Un projecte espanyol aconsegueix capturar fins al 98% de l’amoníac produït per les granges i convertir-lo en fertilitzant per al camp

La iniciativa sorgeix en un context de creixent exigència normativa per part de la Unió Europea en matèria de qualitat de l’aire, on el sector ramader figura com una de les principals fonts d’emissions d’amoníac. Per a Coral Carrasco, coordinadora d’I+D i Sostenibilitat del Grup Vall Companys, un dels impulsors d’aquest projecte, la gestió d’aquest contaminant generat a partir de l’excreció animal i la gestió de purins "representa un repte clau per a països com Espanya, ja que implica compatibilitzar la sostenibilitat ambiental amb la competitivitat de les seves explotacions". És per això que, davant d’aquest escenari, el projecte planteja un canvi d’enfocament basat en l’economia circular. "La idea és capturar l’amoníac a l’origen i reintroduir-lo en el sistema productiu com a fertilitzant agrícola", afirma l’especialista.

La tecnologia desenvolupada es basa en l’ús de membranes permeables que permeten separar selectivament l’amoníac de l’aire present a les naus ramaderes. Aquest gas és conduït cap a una solució d’àcid sulfúric, on reacciona químicament per transformar-se en sulfat d’amoni líquid, un fertilitzant d’ús directe en agricultura. Les proves pilot realitzades en explotacions ramaderes d’Espanya i Portugal han validat el rendiment del sistema en condicions reals d’operació. Els resultats obtinguts mostren una capacitat de captura de fins al 98% de l’amoníac present a l’aire tractat, cosa que permet reduir de manera significativa l’impacte ambiental de les instal·lacions ramaderes i facilitar el compliment dels límits d’emissió establerts per la normativa europea.

Fertilitzant agrícola

Notícies relacionades

Les restes de pesticides, fàrmacs i productes químics envaeixen els oceans: les costes concentren fins a una cinquena part de la pol·lució

El 80% de les pomes d’Espanya té residus de diversos pesticides alhora, segons un estudi

Segons explica Carrasco des d’una presentació organitzada aquest dijous a Madrid, el producte obtingut d’aquest procés, anomenat sulfat d’amoni líquid, és útil com a fertilitzant agrícola "amb un rendiment comparable al d’altres productes ja presents al mercat". Els assajos agronòmics realitzats per l’Institut Tecnològic Agrari de Castella i Lleó han confirmat que aquest fertilitzant ofereix un rendiment equivalent al dels fertilitzants sintètics convencionals en diferents cultius com productes hortícoles, cereals i lleguminoses. Aquests resultats avalen el seu potencial com a alternativa sostenible i de proximitat, contribuint a reduir la dependència de fertilitzants de síntesi química importats d’altres països i, per tant, susceptibles de patir problemes d’importació.

L’èxit del projecte, apunten els seus impulsors, ha estat la col·laboració publicoprivada entre entitats com la Fundació de la Universitat de Valladolid (UVA), l’Institut Tecnològic Agrari de Castella i Lleó(ITACYL), el Grup Vall Companys a través de la seva filial Agrocesa, així com empreses com Agroporcino Manso i la portuguesa Vale Do Junco. Segons argumenten els promotors d’aquesta iniciativa, els resultats obtinguts en els darrers anys confirmen que "la captura i valorització de l’amoníac constitueix una solució eficaç per reduir l’impacte ambiental de la ramaderia", alhora que genera un producte útil per a l’agricultura. Aquest enfocament, afirmen, contribueix a "tancar el cicle del nitrogen" i "reforça l’autonomia del sector" davant la volatilitat dels mercats internacionals de fertilitzants.