El reciclatge amb retorn d'envasos seria més contaminant

Implantar el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) per reciclar els envasos d'un sol ús a Catalunya podria "no implicar una millora ambiental" perquè el procés seria "més contaminant" i car, segons un estudi de la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de l'Esci-Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La investigació ha comparat el sistema actual de reciclatge d'envasos (SCRAP) amb una situació hipotètica en què conviuria amb el sistema de retorn per als envasos petits d'un sol ús, i ha conclòs que el segon model comportaria un impacte ambiental més gran que el sistema actual i més cost social i econòmic.

L'estudi, dirigit per Pere Fullana, sosté que introduir l'SDDR a Catalunya suposaria un augment del 55,5% en els processos d'eutrofització (acumulació de residus orgànics al litoral marí), un 30,5% més d'impacte en pluja àcida i un 25% més d'impacte en l'escalfament global, a més de contribuir en un 15% més a l'esgotament de la capa d'ozó i en un 9% a la contaminació de l'aire en zones urbanes.

Fullana ha descrit "la missió" de l'estudi com "treballar i donar a conèixer dades amb rigor científic perquè els responsables polítics puguin prendre decisions", i ha afirmat que és l'estudi "més complet d'Europa" sobre aquesta matèria, a l'abordar els impactes mediambientals, econòmics i socials de l'SDDR.

L'SDDR consisteix que els envasos lleugers no es reciclin amb la resta d'envasos del contenidor groc, sinó que es reciclin a part per aconseguir un material de més qualitat que permetria fabricar una ampolla del residu d'una ampolla, per exemple, una cosa que actualment no és possible.

PAGAMENT D'UN PLUS

El funcionament per recollir aquests envasos és que els consumidors paguen un petit plus cada vegada que compren un producte amb aquest envàs -per exemple, un refresc- a manera de dipòsit, i quan tornen aquest envàs al local de venda reben el dipòsit que havien pagat al principi.

Aquest sistema de gestió és precisament el que comportaria les conseqüències mediambientals més negatives, segons l'estudi, perquè requereix més infraestructura, que afegeix impacte mediambiental, i perquè aproximadament la meitat del retorn d'envasos s'hauria de fer de manera manual.

El 50% de recollida manual és una de les dades a què els investigadors han donat més importància, perquè suposa que els establiments haurien de dedicar temps i recursos a recollir els envasos tornats i a més aquests haurien de ser traslladats a les plantes de selecció de residus sense ser comprimits, un procés "poc eficient perquè és transportar aire", segons Alba Bala, investigadora de l'estudi.

RECOLLIDA MANUAL

La responsable de l'anàlisi econòmica de l'estudi, Rosa Colomé, també ha destacat que la recollida manual explica gran part de l'elevat cost econòmic de l'SDDR, que suposaria 290 milions d'euros addicionals, aproximadament 100 euros més per família.

L'estudi sí que conclou que l'SDDR reduiria la quantitat d'envasos que acaben fora del sistema de reciclatge ('littering') en un 24%, i contribuiria positivament a alentir l'esgotament de recursos en un 5,8%, unes millores que, no obstant, "s'obtindrien a costa de processos més contaminants", segons Fullana.

Notícies relacionades

Així neix el Bosque Marino que restaura la vida sota les aigües espanyoles

El Brasil acull la cimera del clima més complexa: entre la urgència planetària i el bloqueig de Trump

La Generalitat està actualment estudiant la implantació del sistema SDDR en convivència amb el reciclatge actual per aplicar-lo a Catalunya. L'estudi ha sigut promogut per diverses entitats del sector del reciclatge, del sector de la distribució i de la indústria d'alimentació i begudes.