Els grans planadors

Els voltors comuns es poden elevar fins a tres quilòmetres per sobre del terra per aprofitar la seva portentosa visió a l’hora de detectar des de lluny carronya i altres aliments. No obstant, el més habitual és que la seva altura en vol oscil·li entre els 500 i els 2.000 metres, «semblant al rang de les avionetes», explica Iñaqui Ulibarri, instructor de vol a l’aeròdrom d’Ocaña (Toledo). En el cas dels grans avions de passatgers, amb una alçària mitjana de 9.000 metres, el risc es limita a l’enlairament i l’aterratge.

«Els voltors aprofiten els corrents tèrmics, que en el cas d’Espanya són més freqüents en els mesos càlids i en les hores centrals», afegeix Ulibarri, però això no significa que no se’n puguin veure en altres moments. Si les condicions els són propícies, poden arribar llavors a velocitats de fins a 70 quilòmetres per hora.

REACCIÓ ESCASSA

El xoc frontal o fins i tot a les ales pot ser mortal. «Encara que el pilot pugui observar un voltor, el temps de reacció és escàs quan es vola a 250 quilòmetres per hora», insisteix l’instructor de vol. Són summament silencioses i poden aparèixer de sobte pels costats. «A més a més, els voltors, en vol rectilini, paren atenció al terreny, de manera que s’ha de suposar que no sempre adverteixen la nostra presència. És obligació dels pilots fer maniobres evasives adequades», diu Ulibarri.

Nombrosos aeroports disposen d’equips de falcons ensinistrats per evitar que les aus s’acostin a les pistes i dificultin les maniobres. No obstant, la utilitat en el cas dels voltors és molt reduïda per les característiques de l’espècie i perquè els accidents no es produeixen a les mateixes instal·lacions, sinó als voltants. «La falconeria només serveix per a les aus més petites, com ara les gavines», apunta el biòleg Antoni Margalida. 

Per aconseguir evitar accidents, afegeix Margalida, és «prioritari» saber més sobre els voltors comuns, «marginats sovint» a favor d’altres necròfagues amenaçades com és el cas del trencalòs i l’aufrany. Una proposta seria col·locar sensors GPS en exemplars amb l’objectiu d’analitzar-ne els desplaçaments i els llocs d’alimentació, especialment a la vora de zones sensibles, com ara aeroports. «Això permetria veure si hi ha abocadors conflictius i prendre mesures», diu l’expert.

També es podria determinar si els passadissos habituals de navegació aèria són els millors o, contràriament, són molt freqüentats per aquestes aus.

Una altra mesura important seria conèixer les zones actuals de cria del voltor comú. «D’aquesta manera es podria saber amb precisió on s’han d’extremar les precaucions i reduir la velocitat per evitar-hi possibles  impactes», continua Ulibarri. 

Notícies relacionades

Els països més contaminants del món són els menys afectats pels danys ambientals

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Amb gran experiència en el vol a la vora de voltors, aquest instructor d’Ocaña recorda que s’han de mantenir les distàncies i no passar per sota dels voltors, ja que és habitual que, davant d’amenaces inesperades, canviïn de sobte el vol i iniciïn un abrupte descens.

En cas de coincidir-hi, sempre és millor pujar, com recorden les directrius de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), dependent del Ministeri de Foment. També cal tenir especial precaució, conclou l’Aesa, quan se sobrevolin àrees amb aigües interiors, com per exemple estanys, llacs i rius, ja que solen acollir aus. No són tan grans com els voltors, però cigonyes, grues o àguiles també poden ser perilloses per a les avionetes.