Cimera del Clima de Glasgow
Les emissions de carboni repunten fins a acostar-se als nivells del 2019
El Global Carbon Budget calcula un increment per a aquest any del 4,9%, liderat per la indústria i el sistema elèctric
El món hauria de reduir anualment les seves emissions tant com el 2020 per evitar que les temperatures augmentin per sobre dels 1,5 graus respecte als seus nivells preindustrials
La pandèmia va donar un respir al clima. Va ser una de les seves poques virtuts. Els mesos de paràlisi industrial, carreteres sense cotxes i caiguda de la demanda energètica van reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 5,4% durant el 2020, la caiguda anual més accentuada de les últimes tres dècades, superior a l’impacte que va tenir la crisi financera del 2008 o el desmembrament de la Unió Soviètica. Però amb la tornada gradual de la normalitat i la ràpida reactivació de l’economia, el progrés de l’últim any no ha trigat a convertir-se en una anècdota passatgera. Es preveu que les emissions creixin aquest any un 4,9% per quedar molt a prop dels nivells del 2019, segons els càlculs del Global Carbon Budget, tot un reflex del majúscul desafiament que afronta el món si vol evitar els escenaris més catastròfics del canvi climàtic.
Les conclusions del Global Carbon Budget –elaborat per científics de les universitats britàniques d’Exeter i East Anglia, la nord-americana de Stanford i el ‘think tank’ noruec Cicero– es presentaran aquest dijous en la COP26 de Glasgow, on es continuen negociant nous compromisos per accelerar la reducció d’emissions. «El repunt de les emissions globals de diòxid de carboni reflecteix una tornada a l’economia fòssil anterior a la Covid», afirma el professor Pierre Friedlingstein, principal autor de l’informe, durant la seva presentació davant els mitjans. «Les inversions en l’economia verda dels plans de recuperació post-Covid en alguns països han sigut fins ara insuficients per evitar una tornada als nivells d’emissions anteriors a la pandèmia». Només el 21% dels més de 14 bilions de dòlars invertits pels diferents governs per sortir de la recessió de la pandèmia s’han dedicat a promoure les renovables i la transició ecològica, segons un estudi de la Universitat d’Oxford i la Green Fiscal Policy Network.
La tornada al vell ‘statu quo’ està liderada per la indústria i el sistema elèctric, els sectors que més contribueixen a l’escalfament global. S’espera que les emissions del carbó i el gas superin aquest any els nivells del 2019, segons el Global Carbon Budget. Països com la Xina i l’Índia no han trigat a recórrer al carbó davant la ferotge competència per l’energia que ha generat la recuperació, allunyant les pretensions de la COP26, que ha demanat als països desenvolupats que acabin amb el més contaminant dels combustibles el 2030, un termini que s’estén fins al 2040 per als països en desenvolupament. Més lenta està sent la recuperació del petroli, les emissions del qual quedaran aquest any per sota dels nivells del 2019.
Àsia lidera l’augment de les emissions
Entre les nacions més contaminants, la Xina i l’Índia depassaran aquest any les seves emissions prèvies a l’inici de la pandèmia. Una mala notícia, si es té en compte que la primera genera el 31% de les emissions globals i la segona, un 7%. Aquests gasos amb efecte d’hivernacle també augmentaran als Estats Units (responsable del 14% de les emissions globals) i la Unió Europea (7%), però en cap cas arribaran als barems del 2019, cosa que confirma la seva trajectòria descendent a les dues regions. Tampoc ho farà en la resta de països del món, responsables del 40% restant de les emissions.
En l’última dècada, la concentració total d’emissions, tant les derivades de la crema de combustibles fòssils com de la gestió del sòl, s’ha mantingut relativament estable, arribant a una mitjana anual de 39.700 milions de tones de CO2, segons l’estudi del Global Carbon Budget. Una xifres que compliquen enormement l’objectiu de prevenir que la temperatura mitjana del planeta depassi els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials. Per tenir un 50% de probabilitats d’aconseguir-ho, el món hauria de reduir anualment les seves emissions tant com ho va fer l’any passat. És a dir, aconseguir reduccions superiors al 5% anual d’aquí al 2050.
«Arribar a les emissions neutres de CO2 el 2050 requereix retallar una mitjana de 1.400 milions de tones anuals de CO2», assegura Friedlingstein. «El 2020 les emissions es van reduir en 1.900 tones, de manera que hem de retallar cada any una quantitat similar a la que es va arribar durant la Covid».
