El gatillop torna al Pirineu

El linx boreal o eurasiàtic és el representant de mes gran linxs o Lynx, gènere de felins característics de tot l'hemisferi nord, amb un pes màxim de 30 quilos en el cas dels mascles. Viu de manera dispersa en un vast territori que s'estén des d'Europa central fins a l'extrem oriental de Rússia, incloent-hi zones del Caucas, el Tibet i Mongòlia.

A la Unió Europea, les poblacions més importants es concentren al nord (Noruega, Suècia i Finlàndia) i els Càrpats (Romania, República Txeca), en els dos casos amb més de 2.000 exemplars, però també n'hi ha nuclis més petits en una desena de països més. Els més pròxims a Espanya es troben als Alps francesos i el Jura, on existeix actualment un programa de reintroducció.

El linx boreal és a Europa una espècie forestal característica de boscos caducifolis (faigs), combinats amb coníferes i prats alpins. “A Catalunya tenim molt de terreny d'aquestes característiques, amb pi negre, pi roig i avets”, recorda David Guixé, investigador del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), a Solsona, i autor del llibre 'Els mamífers carnívors d’Andorra'. El mateix opina Miquel Rafa, director de l'àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera. “Tenim zones molt aptes, com la Vall d’Aran, el Cadí, la vall de Ribes, l'Alta Ribagorça...”. Fins i tot la gran finca de la Fundació Catalunya-La Pedrera a Alinyà, a l'Alt Urgell, hauria sigut un bon lloc “per comprovar la viabilitat de la reintroducció”, prossegueix.

DE MIDA MÉS GRAN

El linx boreal, també conegut com a gatillop al Pirineu, no ha de ser confós amb el seu parent el linx ibèric, explica Guixé, de mida molt inferior i color més fosc. Aquest s'estenia fins al segle XIX per tot el Pirineu català, on era conegut com a gatillop o llop cerver, i de fet apareix citat en repetides ocasions en l'obra de Jacint Verdaguer. “No obstant, com el llop i l'ós, va ser sotmès a una persecució implacable”, afegeix. Es van arribar a pagar recompenses per acabar amb ells.

Molt possiblement també vivia més al sud, encara que de forma menys habitual. En aquest sentit, Rafa recorda també que les dues espècies van arribar a coincidir a Catalunya. “Hi ha cites aïllades de linx ibèric i de linx boreal fins ben entrat el passat segle, fins i tot als anys 90”.

POSITIU PER A L'ECOSISTEMA

Guixé explica que la presència de linxs podria ser una bona manera de controlar la superpoblació de cabirols, daines i isards, altres animals en expansió, que en alguns municipis han ocasionat problemes en l'agricultura, s'han vist implicats en diversos accidents de trànsit i fins i tot competeixen per l'aliment amb espècies molt escasses, com el gall fer. “Podria ser un depredador important de llebres i cabirols, fins i tot de martes i guineus –insisteix en el mateix sentit Miquel Rafa-. Ajudaria a equilibrar l'ecosistema”.

Notícies relacionades

Pla per reintroduir el linx boreal a la Vall d'Aran

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Encara que a les zones de França on s'ha reintroduït s'han registrat diversos atacs a ovelles, Rafa considera que el linx boreal no és una espècie particularment conflictiva. “El grau d'afectació al ramat és baix, especialment perquè és una espècie summament discreta que rebutja la presència humana”. Com a exemple del seu sigil, Guixé explica que a molts biòlegs dedicats al seguiment dels animals els resulta summament difícil veure'ls, o fins i tot impossible, fins i tot en el cas d'anar equipats amb un radiotransmissor. En qualsevol cas, insisteix Rafa, el que és essencial és comprovar la disposició dels veïns. “Si a la zona diuen que no, seria implantejable”, considera.

Abans d'un pla estricte de reintroducció, cal observar primer com s'aclimaten pocs exemplars. “Potser apareixen aviat a Navarra. Mai se sap, perquè són animals solitaris, molt territorials i que es mouen molt”. En qualsevol cas, l'investigador del CTFC afirma que és inevitable que els linxs boreals acabin arribant des dels Alps, travessant la frontera francesa, “com ja han fet les marmotes i els llops”.