Radiografia del mar

Peixos i crustacis catalans tenen bona salut, malgrat el mal estat del Mediterrani

  • L’anàlisi de les anxoves capturades a Catalunya no troba presència d’anisakis, conclou un estudi de ‘Som Pesca’

  • La investigació també destaca l’elevada presència de microplàstics en les gambes, tot i que descarta la perillositat d’aquest compost

Peixos i crustacis catalans tenen bona salut, malgrat el mal estat del Mediterrani

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Els peixos i els crustacis que habiten les aigües catalanes tenen una bona salut. Dir això en un món immers en una crisi climàtica sense precedents és, es miri com es miri, «una bona notícia». Així ho explica l’equip d’investigadores del projecte ‘Som Pesca’, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), després d’estudiar durant mesos les espècies que es capturen a les aigües de Barcelona, Blanes i Sant Carles de la Ràpita. «Estem molt acostumats a parlar sobre les males notícies del mar però avui, malgrat tot, podem dir que el diagnòstic és bastant bo», explica la científica Anna Soler-Membrives.

La investigació, realitzada gràcies a la col·laboració entre científics i pescadors, ha aconseguit una ‘radiografia’ completa de les principals espècies que, ara com ara, es pesquen i comercialitzen a Catalunya. Després de llargues campanyes de mostreig i una exhaustiva anàlisi als laboratoris, «l’estudi no ha trobat cap alteració patològica en els animals estudiats. Tampoc s’ha trobat cap anomalia en els teixits», argumenta la investigadora Maite Carrassón. «Els animals estan sans. I no hem trobat risc de paràsits amb potencial zoonòtic que pugui fer emmalaltir les persones», afegeix la científica durant una conferència a la llotja de la Confraria de Pescadors de Barcelona sota l’atenta mirada de pescadors i peixaters de la ciutat.

Segons expliquen les investigadores de ‘Som Pesca’, aquests resultats suposen un motiu d’alegria. Sobretot perquè, en aquests moments, seria complicat aconseguir una radiografia així en altres punts del Mediterrani. «No hem trobat cap anxova amb anisakis a Catalunya. En canvi, com demostren altres estudis, sabem que aquest paràsit és especialment prevalent en altres zones del Mediterrani, com la costa de Ligúria (Itàlia), i en punts de la costa atlàntica, com Galícia i Cantàbria», afegeix Soler-Membrives en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «La baixa presència d’anisakis a Catalunya és encara millor notícia si tenim en compte que Espanya destaca com un dels països més afectats per aquesta malaltia», afegeix.

«No hem trobat cap anxova amb anisakis a Catalunya. En canvi sabem que aquest paràsit és especialment prevalent en altres zones del Mediterrani»

Anna Soler-Membrives, investigadora

L’empremta dels microplàstics

L’altra cara d’aquesta radiografia mostra una cara menys agradable d’aquesta història. La fauna marina també està patint els efectes de la crisi climàtica i, sobretot, de la pol·lució que la nostra espècie aboca al mar. Les anàlisis de laboratori revelen que un bon percentatge dels peixos estudiats (sobre tots els que viuen o s’alimenten arran de terra) presenten fibres de microplàstics al seu estómac. Però segons mostren els estudis, els animals no acumulen grans quantitats d’aquestes escombraries microscòpiques. De fet, expliquen les científiques, tot apunta que els plàstics es rebutgen com qualsevol altra resta d’alimentació.

Els crustacis, per la seva banda, destaquen com els més afectats per l’omnipresència dels microplàstics al mar. La investigació, de fet, estima que un 80% de les gambes analitzades tenen fibres sintètiques al seu interior. Sobretot, les pescades al sud de les aigües catalanes i als voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona. La majoria microfibres estudiades són de polièster i acrílic, probablement derivades de la indústria tèxtil. «Si ho mires al microscopi, molts d’aquests microplàstics tenen fins i tot els colors i la forma típiques de les fibres de la roba», comenta Soler-Membrives.

A diferència del que passa amb els peixos, expliquen les científiques, aquestes fibres s’acumulen dins dels crustacis formant una espècie de cabdell. Però, per sort, periòdicament les gambes aconsegueixen desprendre’s d’aquestes boles d’escombraries. «En els moments de muda, on renova per complet el seu exoesquelet, l’animal també es desfà dels microplàstics que havia acumulat. En aquesta etapa veiem que el comptador de plàstic torna a posar-se a zero», argumenta la investigadora Maria Constenla.

Notícies relacionades

Una de les preguntes més repetides al parlar de microplàstics és quins efectes pot tenir per a la salut humana el fet de menjar animals afectats per aquests fragments d’escombraries. Sobre això, les investigadores de ‘Som Pesca’ proporcionen dues claus. La primera és que, segons corroboren els seus estudis, fins i tot els peixos i crustacis amb microplàstics tenen un bon estat de salut (probablement perquè, com explicaven anteriorment, aquest material té una vida curta dins de l’animal). La segona clau és que «els microplàstics es concentren als intestins (i no en la fibra muscular) així que amb una cosa tan senzilla com netejar el peix ja estem eliminant gran part del problema», comenten les científiques.

«Els microplàstics es concentren als intestins així que amb una cosa tan senzilla com netejar el peix eliminem gran part del problema»

En un món inundat de males notícies, els bons resultats d’aquest treball ressonen encara amb més força. «Moltes vegades es valora més el que ve de fora perquè es desconeix com és el producte local. Però ara ja no som només els pescadors els que lloem el nostre producte, també la ciència destaca el valor afegit dels peixos i crustacis que es pesquen a Catalunya», comenta José Manuel Juárez, Patró Major de la Confraria de Pescadors de Barcelona després de la presentació d’aquesta radiografia del mar català. «A la fi podem presumir de bones notícies», exclama.