Pla per reintroduir el linx boreal a la Vall d'Aran

La península Ibèrica recuperarà el linx boreal després de segles extingit. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb la col·laboració del Consell General d'Aran, té previst alliberar tres exemplars en els pròxims mesos a la Vall d'Aran. Encara que no hi ha una data fixada per a la reintroducció dels exemplars, se sap que el projecte pilot tindrà una durada de dos anys i mig. Així ho confirma el president de l'Associació de Ramaders de Vaques de la Vall d'Aran, Antonio Ané, que assegura que el Consell ja s'ha reunit en dues ocasions amb representants dels ramaders i els caçadors de la comarca per informar-los sobre el pla. Després de la segona trobada, els dos sectors van donar el seu vistiplau a la iniciativa. Però només de moment.

Ens van prometre que si durant aquest temps la cosa no anava bé, no seguirien endavant després de finalitzar la fase de proves. A més, van assegurar que en cas que el nostre bestiar rebés algun atac del linx boreal ens pagarien els danys ocasionats", apunta Ané. El ramader no sap si serà així o si es tracta només d'una "història que ens han explicat". En aquest sentit, assegura que quan van introduir l'ós els va passar el mateix: "Ens van prometre tenir-los controlats i costejar els danys ocasionats, i ara com ara tenim més d'una trentena de plantígrads a la vall i només cobrem una part dels desperfectes", afirma.

Per la seva part, els caçadors no volen precipitar-se a l'hora de fer declaracions. La Societat de Caça i Pesca de la Vall d'Aran prefereix consensuar el projecte amb la resta de socis, ja que no tots tenen la mateixa opinió.

CONTROLATS PER UN GPS

Els tres exemplars que s'introduiran, un mascle i dues femelles, estaran localitzats en tot moment. Els animals portaran un collar equipat amb un GPS per registrar els seus moviments i la posició en què es troben. A més, tots estaran esterilitzats perquè no puguin reproduir-se.

El que encara no s'ha decidit és la zona on es deixaran anar. Fonts del Consell han confirmat que encara estan a l'espera de fixar una reunió amb els ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades (EMD) per valorar la situació i buscar la millor ubicació a la vall. Malgrat haver 'aprovat' el projecte, ramaders i caçadors s'ho miren amb cert recel. Al ser el linx boreal una espècie desconeguda a Catalunya, no saben com reaccionarà l'animal quan es trobi amb el bestiar, que a l'estiu pastura sol durant setmanes per la muntanya.

"Introdueixen óssos, linxs boreals... i arribarà un punt que es protegirà més els grans depredadors que no pas els animals de la zona, com les vaques i les ovelles", lamenta Ané, una mica molest. El president de l'associació de ramaders aranesos considera que tots els projectes de la vall van en contra del sector, fortament castigat per tots costats. Ell sap que la nova espècie que està per arribar menja petits depredadors, com poden ser guineus, però desconeix com reaccionarà, per exemple, amb els vedells acabats de néixer.

TERRENYS ÒPTIMS

Notícies relacionades

El gatillop torna al Pirineu

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Les condicions que van afavorir l'extinció del linx boreal a Catalunya en les primeres dècades del segle XX han canviat: la caça està regulada, el bosc ha recuperat terreny perdut i els cabirols, les llebres i altres mamífers que constituïen la base de la seva dieta s'han multiplicat de tal manera que en alguns casos hi ha fins i tot superpoblació. A més, la presència humana segueix sent limitada. “No només crec que el linx s'adaptaria sense problemes, sinó que hi ha molts territoris que són potencialment bons per acollir-los, per no dir òptims”, considera David Guixé, investigador del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.

De fet, el 2005, per encàrrec de la Generalitat, es va realitzar un estudi per explorar les possibilitats de la reintroducció, però mai va arribar a cristal·litzar, recorda el director de l'àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Miquel Rafa. Fruit d'aquella iniciativa, el centre de naturalesa de les Planes de Son (Món Natura Pirineus) va incorporar dos linxs en captivitat -procedents d'un zoo- per a un programa d'educació ambiental. Encara avui es poden contemplar.