Europa aprova ‘in extremis’ la seva llei de restauració de la natura

El primer punt que contempla aquesta llei és la restauració i millora dels ecosistemes naturals. Per a això es proposa un pla per «millorar i restablir» almenys el 20% de la superfície terrestre i marina europea que ara es considera com degradada per al 2030, arribar al 60% per al 2040 i al 90% per al 2050. La prioritat seran aquells hàbitats «rics en biodiversitat» on es pugui aconseguir una recuperació de les espècies de flora i fauna especialment amenaçades mitjançant la millora dels ecosistemes en els quals habiten.

Un dels principals objectius d’aquesta llei (i el punt que més debat ha generat) ha sigut la protecció dels hàbitats marins. La llei proposa, d’una banda, recuperar ecosistemes marins com les prades i els fons de sediment  i, d’altra banda, restaurar els hàbitats d’espècies autòctones com els dofins, les marsopes, els taurons i les aus marines. Moltes d’aquestes mesures han sigut posades en dubte pel sector pesquer, donades les implicacions que té sobre la seva activitat.

L’altre dels ecosistemes més importants en els quals s’enfoca aquesta llei són els forestals. En aquest cas, l’objectiu és millorar la «connectivitat forestal», l’abundància d’aus i les reserves de carboni orgànic als boscos europeus. També es proposen mesures per millorar la gestió de la fusta en aquests entorns i afavorir la convivència d’ecosistemes de diferents edats.

La normativa també reclama actuar sobre els terres degradats per l’agricultura. En aquest cas, es proposa restaurar el 30% de les torberes drenades pels cultius per al 2030 i arribar al 70% per al 2050. A més, també s’aplicaran mesures per augmentar el nombre de papallones i altres insectes als pastius, així com per augmentar la presència d’aus en terres agrícoles.

La llei també prohibeix ‘retallar’ espai verd urbà durant la pròxima dècada. Per contra, proposa augmentar almenys el 3% la presència de vegetació a les ciutats per al 2040 i arribar a un 5% addicional per al 2050. L’objectiu és que aleshores hi hagi almenys un 10% de la superfície de les ciutats recoberta per arbres. Això no només implicarà plantar més espècies a peu de carrer sinó que, tal com destaca la iniciativa, també caldrà guanyar espai verd urbà en edificis i infraestructures ja existents.

Un altre dels gran objectius d’aquesta llei és revertir el declivi dels insectes a Europa. Per a això es proposen mesures específiques per conservar els hàbitats d’abelles, papallones, abellots, sírfids i altres poblacions de pol·linitzadors per al 2030. També es proposa despeglar un programa de seguiment per avaluar la recuperació d’aquestes espècies clau tant per als ecosistemes naturals com per a moltes activitats humanes com, per exemple, l’agricultura.

La nova llei de la restauració de la natura no només planteja ambiciosos objectius per restaurar els espais naturals sinó que, a més, reclama els països que puguin «retre comptes» dels seus progressos en l’aplicació de totes les mesures acordades. Per a això es proposa, d’una banda, que els països adquireixin el compromís de «contribuir de manera justa» al desplegament d’aquesta iniciativa i, de l’altra, es planteja la creació d’un mecanisme de control per avaluar els progressos en aquesta matèria.