Perill: voltors volant

La presència de voltors comuns en territoris on temps enrere se’n veien només de forma testimonial, a causa previsiblement de canvis en la disponibilitat d’aliment, ha disparat en els últims anys la sinistralitat aèria per col·lisions. L’impacte a gran velocitat contra una au de les dimensions d’un voltor, amb més de dos metres d’envergadura i uns 10 quilos de pes, pot ocasionar greus desperfectes, especialment en el cas d’avionetes i ultralleugers, en ocasions fins a provocar-los una fatal caiguda, però també vistosos abonyegaments al reforçat buc dels avions comercials.

Des de principis d’any, en una situació sense precedents, 10 persones han mort a Espanya en tres accidents d’aquesta mena. Ha tingut lloc al sud-est de Madrid, a les proximitats de Conca i a la localitat navarresa d’Arbizu. En tots els casos es va tractar de voltors que van impactar amb avionetes –dos a l’ala i un altre en un lloc no precisat– quan es trobaven en ple vol, per sobre dels 500 metres d’altura.

AEROPORT DE BARAJAS

Per bé que sense danys personals, el problema s’estén a les aeronaus de grans dimensions. Als voltants de l’aeroport de Madrid-Barajas, per exemple, es van documentar entre els anys 2006 i 2015 almenys 25 impactes de grans rapaces planadores, segons el recompte d’Antoni Margalida, investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i especialista en aus necròfagues.

Les col·lisions es van produir durant les maniobres d’enlairament o d’aterratge. «També s’ha observat un increment progressiu anual del nombre total d’albiraments comunicats pels pilots», afegeix. Margalida ha publicat una carta a la revista científica 'Nature' en la qual adverteix de l’augment de la sinistralitat amb voltors i demana a les administracions que abordin aquest pro­blema.

Un impressionant succés d’aquesta mena va tenir lloc el 13 de maig del 2012, quan un voltor que volava a uns dos quilòmetres d’altura va topar amb el morro d’un avió amb 151 passatgers que s’acabava d’enlairar amb destí a Puerto Rico. L’impacte va afectar els sistemes de navegació i el radar de l’aparell, de manera que la tripulació va sol·licitar permís per tornar a Barajas. «Per petits que siguin, els impactes tenen un cost important perquè obliguen a una revisió especial de l’avió. I un avió en terra suposa una pèrdua de diners», recorda Margalida.

SITUACIÓ ÚNICA A ESPANYA

La sinistralitat és més que notable si es té en compte que, en el transcurs dels últims 80 anys, s’han registrat a escala global fins a 70 morts en un total de 21 accidents amb voltors. «La situació a Espanya resulta única a nivell mundial, de manera que es requereix un compromís urgent de les autoritats que hi tenen competència», adverteix l’especialista.

Les naus més malparades són les avionetes. «Deu quilos li fan un bony a un avió comercial, però a una avioneta li causen danys estructurals greus», explica Iñaqui Ulibarri, instructor de vol de l’aeròdrom d’Ocaña, a Toledo, a més a més d’especialista en planadors sense motor (vol a vela).

«Alguna cosa ha canviat en els últims anys a Espanya pel que fa a la probabilitat de col·lisió de grans rapaces amb avions –manté Margalida–, cosa que requereix una avaluació científica detallada i l’adopció de mesures de gestió del risc». Segons ell, l’augment de la sinistralitat no respon a un augment del nombre de voltors o de vols. Espanya acull el 95% dels voltors europeus, amb almenys 50.000 parelles de voltor comú ('Gyps fulvus'), «però el gran augment es va produir en la dècada anterior».

Segons Margalida, la hipòtesi més versemblant és que els voltors han canviat de comportament des que, el 2006, es va canviar la normativa sanitària arran de la crisi de les vaques boges i es va prohibir l’abandonament de restes d’animals als abocadors. «Això ha modificat la disponibilitat de recursos tròfics, perquè va reduir la possibilitat de menjar-hi en un 80%. La sinistralitat coincideix en el temps amb els canvis de normativa. No tenim certesa que existeixi una relació causa efecte, però s’ha d’investigar».

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Els voltors són grans viatgers. Poden recórrer en un dia més de 100 quilòmetres, de manera que és molt fàcil albirar-los lluny dels seus punts de cria. En el cas dels accidents de Barajas, Margalida recorda que són exemplars del Sistema Central que avancen cap al sud a la recerca de  menjar, incloent-hi abocadors.

«Aquestes alteracions haurien pogut exercir una modificació en els patrons d’ús de l’espai per part dels voltors –prossegueix l’investigador– i un impacte respecte a la planificació d’ubicació d’infraestructures i l’establiment de corredors de trànsit aeri» empresos abans del 2006. Encara que les restriccions s’han suavitzat des del 2011, «encara no s’ha aconseguit restablir la situació anterior». «Els voltors continuen portant a terme moviments a la recerca d’àrees d’alimentació tan diverses com abocadors, finques de caça major o zones amb elevada abundància de conill de muntanya. Si aquests enclavaments es localitzen en àrees de trànsit d’aeronaus a baixa altura, el risc de col·lisió resulta elevat».