Glasgow promet accelerar el final dels combustibles fòssils

Aquest dijous, una vintena de països han firmat una declaració conjunta en què prometen deixar de finançar la compra de combustibles fòssils el 2022 i, al seu lloc, invertir els fons públics en energies renovables. Segons argumenten els impulsors d’aquesta iniciativa, aquest acord és el primer pacte global que posa data final a la compra de carbó, petroli i gas; els tres combustibles fòssils que han desencadenat la crisi climàtica i que amenacen d’exposar el planeta a un escalfament global sense precedents. 

La iniciativa, impulsada pel Regne Unit, compta amb el suport dels Estats Units, un dels consumidors més grans del globus de combustibles fòssils. De moment, el pacte comença el seu camí amb la firma d’una vintena de governs de tot el món, però s’espera que, una vegada anunciat el seu llançament, altres estats s’adhereixin al compromís. Els impulsors d’aquesta iniciativa calculen que aquest pacte podria desviar fins a 7.800 milions de dòlars a l’any dels combustibles fòssils a les energies netes. 

«Tancar els combustibles fòssils és fonamental per abordar la crisi climàtica. Aquest anunci és un pas en la direcció correcta, però ha d’ampliar-se amb més governs i institucions financeres públiques», comenta Tasneem Essop, director executiu de Climate Action Network International. «És un anunci important, però em sorprèn que països com Alemanya, França i Itàlia no estiguin a bord d’aquesta iniciativa per implementar una cosa que van prometre l’any passat. El fet que alguns països considerin classificar el gas com a inversió «verda» demostra que no estan en contacte amb la realitat», comenta Bas Eickhout, membre del Parlament Europeu, després de l’anunci d’aquest pacte.

Més de 40 països es comprometen a eliminar l’ús del carbó, el combustible fòssil que més contribueix a l’augment global de les temperatures. L’acord, anunciat aquest dijous per l’organització de la COP-26, promet posar fi a l’ús del carbó el 2030 per a les principals economies i el 2040 per als països en vies de desenvolupament. Alguns dels principals consumidors de carbó (com Polònia, el Vietnam i Xile) s’han afegit a aquest pacte. D'altres (com Austràlia, l’Índia, la Xina i els Estats Units) no han afegit la seva firma. Experts i entitats ecologistes aplaudeixen la iniciativa però, al seu torn, es mostren preocupats per la falta d’aquests consensos.

Aquest dijous, a més, governs de tot el món han llançat una nova declaració conjunta sobre el final del carbó i l’aposta per les energies renovables. El manifest es publica aquest dijous amb la firma d’Alemanya, el Canadà, Xile, Espanya, Itàlia i el Vietnam, entre d’altres. La declaració mostra quatre compromisos: una ràpida aposta pel desplegament d’energies renovables, una transició accelerada per allunyar-se del carbó, el final de la construcció de noves centrals de carbó i una transició ecològica justa. 

Moltes d’aquestes promeses no suposen una gran novetat, ja que també s’han anunciat en altres compromisos globals. En aquest cas, a més, tampoc és clar com i quan aquest pacte global es traslladarà a les legislacions globals. És a dir, com passarà de la teoria a la pràctica.

La coalició internacional ‘Beyond Oil and Gas’ suma el recolzament més països i estats. Segons han anunciat aquest dijous les delegacions de Dinamarca i Costa Rica, diversos governs s’han adherit al pacte per posar fi a l’explotació de petroli i gas. La llista final de signants d’aquest acord encara és confidencial i, en principi, no es donaran a conèixer tots els afiliats fins dimecres 10 de novembre (quan les negociacions de la cimera estiguin arribant a la seva fi).

L’aliança proposa dues línies de treball. D’una banda, els signants de «primer nivell» es comprometen a frenar de manera immediata l’emissió de permisos d’explotació de petroli i gas. D’altra banda, els signants secundaris poden unir-se al compromís sota la promesa que eliminaran gradualment l’ús d’aquests combustibles fòssils i el seu finançament. Encara no està clar quants països s’adheriran a una línia de treball o a l’altra.