Informe de l’ONU
El món encara no està preparat per fer front als desastres climàtics
La crisi climàtica avança més ràpid que els plans d’adaptació, segons alerta un nou informe de les Nacions Unides
El 2050 es necessitaran 500.000 milions de dòlars per mitigar l’impacte de la crisi climàtica, davant els 46.000 destinats fins ara
La crisi climàtica ja és aquí i el seu avenç, segons certifiquen innombrables estudis, ja s’ha fet sentir en tots i cadascun dels racons poblats del planeta. Després de dècades ignorant el problema, el món per fi ha començat a treballar per desplegar a contracorrent mecanismes d’adaptació i mitigació per fer front als danys causats per fenòmens com l’augment global de les temperatures, la pujada de nivell del mar i l’auge dels fenòmens meteorològics extrems. Però la crisi climàtica avança molt més ràpid que les mesures que la humanitat està implantant per esmorteir-ne l’impacte, alerta un nou informe del Programa sobre Medi Ambient de les Nacions Unides.
«Fins i tot si avui mateix tanquéssim l’aixeta de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’impacte del canvi climàtic ens acompanyaria durant diverses dècades», recorda Inger Andersen, directora executiva del Programa sobre Medi Ambient de les Nacions Unides. «Necessitem un canvi radical per impulsar mecanismes més ambiciosos per a l’adaptació, el finançament i la implementació d’eines que ajudin a reduir significativament els danys i pèrdues causades pel canvi climàtic. I ho necessitem ara», destaca la portaveu de l’ONU després de la publicació d’aquest últim informe.
Segons apunten les projeccions actuals, en el millor dels casos el món podria limitar l’augment global de les temperatures a 1,5 graus (l’objectiu que es persegueix a Glasgow). Però en aquests moments, l’escenari més probable és que la pujada global dels termòmetres arribi als 2,7 graus de mitjana. En els dos casos, alerten els experts, els desastres climàtics aniran a més. L’informe estima que per a mitjans de segle faran falta entre 280.000 i 500.000 milions de dòlars per esmorteir els danys causats per la crisi climàtica als països desenvolupats. En aquests moments, assenyala l’estudi de l’ONU, la despesa global en polítiques d’adaptació amb prou feines arriba als 46.000 milions. «Cal anar un pas més enllà», recalca Andersen.
Bretxa entre rics i pobres
L’anàlisi, publicada aquest mateix dijous, assenyala l’enorme bretxa d’adaptació entre els països que sí que han començat a desplegar eines contra la crisi climàtica i els països que no disposen de recursos per fer-ho. En total, s’estima que un 79% dels països disposen d’almenys un pla nacional sobre crisi climàtica (això suposa un 7% més respecte al balanç del 2020). Un 65% dels països disposa de més d’un pla sectorial sobre adaptació climàtica i un 26% d’aquests fins i tot compta amb plans regionals per abordar el problema (com Espanya, on hi ha una llei estatal sobre canvi climàtic i diverses normatives autonòmiques).
A l’altre extrem, assenyala l’informe, encara hi ha un 20% de països que encara no disposen de cap pla per fer front al present i al futur de la crisi climàtica. Aquest 20% coincideix, a més, amb alguns dels estats més pobres del globus que continuen esperant els 100.000 milions de dòlars anuals que els governs més rics (i més contaminants del planeta) van prometre entregar per minimitzar l’impacte del canvi climàtic en aquestes regions. «Els costos d’adaptació dels països en vies de desenvolupament són entre cinc i deu vegades més grans que el finançament que està arribant ara mateix», conclou l’informe.
El 2016, aquesta mateixa anàlisi de les Nacions Unides sobre adaptació climàtica estimava que per al 2040 farien falta entre 140.000 i 300.000 milions i per al 2050 es necessitarien entre 280.000 i 500.000 milions de dòlars per pal·liar l’impacte de la crisi climàtica al sud global. Ara, tan sols cinc anys més tard, l’estudi acaba que fins i tot les estimacions més altes es queden curtes. Els fons s’han de multiplicar pràcticament per deu. Altrament, la falta recursos podria extremar encara més la pobresa d’aquestes regions que, malgrat ser les menys contaminants del globus, són les que estan patint el mal més gran de la crisi climàtica.
