Tres llops deambulen pel Pirineu català

L'equip de seguiment del llop a Catalunya ha confirmat en els últims mesos la presència de tres exemplars al Pirineu i el Prepirineu, arribats en tots els casos dels nuclis franco-italians, cosa que constata la permeabilitat de la serralada i que resulta molt atractiva per a l'espècie. El primer llop ha sigut detectat a la serra del Port del Comte en diverses ocasions, inclosos set atacs a ramats d'ovelles, mentre que els altres dos deambulen per zones frontereres d'alta muntanya al Ripollès i la Cerdanya.

Des de l’any 2000 s’han recopilat almenys 50 indicis de la presència del llop, atribuïbles a almenys 15 exemplars diferents, però encara no es pot parlar ni de presència estable ni molt menys de reproducció, adverteixen els especialistes de la Generalitat. De fet, els tres llops detectats –tres mascles solitaris– no havien sigut albirats en anys previs i molt possiblement es tracta d’exemplars que busquen nous territoris on establir-se. «Potser l’any passat eren a França i potser puguin tornar allà el pròxim. No ho podem saber», explica Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna de la Generalitat (Departament de Territori).

El primer llop va ser fotografiat al desembre a la zona del Port del Comte, entre les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell, gràcies a unes càmeres trampa col·locades amb aquesta finalitat. Encara que no s’observa l’animal sencer, no hi ha dubtes pel que fa a l’espècie. Les 14 instantànies obtingudes confirmen una existència de la qual es tenien indicis des de l’estiu passat, quan es van produir els set atacs. Els altres dos llops detectats, que travessen esporàdicament la frontera amb França a la Cerdanya i el Ripollès, no estan vinculats a cap depredació sobre el bestiar, encara que s’ha confirmat que un d’ells vadevorar un isard.

Animals «erràtics»

El Departament de Territori insisteix que no existeix cap programa de reintroducció d’aquest animal, però de tant en tant apareixen exemplars «erràtics». «És habitual que això passi –precisa Sergi García, especialista de l’associació Galanthus–. Els mascles fan grans recorreguts, mentre que les femelles solen quedar-se més a prop de la zona de naixement». García no descarta fins i tot que pugui haver-n’hi més perquè es tracta d’«animals molt difícils de detectar», però recorda que la consolidació de nous territoris és un procés molt lent.

L’equip de seguiment al Port del Comte va aconseguir altres indicis, com ara empremtes a la neu, orins o quatre excrements que, analitzats genèticament, van permetre confirmar que es tractava d’un mascle pertanyent a la subespècie italiana o Canis lupus italicus, originària dels Apenins. Sembla que els altres dos també ho són. Recentment, a més, als Monegres s’han detectat exemplars aïllats que han resultat ser del mateix origen.

«És curiós que estiguin penetrant llops des de França, on les poblacions són escasses, i que no ho facin des de l’est els llops ibèrics (Canis lupus signatus), que constitueixen la població més gran d’Europa occidental», destaca Jorge Echagaray, especialista d’Ecologistes en Acció. En la seva opinió, tot plegat es deu a un descontrol administratiu –cada comunitat autònoma legisla diferent– i a la falta d’una verdadera voluntat d’afavorir la seva consolidació.

El llop no està inclòs en el catàleg català de fauna protegida, però segueix sent una espècie en perill inclosa en la legislació espanyola i europea. Així doncs, com recorda Casanovas, els ramaders afectats seran indemnitzats igual que passa amb les depredacions ocasionades per altres espècies protegides com l’os. Aquesta és la primera vegada que es produeix una agressió a un ramat per part d’un llop des dels anys 2010-2011, quan es va registrar una cosa semblant a la serra del Cadí i a Castellterçol (Moianès).

Els tècnics de la Generalitat es van reunir dijous amb els propietaris de ramats, així com amb representants dels ajuntaments de la zona, per treballar en mesures que minimitzin els atacs. Els municipis amb els quals s’han mantingut contactes són els de la Coma i la Pedra, Odèn, Fígols i Alinyà i Guixers, repartits pel Solsonès i l’Alt Urgell. Els tècnics recomanen que es reforcin les tanques de protecció de les ovelles i d’altres animals en captivitat.

Sense plans de recuperació

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Echegaray considera que les actuacions de la Generalitat en matèria de prevenció són «raonables», però l’acusa de «15 anys de deixament legislatiu». «No ha inclòs el llop en el catàleg d’espècies en perill i tampoc disposa d’un pla de recuperació malgrat que la llei obliga a tenir-ne en cas d’espècies autòctones que es van extingir. No ha fet res per protegir-lo».

L’expert en llops explica que aquests animals apareixen en zones on tenen facilitat per trobar aliment, tant ramats com ungulats salvatges. «I això últim és el que passa a Catalunya. Salvant les distàncies, els milers de cabirols, isards, cérvols o senglars que hi ha ara estan demanant a crits un depredador que reajusti l'equilibri natural".