L’auge d’extrems climàtics podria provocar 2.100 milions de desplaçaments forçats en els pròxims 50 anys

El treball, presentat aquest dimecres al Centre Internacional de Ciències Humanes i Socials allotjat al palau Macaya, dibuixa un mapa d’impactes climàtics profundament desigual. Actualment s’estima que hi ha almenys 3.600 milions de persones que habiten en zones altament vulnerables al canvi climàtic. D’aquestes, almenys 239 milions viuen en condicions d’extrema pobresa i, per tant, són més vulnerables davant l’impacte d’extrems climàtics i tenen menys capacitat de recuperar-se’n. En aquest context, l’informe adverteix que l’augment de fenòmens com onades de calor prolongades, l’avenç de la desertificació o la pujada del nivell del mar podrien convertir regions senceres en inhabitables, cosa que empenyeria milions a desplaçar-se de manera forçada. Entre ara i el 2070, de fet, s’estima que el nombre de refugiats climàtics podria multiplicar-se per 25.

Notícies relacionades

Catalunya publica el primer mapa dels seus fons marins per protegir la biodiversitat costanera i millorar la planificació de recursos

Cinc aliments que actuen com a insecticida natural per a les plantes

«Si no prenem mesures urgents, la crisi climàtica es convertirà en una de les causes de desplaçament forçós del segle XXI. El cost humà de la inacció climàtica serà incalculable i recaurà sobre l’esquena dels qui menys responsabilitat tenen en aquesta crisi global», insisteix Lacy, especialista del Centre de Coordinació de Sustentabilitat de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), que recorda que els països del sud global destaquen com els que menys han contribuït al còmput global d’emissions i, tot i així, són els que estan patint les conseqüències més devastadores d’aquesta crisi. «Parlar d’una transició justa també és parlar de les mesures i del finançament que necessitem desplegar en aquestes regions vulnerables del planeta per aconseguir que milers de milions de persones no es vegin obligades a abandonar la seva llar», destaca l’especialista.

Més enllà de les desigualtats geogràfiques, l’informe també assenyala que la crisi climàtica afecta de manera desproporcionada grups socials com les dones, els pobles indígenes i els nens. De fet, si continua així, els experts calculen que entre el 2040 i el 2060 hi haurà almenys 1.400 milions de dones que es veuran directament impactades per les conseqüències més dures del canvi climàtic i, ja que moltes ja es troben en contextos de discriminació estructural, aquest fenomen podria deixar-les en una situació encara més vulnerable. «Quan una dona està en condició de pobresa i, a més, es veu obligada a migrar per condicions climàtiques adverses també acaba sent més vulnerable davant altres discriminacions estructurals com, per exemple, la violència de gènere i fins i tot el tràfic de persones», afirma Lacy.