COP 27, nova oportunitat per al clima: aquests són els reptes pendents

Des d’aquest diumenge, dia 6, i fins al 18 d’aquest mes tindrà lloc a Egipte la 27a Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP27), on caps d’Estat, ministres i portaveus, juntament amb activistes climàtics, representants de la societat civil i executius d’empreses, debatran i hauran d’arribar a acords sobre les accions a prendre per evitar el desastre climàtic.

Aquest any la conferència es basarà en les conclusions de la COP26, celebrada a finals del 2021 a Glasgow. En ella es va reafirmar el deure de les nacions d’aportar 100.000 milions de dòlars anuals als països en vies de desenvolupament per pal·liar les conseqüències del canvi climàtic, així com la necessitat d’utilitzar almenys la meitat d’aquest finançament per a l’adaptació. D’aquella reunió també va sorgir el compromís de les nacions de reduir un 45% les emissions de CO2 per al 2030 i es va ratificar el que ja exposa l’Acord de París: adoptar les mesures necessàries per limitar a 1,5ºC l’augment de la temperatura mitjana del planeta.

En aquesta nova edició, la conferència se centrarà a avaluar què han fet les nacions durant aquest últim any i mirarà d’establir mesures per a la reducció urgent de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, l’enfortiment de la resiliència i l’adaptació a les conseqüències inevitables del canvi climàtic, així com el compliment dels compromisos de finançament de l’acció climàtica als països en vies de desenvolupament.

Fer complir el que s’ha aprovat, en comptes de noves mesures

Fer complir el que s’ha aprovat, en comptes de noves mesuresSerà, per tant, una cimera climàtica per reafirmar allò que ja s’ha establert i complementar alguna mesura concreta. Però també es produeix sota l’ombra de la guerra a Ucraïna i de la crisi econòmica que afronta la major part del món, cosa que significa que probablement no se centrarà a establir noves mesures de mitigació per reduir les emissions, sinó més aviat a com implementar les accions climàtiques ja aprovades per fer plenament operatiu l’Acord de París. Es dividirà en cinc àrees clau d’acció (natura, aliments, aigua, descarbonització de la indústria i adaptació al clima) i aquestes són algunes de les línies d’actuació més importants.

1.   Fer efectiu el pagament de 100.000 milions als països pobres

El canvi climàtic afectarà tota la Terra, per la qual cosa la humanitat ha de prendre decisions dràstiques en el seu model econòmic i social per adaptar-se a un nou estil de vida al planeta.

Perquè la transició sigui justa, però, és necessari que els països amb més ingressos –i més responsables d’aquest problema– ajudin aquells que tenen menys accés a recursos. El 2009, els països desenvolupats es van comprometre a proporcionar 100.000 milions de dòlars a l’any en finançament a partir del 2020 per a la protecció del clima als països pobres.

La promesa continua sense complir-se en gran manera. De fet, fa unes setmanes Dinamarca es va convertir en el primer membre de l’ONU a concedir diners per ajudar les regions més vulnerables.

Per això, aquesta COP27 intentarà reforçar aquest compromís sota l’entrega immediata d’aquests 100.000 dòlars anuals.

2.   Aprovar el ‘fons de pèrdues’

Tots els països han estat d’acord que s’han d’abordar les «pèrdues i danys relacionats amb els impactes del canvi climàtic», però en el dia d’avui el com configurar aquests fons continua sent un tabú. La reticència dels països rics és el principal obstacle a què s’enfronta aquesta mesura. La seva preocupació per les possibles demandes de responsabilitat davant els danys climàtics causats per les seves emissions continuen frenant la possibilitat de realitzar una acció climàtica ambiciosa.

Per això, en aquesta COP27, un dels grans reptes consisteix a poder aprovar l’esmentat mecanisme. Aconseguir-ho és tan important que Antonio Guterres, secretari general de l’ONU, ha assenyalat que només la seva consecució podrà convertir aquesta Cimera del Clima en una reunió exitosa. No obstant, aquest objectiu s’enfronta a dificultats per ser realitat. L’actual crisi energètica i l’augment de la despesa durant la pandèmia de covid-19 ja han posat massa pressió en els sistemes econòmics i és possible que el fons de pèrdues torni a caure en l’oblit.

3.   Nous compromisos

Tot i que no s’espera que s’afegeixin nous compromisos o objectius respecte als adoptats el 2015, sí que és possible que alguns es renovin o reforcin. S’espera que els països participants expliquin com posaran en pràctica l’Acord de París en les seves economies, mostrant els avenços en matèria de legislació i polítiques.

En aquest sentit, es posarà especial èmfasi en l’adaptació al canvi climàtic, cada vegada més sol·licitada pels països vulnerables que ja estan patint les seves conseqüències i necessiten suport econòmic per afrontar-les. No obstant, respecte a la mitigació de les emissions és possible que no s’aconsegueixi gaire més del que ja està aprovat.

En principi, no es preveu un impuls més gran en la reducció d’emissions, perquè és poc probable que els països es posin d’acord sobre una regulació més estricta per fer front a les emissions de carboni que la que hi ha imposada actualment.

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es