La cimera del clima arriba a rodolons a la jornada decisiva

Després d’una maratoniana sessió, Laurent Fabius, ministre francès d’Afers Estrangers i president de la cimera del clima (COP21), va presentar finalment ahir a la nit als delegats dels gairebé 200 països presents a París un nou esborrany d’acord que, segons va insistir, vol que sigui l’últim abans de la clausura d’avui. «Està orientat només a la recerca d’un compromís –va dir–, però sense oblidar que l’acord ha de ser vinculant, just i ambiciós. El volem i el podem aconseguir». Sense més detalls, l’amfitrió va emplaçar els delegats a examinar la nova versió i a pronunciar-se perquè el text estigui a punt avui al matí.

El retard en la redacció de l’esborrany es pot interpretar per les enormes diferències que encara perduren, cosa que Fabius no ha negat, però també com a esprint negociador per no repetir les escenes melodramàtiques d’anteriors clausures, amb delegats adormits sobre els micròfons a les cinc del matí. «Hem tingut en compte les millores proposades. Esperem haver conciliat les posicions de cadascú –va dir–. Sabem que el compromís significa renunciar a alguna cosa». Si no sorgeix aviat un acord, la cimera no s’acabarà avui, i les negociacions podrien seguir fins demà.

ASSUMPTES COMPLEXOS

El nou text és una mica més curt que l’anterior. També se n’han suprimit bona part dels claudàtors o frases en fricció, però encara en queden alguns en els assumptes més complexos. Fabius, no obstant, es va mostrar satisfet: «La perspectiva és que això sigui l’acord final».

Les diferències presagien que la conferència internacional s’encamina cap a un acord de mínims. No necessàriament dolent: ambiciós en els objectius generals, amb una base que tothom pugui acceptar, però sí discret en la seva translació pràctica. Per això, les oenagés del Climate Action Network (CAN) adverteixen del risc que les negociacions rebaixin tant la seva ambició que s’acabin amb un acord descafeïnat. «Demanem un senyal clar, però algunes parts encara estan enterbolint les aigües amb un text feble», va sintetitzar May Boeve, director executiu de 350.org. «Necessitem que els països lluitin per opcions ambicioses i l’objectiu a llarg termini de descarbonitzar la Terra», va afegir Mohamed Adow, assessor de Christian Aid.

    

LA «DIFERENCIACIÓ»

Notícies relacionades

Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo

Idees refrescants perquè els gossos suportin millor la calor

David Howell, de SEO-Birdlife, explica que es discuteix aferrissadament sobre l’anomenada «diferenciació», és a dir, els criteris que divideixen els països entre els que estan capacitats per ajudar econòmicament i els que necessiten amb urgència una ajuda per afrontar els efectes més immediats de l’escalfament global. Sense tenir clar aquest aspecte, és complicat arribar als 100.000 milions de dòlars anuals de contribució que es necessiten a partir del 2020, segons la Convenció de l’ONU sobre Canvi Climàtic (UNFCCC). L’especialista espanyola Teresa Ribera, veterana en aquestes lluites i ara assessora de la presidència francesa, insinua que podria figurar al tractat el deure que tenen els més rics d’ajudar els més pobres, però sense concretar qui pertany a cada categoria. Els Estats Units i la Xina es neguen en rodó a avançar per aquesta senda i consideren que totes les contribucions haurien de ser voluntàries.

OBLIGACIÓ

Capítol important són els INDC, plans nacionals de reducció d’emissions donats a l’ONU abans de la cimera. Són voluntaris –cadascú ha decidit el seu objectiu–, però moltes delegacions, com els EUA, no volen que figurin al tractat com una obligatorietat. Ara es tracta de buscar una fórmula d’acceptació. «Obama tindria problemes perquè ho aprovés el seu Senat. S’hauran de buscar alternatives i que els EUA puguin complir les promeses», va dir Alejandro González, d’Amics de la Terra.