Anar al contingut

RECURSOS HÍDRICS

Barcelona es blinda contra la sequera

L'ajuntament reduirà l'ús de fonts ornamentals, el reg en jardins i la neteja urbana quan les reserves baixin del 40%

La previsió és que s'entra en fase d'alerta al mes de març si no canvia la tendència meteorològica

Antonio Madridejos

cmontanyes41559697 fuente catalunya180111194043

FERRAN NADEU

"Barcelona està molt més ben preparada que fa una dècada per fer front a una situació de sequera", segons explica Eloi Badia, el regidor de Presidència i responsable municipal d'Aigua i Energia. Té una dessalinitzadora a tocar, ha millorat l'aprofitament dels aqüífers, s'ha contingut el consum domèstic i fins i tot està preparada per començar a usar aigua regenerada, entre altres progressos, però per evitar que l'enganxi el toro començarà a restringir alguns usos abans fins i tot que la Generalitat decreti oficialment l'estat d'alerta. Això sí, en principi serà poca cosa, amb estalvis que afecten essencialment el funcionament de fonts ornamentals.

"Per ara no està previst ni restringir serveis municipals ni el proveïment domèstic -tranquil·litza Badia-, però hem de preveure-ho tot". L'Ajuntament de Barcelona "està preparat per fer front a la sequera", insisteix.

Els embassaments que proveeixen la ciutat estan al 44%. Es declararà l'alerta per sequera quan baixin del 40%

El regidor barceloní ha presentat aquest matí el catàleg d'actuacions que l'ajuntament posarà en marxa quan se superin determinats llindars de sequera. Actualment, segons dades de la Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat, que aporten el 80% de les necessitats hídriques de Barcelona, es troben en situació de prealerta amb les reserves al 44%. I entraran en alerta quan se situïn en el 40%, un nivell al qual  previsiblement s'arribarà a principis de la primavera si no canvia la situació meteorològica, ha explicat Badia.

Primeres actuacions

Quan s'arribi al 40%, per exemple, l'ajuntament deixarà de omplir fonts ornamentals si no és amb aigua freàtica, prioritzarà l'aigua subterrània en la neteja urbana -sols el 20% podrà ser potable-, limitarà l'ompliment de piscines i la neteja de vehicles només podrà realitzar-se en establiments que comptin amb sistemes de recirculació d'aigua, entre moltes altres mesures. 

En casos d'excepcionalitat, a partir del 30% a les reserves, una possibilitat seria baixar la pressió de les aixetes, encara que en qualsevol cas és una opció que hauria de consensuar-se al si del Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha dit Badia. 

Amb totes les actuacions previstes, l'ajuntament espera reduir en cas extrem fins al 95% de l'aigua potable que s'usa actualment en neteja, reg, fonts i altres serveis municipals. Per aconseguir-ho serà necessari estalviar i al mateix temps recórrer a aigua del freàtic (els pous passaran d'aportar el 30% del subministrament al 100%).

El protocol d'actuació municipal segueix els mateixos nivells dictats per l'ACA (prealerta, alerta i excepcionalitat 1, 2 i 3), encara que crea un de nou intermedi, anomenat prealerta 2, que s'activarà quan es prevegi l'arribada en sis setmanes del llindar d'alerta. L'inclompliment de les recomanacions podrà ser sancionat, encara que l'ajuntament reconeix que primer s'hauria d'estudiar si les actuals ordenances ja donen cobertura o s'ha de realitzar algun procediment complementari. La Guàrdia Urbana i els Bombers de Barcelona realitzaran inspeccions per al compliment de les restriccions.

Fases del protocol

Pel que fa a jardins i espais verds, que consumeixen uns 207.000 metres cúbics per mes, el protocol preveu que en situació d'alerta (reserves al 40% o menys) es restringirà el reg en jardins privats a dos dies per setmana i es deixaran de fer plantacions en parcs públics. En situació d'excepcionalitat (-30%) quedarà rotundament prohibit el reg de jardins i zones verdes llevat excepcions com la gespa destinada a pràctiques esportives.

Pel que fa a fonts ornamentals (54.000 metres cúbics mensuals), en situació d'alerta es prohibirà l'ompliment amb aigua potable tret que això suposi un perjudici per a la vida aquàtica. També deixaran de funcionar els assortidors que no s'omplen de recursos hídrics alternatius. En excepcionalitat, s'aturaran tots els assortidors.

Dins del capítol de neteja urbana (41.000 metres cúbics mensuals), els vehicles cisterna sols podran omplir-se amb un 20% d'aigua potable i els particulars no podran netejar amb mangueres quan es decreti la alerta. Es prohibirà també l'ús d'aigua per a l'eliminació de pols.

En qualsevol cas, l'esforç municipal no serà suficient si no va acompanyat d'un compromís ciutadà. Com ha recordat Cristina Vila, directora general de Barcelona Cicle de l'Aigua SA, els serveis municipals sols representen el 7% del consum de la ciutat. El 66% és particular i la resta correspon a comerç i indústria. Així, un pilar de les noves actuacions serà "una campanya d'informació", ha finalitzat Vila.

107 litres per persona i dia: l'estalvi es consolida

Amb sequeres notables de caràcter gairebé cíclic (1973, 1985, 1988, 2007), el missatge de l'estalvi sembla haver-se consolidat en els ciutadans barcelonins i ara sembla difícil millorar les dades de consum. Encara que en la despesa d'aigua influeix lògicament en la tipologia urbana, amb edificis alts i pocs jardins, els barcelonins gasten de mitjana 107 litres per habitant i dia (162 si es té en compte el consum comercial i industrial), unes xifres molt per sota de la majoria de ciutats europees (París, 158; Madrid, 131; Lisboa, 159; Estocolm, 178). I en alguns municipis circumdants, com l’Hospitalet i Cornellà, es baixa fins i tot dels 100. El consum barceloní l'any 2001 era de 130 litres per persona i dia.


Des de la sequera del bienni 2007-2008, el consum municipal d'aigua s'ha reduït un 11% i s'ha incrementat en un 51% l'ús d'aigua del freàtic, que ara ja aporta el 16% dels recursos (un 4% procedeix de la dessalinitzadora del Llobregat). Aquest últim resultat ha sigut possible gràcies a l'augment de la xarxa de distribució d'aigües subterrànies, que ja arriba els 87 quilòmetres després d'una inversió superior al centenar de milions d'euros, com destaca el regidor Eloi Badia.


Per posar un exemple, entre les activitats quotidianes, una dutxa pot suposar una despesa de 50 litres, mentre que tirar la cisterna completa equival a 10 més. La rentadora en gasta uns 40. Els rentavaixelles (10 litres) són més eficients que el rentat a mà. Finalment, un rentat de cotxe amb manguera se'n va als 400.

horizontal.

0 Comentaris
cargando