¿Com es pot elaborar un herbari per conservar plantes?

Una de les millors maneres de conèixer el món vegetal i tenir-lo sempre a mà a casa és la confecció d’un herbari. Aquesta tasca no només és útil per als escolars, sinó que qualsevol persona podrà trobar en aquesta activitat una manera d’acostar-se a la botànica de manera senzilla i didàctica. Per confeccionar-lo, n’hi ha prou amb tenir en compte unes simples regles per aconseguir una bona conservació de les plantes.

Seguint els passos aconsellats per María del Carmen Fernández-Carvajal i Tomás Díaz, de l’Àrea de Botànica de la Universitat d’Oviedo, aquestes serien les fases per elaborar un herbari:

1. Recollida de les plantes.

Les plantes s’han de recollir tan completes com es pugui, tot i que és preferible tallar-les en comptes d’arrencar-les, per evitar que la pèrdua sigui irrecuperable. Per tant, hem d’anar al camp proveïts d’unes petites tisores de jardineria, navalla, etc. per facilitar la recol·lecció, junt amb una sèrie de bosses (millor de paper o, si no, una cistella de vímet) en què guardarem els exemplars fins que arribem a la fase d’assecatge. Aquesta fase no s’ha de demorar mai més enllà de l’endemà a la recollida i mentrestant han d’estar conservats en un lloc fresc, millor en el frigorífic.

Important: s’ha de causar tan poc dany com es pugui en aquest procés. Evitar recollir més d’una mostra de la mateixa espècie, no recollir exemplars de plantes protegides per la llei, descartar els que tinguin nius d’insectes i no ingerir fulles o fruits, ja que alguns són tòxics.

2. Anotació de dades.

Cal no oblidar portar sempre al camp un quadern per anotar-hi la localitat, altitud, hàbitat, data i altres dades relatives als espècimens que es recullen. Posteriorment, haurem d’etiquetar cada una de les plantes per identificar-les, conèixer-ne la procedència i quina època de l’any era quan presentava l’aspecte que conservarà a l’herbari.

3. Assecatge de les plantes.

El procés d’assecatge i, en el seu cas, premsatge de les mostres per eliminar tota l’aigua que contenen, és potser la part més delicada de la confecció de l’herbari. Si es fa bé, els exemplars duraran molts anys, però si es fa malament, se n’accelerarà la descomposició i destrucció per part de floridures, bacteris o insectes.

Depenent de quina classe de planta sigui, l’assecatge es farà de manera diferent. Comencem amb els casos més habituals, que són les plantes vasculars (les que tenen llavors i les falgueres).

A. Plantes amb llavors i falgueres. Aquest tipus de vegetals se sotmet a assecatge per simple pressió. Cada exemplar, amb la corresponent etiqueta identificativa, es col·loca en un plec de paper de filtre o de diari. Cada un dels diferents plecs es van posant uns sobre els altres de manera ordenada, col·locant entre ells coixins secants o diversos papers de diari que facilitin l’extracció de la humitat.

Una vegada que hàgim format aquesta pila (no més de mig metre d’altura), està llesta per ser premsada. Es pot fer amb dues planxes fortes de fusta (una a dalt i una altra sota de la pila d’exemplars) unides amb corretges, que tancarem fortament. Si no, es poden col·locar a sobre objectes pesants de superfície plana, com llibres. Es tracta que exerceixin un pes sobre la pila de plantes.

El paper dels plecs i els coixins o papers absorbents s’han de canviar l’endemà, i fins i tot en dies successius, fins que vegem que les plantes estan ben seques.

En el cas de molses i plantes hepàtiques, així com líquens, se segueix el mateix protocol de preparació en plecs de paper, però no necessiten ser premsats.

B. Algues i plantes vasculars aquàtiques.

En la preparació d’algues i plantes vasculars aquàtiques es fan servir cubetes o safates de plàstic (o si no se’n disposa pot servir un lavabo o pica qualsevol) que s’omplen d’aigua salada, o dolça si es tracta de plantes dolces aqüícoles o algues d’aigües dolces. Es fica la mostra a l’aigua fins que adquireixi la forma normal.

Sobre una làmina de vidre o plàstic rígid, o bé directament, se submergeix un foli de paper blanc per sota de la mostra i, a continuació, aquell s’aixeca lentament portant a sobre la planta, que es va estenent acuradament amb ajuda d’un pinzell. El foli blanc amb la mostra es col·loca en un plec de paper absorbent, i es posa directament a sobre de la mostra un tros de tela fina que la cobreixi, per evitar que la solapa del plec s’hi adhereixi.

Com s’indica en el cas de les plantes vasculars, es forma una pila de plecs amb els corresponents coixins o diaris secants i es premsen. Quan estiguin seques, les mostres es mantenen habitualment adherides al foli.

4. Muntatge i conservació de les plantes

Una vegada que estiguin seques, les plantes s’han de muntar sobre cartolines o fulls de paper de bona qualitat, a les quals es fixa amb tira adhesiva (esparadrap, per exemple, i no cinta plàstica). Convé enganxar en cada cartolina un petit sobret en el qual es puguin ficar llavors, fruits o algun fragment que es pugui anar desprenent.

Cada cartolina amb la planta ha de ser introduïda dins d’un plec de paper blanc, setinat si és possible.

5. Fitxa identificativa

També enganxarem en un lateral de la planta la fitxa amb les dades corresponents a l’exemplar, que són:

–Nom científic de l’espècie i, si es considera convenient, nom/s popular/s.

–Lloc on s’ha recollit, començant per la comunitat autònoma i continuant per la província, municipi i lloc concret. També es poden utilitzar coordenades UTM.

–Hàbitat. És a dir, si és un bosc i de quina mena, una zona de secà, un aiguamoll, etc., i afegir-hi altres característiques del substrat, com el tipus de terra, orientació, altitud, comunitat vegetal que l’acompanya, etc.

–Data de la recol·lecció.

–Nom de la persona que va fer la recol·lecció.

Els líquens i briòfits es guarden en sobres de paper que, convenientment etiquetats, s’enganxen sobre cartolines, que, al seu torn, es protegeixen en els plecs blancs normals. També els fongs dessecats es conserven en sobres o bosses de paper o de polietilè amb forats per mantenir cert aireig.

Determinats materials, com bulbs, rizomes, fruits, fragments de fusta, etc., que, per la seva naturalesa o dimensions, no es poden guardar en els plecs d’herbari normalitzats, es conserven en flascons o tubs. D’altra banda, algunes plantes i fongs de naturalesa carnosa, així com certs materials delicats (per exemple, flors de certes orquidàcies) són mantinguts en barreges alcohòliques, com ara líquid de Carnoy o alcohol desnaturalitzat, entre d’altres. En tots els casos és necessari tenir cura del

correcte etiquetatge dels flascons.

Tot herbari ha de ser conservat en llocs amb poca humitat i temperatures baixes, per evitar el desenvolupament d’insectes, floridures i bacteris.

Web amb el procés bàsic: https://www.elblogdelatabla.com/2019/12/como-hacer-herbario-aprende-secar-prensar-plantas.html

Notícies relacionades

L’auge d’extrems climàtics podria provocar 2.100 milions de desplaçaments forçats en els pròxims 50 anys

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Et pot interessar: Una planta que es camufla per amagar-se dels humans