Barcelona (any 2100): 112 nits tropicals

Com tota la conca mediterrània, els efectes del canvi climàtic a Barcelona seran particularment aguts a causa del previst desplaçament cap al nord de l'actual cinturó de deserts. Si no s'actua a temps, augmentaran les onades de calor, hi haurà menys disponibilitat d'aigua i cada vegada serà més difícil preservar les platges, entre altres perniciosos efectes.

L'Ajuntament de Barcelona, basant-se en dades del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) i amb la col·laboració del Meteocat, ha previst en el seu Pla Clima 2018-2030 dos escenaris o possibilitats: un escenari més compromès, en què s'aconsegueixen els objectius mundials de reducció d'emissions de l'Acord de París del 2015, i el segon, qualificat de passiu, que implica que les emissions de gasos d'efecte hivernacle segueixen augmentant de manera constant.

En el primer cas s'espera que les temperatures a Barcelona augmentin uns 1,7º de mitjana anual al llarg del segle XXI, mentre que l'increment en la segona opció seria de 3º. Amb aquestes previsions, els dies considerats molt càlids, amb temperatures màximes superiors als 30º, passaran a finals de segle dels actuals 22 a 50 (escenari compromès) o fins i tot 80 (escenari passiu). Les nits tropicals (mínima superior a 20ºC) s'incrementaran de 38 a 112 en el pitjor dels escenaris.

Segons l'estudi de l'ajuntament, les precipitacions actuals, que ronden els 600 mm (litres per metre quadrat) anuals, es reduirien un 14% en l'opció compromesa i un 26% en l'escenari passiu. La disminució dels recursos superficials (embassaments) i subterranis (aqüífers), sumada a una evaporació més elevada motivada per la calor, farà que les necessitats addicionals d'aigua potable augmentin en 18 hectòmetres cúbics anuals (hm3). 

Barcelona consumeix cada any 200 hm3, l'equivalent a 80.000 piscines olímpiques, dels quals un 60% procedeix de la xarxa d'embassaments, mentre que la resta són recàrregues de la pluja i els aqüífers. "La ciutat presenta un sistema de proveïment deficitari, ja que en un de cada quatre anys els recursos són inferiors o molt pròxims a la demanda", assumeix l'ajuntament. Per obtenir el que falta, es preveu augmentar l'ús de recursos hídrics alternatius com l'aigua freàtica (2,7 hm3 addicionals) i l'aigua regenerada del Llobregat (5 hm3), així com explotar l'aqüífer del Besòs i utilitzar aigües pluvials.

Més tempestes intenses, més inundacions

Per si no fos prou, a causa de la prevista intensificació de les tempestes i l'elevada impermeabilització del sòl (el 72% del terme municipal està cementat o asfaltat), es preveuen desbordaments de la xarxa en alguns punts. "Es posa de manifest la fragilitat del sistema als àmbits del Poblenou, eix de la Diagonal, Sant Andreu, Badal i Sant Antoni", assumeix l'ajuntament.

El canvi climàtic afectarà la ciutadania de Barcelona en àmbits molt diversos, prossegueix l'estudi municipal: la calor, per exemple, té un efecte directe sobre la mortalitat, principalment en els nens i les persones grans. També s'adverteix que l'increment de les temperatures pot afavorir la transmissió de malalties circumscrites actualment als països tropicals, com el dengue, la febre groga, el chikungunya i el zika.

Algunes espècies plaga (escarabats, cotorres i rosegadors) podrien veure's beneficiades amb el canvi de les condicions climàtiques. I "en general, tots aquests canvis poden incidir en la simplificació dels ecosistemes i, conseqüentment, en una pèrdua de la biodiversitat", sentencia l'informe.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

L'augment del nivell del mar pot tenir un efecte directe sobre la pèrdua de platges. En la situació actual, les vuit platges de Barcelona ja tenen un risc alt d'afectació davant els temporals marítims. No obstant, com a conseqüència del canvi climàtic, es preveu una exposició més gran de les infraestructures portuàries i un retrocés general de la línia de costa. Algunes platges com la de Sant Sebastià podrien arribar gairebé a desaparèixer en el pitjor els escenaris, mentre que les altres poden patir reduccions d'entre el 30% i el 46%.

Més contaminants

Les projeccions indiquen finalment que els efectes del canvi climàtic podrien comportar un increment en la concentració anual dels tres contaminants més persistents a Barcelona (partícules PM10, òxids de nitrogen i ozó). No obstant, aquestes projeccions no consideren que aquests increments podrien quedar contrarestats per noves tecnologies més netes o per una reducció de la mobilitat en vehicle privat.