gent està plantant molts arbres en grans actes per tallar d’arrel de la desertificació, però després ningú els cuida i moren», explicava a ‘National Geographic’ la directora del Fòrum Mediambiental de la Xina a Washington (EUA), Jennifer L. Turner.

Una estratègia nacional de llarg abast

L’esforç que fa el Govern Xina en aquesta regió concreta forma part d’una estratègia nacional destinada a augmentar de forma dràstica la superfície poblada d’arbres del país, i per fer-ho s’estan dedicant ingents quantitats de diners públics cada any.

Des de l’any 2001, d’acord amb xifres oficials de l’Administració Estatal de Silvicultura, la Xina ha anat recuperant, de mitjana, 50.000 quilòmetres quadrats d’àrees forestals a l’any (més del doble de superfície del País Valencià i una mica més que Aragó).

La inversió en reforestació va rondar els 70.000 milions d’euros els cinc primers anys de la dècada del 2010, segons l’informe ‘Green is gold’, de les Nacions Unides. Les restriccions i sancions a empreses que practiquin la desforestació són cada vegada més grans. No hi ha cap altre país del món que hagi recuperat tantes àrees verdes com la Xina en aquest segle. No obstant, el país continua liderant la llista de nacions emissores de CO₂. I el 27% del seu territori continua sent àrid.

Informe ‘Green is gold’ de l’ONU: https://reliefweb.int/report/china/green-gold-strategy-and-actions-chinas-ecological-civilization

Estudi de referència sobre el Projecte dels Tres Nords: DOI: 10.1186/s13717-023-00455-8

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies

...........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es