Aprovat el decret que consolida i aclareix les zones de baixes emissions a les ciutats

Les zones de baixes emissions (ZBE) han rebut del Govern el paraigua jurídic que necessitaven per concretar-ne les condicions i per garantir que siguin efectives. Tot i que aquesta mena de zones ‘lliures de contaminació’ seran obligatòries per a moltes ciutats espanyoles a partir de l’1 de gener del 2023, la veritat és que un important nombre no complirà aquest objectiu la data assenyalada.

En la reunió d’aquesta setmana, el Consell de Ministres ha aprovat el reial decret que regula les zones de baixes emissions –en les quals es restringeix l’accés als vehicles més contaminants– i en el qual estableix que les ciutats obligades a tenir aquestes àrees hauran de fixar també objectius concrets de reducció d’emissions per a l’any 2030 a l’interior. D’aquesta manera, es vol obligar els ajuntaments afectats a demostrar els resultats als quals han arribat amb aquestes ZBE.

La llei de canvi climàtic, aprovada el 2021, va establir que els territoris insulars i les ciutats de més de 50.000 habitants, així com aquelles de més de 20.000 que superin determinats valors de contaminació, han de comptar amb ZBE abans del 2023.

El març d’aquest any, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l’ordenança de l’Ajuntament de Barcelona del desembre del 2019 que va aprovar la ZBE, i després el Govern va anunciar un reial decret que en regularia el disseny a fi d’evitar nous revessos judicials.

Així, la norma aprovada aquest dimarts estableix els requisits mínims que han de complir aquestes zones, i «aporta seguretat jurídica a particulars i empreses mitjançant una legislació homogènia a tot el territori nacional», han remarcat des del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Per fer-ho, defineix uns objectius concrets i quantificables en l’àmbit de les ZBE i estableix els requisits mínims que han de complir en aspectes clau com: extensió, delimitació i condicions d’accés.

Les ZBE hauran de contribuir a millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic i es vetllarà perquè les mesures associades al compliment d’aquestes finalitats promoguin, al seu torn, el compliment dels objectius de qualitat acústica, impuls del canvi modal i promoció de l’eficiència energètica en l’ús del transport.

Protegir la salut i frenar el canvi climàtic

Protegir la salut i frenar el canvi climàticRespecte a la qualitat de l’aire, els projectes de ZBE hauran de comportar una millora respecte de la situació de partida. Com a finalitat última, hauran de complir les directrius de l’Organització Mundial de la Salut sobre la qualitat de l’aire del 2021, que recullen els nivells recomanats per a la protecció de la salut pública.

Quant a mitigació del canvi climàtic, les entitats locals hauran de definir objectius mesurables i quantificables de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2030 a les ZBE.

Hauran de ser coherents amb les metes de reducció d’emissions establertes pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en particular amb el de reduir l’ús del vehicle privat motoritzat enfront de la resta de modes de transport.

Sempre que es garanteixi el compliment d’aquests objectius, es permetrà l’accés excepcional de vehicles contaminants per raons justificades, per exemple, aquells amb els quals es prestin serveis públics bàsics (serveis d’emergències, recollida d’escombraries, etc.).

Punts de recàrrega i millores en edificis

Punts de recàrrega i millores en edificisA més, el reial decret estableix que les entitats locals hauran de facilitar la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica o de subministrament de combustibles nets, com l’hidrogen.

També preveu que puguin introduir mesures complementàries en el sector de l’edificació, com ara substitució de sistemes de calefacció, rehabilitació energètica eficient i el foment de sistemes de climatització sense emissions.

De la mateixa manera, es podran incorporar intervencions en zones urbanes de caràcter adaptatiu, com les orientades a atenuar l’efecte d’illa de calor i l’augment de zones verdes urbanes amb espècies adaptades.

D’altra banda, preveu el règim sancionador aplicable, i remet a la normativa de trànsit a aquests efectes i un període transitori de quatre anys per a l’adaptació a la nova norma dels projectes de ZBE establertes anteriorment a l’entrada en vigor.

Moltes de les ciutats obligades a comptar amb ZBE encara no en disposen i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) havia demanat al Govern ampliar fins al 2024 l’obligació veient la tardança en l’aprovació del reial decret que fixarà els requisits mínims que havien de complir.

Entre les grans ciutats que sí que compten amb aquestes zones, hi destaquen Madrid i Barcelona, tot i que s’han mostrat insuficients per aturar els problemes de qualitat de l’aire que presenten aquestes ciutats, cosa que podria comportar sancions per part de la Unió Europea.

Notícies relacionades

Troben un peix que és capaç d’escalar 15 metres de roca a les cascades

Una nova espècie de cranc invasor arriba al Mediterrani per l’escalfament de les seves aigües

.......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es