PROJECTE DE CONSERVACIÓ FORESTAL
Els últims boscos de teix
L'ancestral conífera manté només 65 hectàrees en bon estat a Catalunya
Un programa Life en recolza la conservació pel seu valor ambiental i patrimonial
/
A causa de l’elevada toxicitat de les fulles i la seva extraordinària longevitat, amb exemplars aïllats que poden superar els mil anys de vida, els teixos s’han considerat des de temps remots arbres carregats de misteri, fins i tot símbols venerables de la mort i la supervivència, i per aquest motiu ha sigut habitual que al seu costat s’hi hagin aixecat esglésies i cementiris. No obstant, els boscos del que una vegada va ser una espècie d’àmplia distribució a Europa han quedat reduïts a la mínima expressió a causa de la pressió ramadera, la competència d’altres espècies forestals i l’espoli com a planta ornamental i mèdica. A Catalunya queden menys de 300 hectàrees de teixedes, 64 de les quals només poden ser considerades rodals amb elevada densitat i bon estat de conservació, segons reflecteixen els resultats provisionals d’un inventari realitzat pel Centre Tecnològic i Forestal (CTFC) a Solsona.
El teix europeu o 'Taxus baccata' és una conífera de caràcter primitiu, dioica (hi ha arbres masculins i femenins), que a Catalunya apareix de forma espontània en ambients de muntanya mitjana i a resguard de la llum. Se’n poden observar peus solts en fagedes i alzinars, per exemple, o bé formar boscos més o menys densos, a vegades en companyia de grèvols, aurons, moixeres de pastor i roures. «Hem inventariat 230 hectàrees amb presència de teixos, de les quals en 186 s’observen peus junts i només en 64 la densitat és elevada», explica el coordinador del programa.
Les principals masses es troben en quatre enclavaments: serra de Cardó, serra de Llaberia, muntanyes de Prades i Alta Garrotxa. A la primera zona, concretament al municipi de Rasquera, hi ha una de les teixedes més espectaculars d’Europa, amb 220 peus centenaris de grans dimensions i un valor paisatgístic extraordinari. L’inventari s’ha fet dins del Life Taxus, un programa d’ajuda auspiciat per la Unió Europea que pretén «millorar la preservació de les poques teixedes que queden a Catalunya», explica un dels seus responsables, el biòleg Jordi Camprodon, del CTFC. «No és estrany trobar teixos aïllats i també són comunes les variants ornamentals per a jardineria, però els autèntics boscos s’han convertit en una raresa a Europa», afirma Camprodon. El programa no pretén recuperar el terreny perdut en els últims 10.000 anys, sinó mantenir els boscos supervivents. Encara que no és una espècie en perill d’extinció, les teixedes sí que són considerades per la UE hàbitats d’interès prioritari.
PRESIÓN GANADERA
Activitats per a escoles
A més de les actuacions sobre el terreny per consolidar les poblacions existents, el programa Life també impulsa diversos projectes d'educació ambiental que volen donar a conèixer el valor natural i històric del teix. Per exemple, l'escola de naturalesa El Refugi, en col·laboració amb la Universitat de Girona, ha elaborat material divulgatiu per a escoles i organitza visites a les teixedes de l'Alta Garrotxa, com explica el seu responsable, Miquel Alemany.
Un dels problemes dels teixos és que necessiten unes condicions molt específiques per reproduir-se, amb presència de grives, merles i altres ocells que en dispersin les llavors, i després també per créixer, sense competència d’altres arbres i sense una pressió excessiva per part dels ungulats que s’alimenten de les seves fulles. Com recorda Camprodon, tot i que prendre una simple infusió de teix pot ser mortal per als humans –així es van suïcidar els numantins davant el setge romà el segle II abans de Crist–, les cabres, les vaques i els cabirols en poden pair les fulles sense problemes perquè els seus estómacs degraden la texina, el principi tòxic. L’investigador del CTFC també explica que l’aïllament dels últims boscos de teix està ocasionant un empobriment genètic, a la qual cosa s’hi suma el risc d’incendis i les temperatures més altes derivades del canvi climàtic.
Com a reforç per ajudar a consolidar-se, el projecte Life Taxus inclou el cultiu de plançons en vivers i el seu trasllat posterior a la naturalesa, amb la col·laboració de l’empresa pública Forestal Catalana, així com la tala selectiva d’altres espècies que poden frenar el desenvolupament de les teixedes i augmentar la càrrega combustible en cas d’incendis. També se n’han podat alguns exemplars per fomentar-ne el creixement, s’han col·locat petites tanques que frenen l’accés de les cabres i s’han retirat troncs morts per evitar la progressió del fong paràsit Armillaria.
Com que la major part del terreny és privat, s’han firmat 64 acords de custòdia per 25 anys entre els propietaris de les teixedes i diverses associacions locals que es comprometen a vetllar per la conservació. «El nostre objectiu és assegurar la conservació a mitjà termini de les teixedes –conclou Camprodon–. No són només un hàbitat de gran interès natural, sinó patrimonial».
- Apunts polítics de la setmana Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Anàlisi El cas de la parella d’Ayuso
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- investigació Més de 15.000 euros per viatge, 1.000 per avisar en cas de perill
- Narcotráfic Xarxes internacionals volen moure grans volums de droga en la temporada d’esquí
- Un fenòmen invisibilitzat L'impacte emocional dels processos migratoriis: entre el dol i la resiliència
- Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"