Entendre-hi + amb la ciència

¿Com podem menjar peix sostenible?

  • Un terç de les espècies marines pateixen nivells de sobrepesca

  • Més segells de pesca sostenible i controlar les subvencions millorarien la situació

¿Com podem menjar peix sostenible?
Es llegeix en minuts

El peix i el marisc són molt més que les estrelles gastronòmiques del Nadal. Són font fonamentals de proteïnes per a 3.000 milions de persones. Les guies alimentàries recomanen menjar-ne més i la seva empremta de carboni és menor que la de la carn.

No obstant, el model actual de pesca i aqüicultura fa estralls. Una gestió més respectuosa no reduiria la producció. Al contrari, l’augmentaria entre un 20% i un 40%.

¿Quins impactes té el menjar aquàtic?

¿Quins impactes té el menjar aquàtic?Sobrepesca. El 34% de les poblacions del món estan sobreexplotades. Europa ha millorat a l’Atlàntic, però el Mediterrani i el Mar Negre tenen el record negatiu mundial. El límit per mantenir una població és el «rendiment màxim sostenible»: se n’hauria de treure no més del nombre de peixos que haurien mort de totes maneres. «Al màxim de captures salvatges s’hi va arribar al 1990. Des d’aleshores, han disminuït, malgrat que ha augmentat l’esforç», afirma Carlos Duarte, oceanògraf de la Universitat Rei Abdullah de l’Aràbia Saudita. «Recuperar les poblacions augmentaria la biomassa i es podria capturar més peix», explica. És un repte difícil, també perquè fins a un 20% de la pesca del món és il·legal, o sigui es porta a terme en llocs o amb espècies que no s’haurien d’explotar.

Pesca d’arrossegament. Hi ha arts de pesca legals que no obstant són nefastes, com la pesca d’arrossegament que destrossa el fons marí. «És com si anéssim al bosc i en lloc de caçar talléssim els arbres i els sacsegéssim», afirma Marta Coll, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. «Aquesta tècnica va destrossar coralls profunds que ara sabem que eren zones de cria del lluç i el bacallà», explica Duarte. Les arts de pesca agressives també afecten tortugues, dofins i taurons, capturats accidentalment.

«Recuperar les poblacions augmentaria la biomassa i es podria collir més peix»

Carlos Duarte, oceanògraf de la Universitat Rei Abdullah de l’Aràbia Saudita

Aqüicultura insostenible. Un recent informe dona xifres preocupants sobre el peix d’aqüicultura dels supermercats espanyols. Els salmons, turbots o llobarros de piscifactoria són depredadors, que necessiten proteïnes. Sovint, se’ls alimenta amb farines o olis basats en peixos salvatges, com el seitó del Perú i de l’Equador. «L’aqüicultura depèn de 20 milions de tones de peix salvatge, que es converteixen en 5 milions de tones de peix de piscifactoria», explica Duarte. Aquest peix salvatge de vegades es resta de dietes humanes, com ha passt a Bangladesh. El model actual, basat en grans concentracions de peixos, també genera concentració d’excrements i difusió de malalties, que es combaten a base de llançar medicines a l’aigua. Finalment, els tancs de marisc d’Amèrica Central i el Sud-est asiàtic han reemplaçat els manglars, que són uns importants pous de CO2.

¿Què poden fer els consumidors?

¿Què poden fer els consumidors?Buscar el segell. Els segells de pesca sostenible ajuden el consumidor i la indústria. «Per assignar el segell es té en compte si la població està en declivi, l’impacte de l’art de pesca fet servir i la gestió», explica Laura Rodríguez, directora per a Espanya i Portugal del Marine Stewardship Council (MSC), un dels segells més prestigiosos. El programa inclou el 15% de les captures del món i el certificat es troba en més de 400 productes a Espanya. De moment, sobretot en congelats i en supermercats, però comença a estar també en frescos (Eroski) i en restaurants (Ikea). L’MSC ha publicat fins i tot una guia de Nadal amb peix sostenible.

Diversificar. «Les nostres dietes s’estan reduint en diversitat i això les empobreix i alhora exerceix una gran pressió sobre determinades espècies», explica Rodríguez. L’anxova en fresc, el verat o el bacallà al sud d’Espanya són alternatives als peixos de moda.

«Les nostres dietes s’estan reduint en diversitat i això exerceix gran pressió sobre determinades espècies»

Laura Rodríguez, directora a Espanya i Portugal del Marine Stewardship Council (MSC)

Millor peixos petits i bivalves. Sardines, seitons, anxoves, musclos i algues són espècies de nivell tròfic biax. La tonyina, al contrari, està al cim de la cadena alimentària. Els primers són més sostenibles que el segon, perquè cada vegada que es puja un nivell tròfic, es perd un 90% de la producció, explica Duarte. Els bivalves també són recomanables perquè la seva aqüicultura pot ser molt sostenible.

Millor local i de temporada. El peix que tens a la teva taula pot venir de l’altra punta del món. Tot i que la pesca no sigui dels sectors que més emissions generen, no obstant sempre és millor menjar productes locals i de temporada.

¿Què poden fer la política i la indústria?

¿Què poden fer la política i la indústria?Controlar els subsidis. Es calcula que 22.000 milions de dòlars es destinen a fomentar la sobrecapacitat de la flota pesquera. «És vergonyós. És una manera d’acabar amb el peix i a més pagar per això», afirma Eric Galbraight, investigador ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambientals (ICTA-UAB). Existeixen fins i tot subvencions per al carburant, que incentiven els pescadors a fer voltes fins a trobar les últimes poblacions. Els experts creuen que aquests diners haurien de fomentar la pesca sostenible.

«Les subvencions són una manera per acabar amb el peix i a sobre pagar per això»

Eric Galbraight, investigador ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnològia Ambientals

Complir el promès. Dos terços dels oceans estan fora de les jurisdiccions nacionals. «És necessari arribar a acords internacionals robustos que assegurin una gestió basada en enfocament científic», afirma Rodríguez. On sí que hi ha regles, cal respectar-les. Per exemple, Europa incompleix les metes de la Política Pesquera Comuna, i les quotes se solen establir amb criteris més polítics que científics, denuncia Coll.

Et pot interesar

Aqüicultura sostenible. «La pesca sostenible manté les poblacions, però hi ha beneficis climàtics en augmentar-les. Per això, a llarg termini l’aqüicultura hauria de reemplaçar la pesca, com la ramaderia ha reemplaçat la caça», opina Duarte. Segons els seus càlculs, incrementar la biomassa marina podria compensar fins a un 10% de les emissions que alteren el clima. «Cal regular l’aqüicultura, per penalitzar les pràctiques insostenibles i tancar el cicle de producció dins de la granja: que aquesta produeixi algues i petits crustacis per generar el seu propi pinso», afirma Duarte.

Apunta’t alclub «Entendre-hi + amb la ciència» d’El Periódico i envia’ns les teves preguntes.