La població d'óssos bruns a la serralada Cantàbrica arriba a 180, el triple que fa 20 anys

La població d'óssos bruns a la serralada Cantàbrica puja a almenys 180 exemplars, segons el cens provisional del 2012, xifra que suposa un augment respecte a l'any anterior del 10,6% en la subpoblació occidental, que és la més nodrida, i del 6,3% en l'oriental. En total, el nombre d'exemplars s'ha triplicat des dels 60-70 que hi havia fa dues dècades.

El director general de Montes y Conservación de la Naturaleza de Cantàbria, Javier Manrique; el director general del Medi Natural de Castella i Lleó, José Ángel Arranz; la directora general de Recursos Naturals d'Astúries, Serafina Álvarez, i el president de la Fundació Oso Pardo, Guillermo Palomero, han presentat les dades a Santander.

La subpoblació occidental s'estén pel sud-oest d'Astúries i nord-oest de Lleó, així com el límit de totes dues amb la província gallega de Lugo, mentre que l'oriental abraça el sud-oest de Cantàbria, sud-est d'Astúries i el nord de la província de Palència.

Segons el cens del 2012, que encara és provisional perquè les dades oficials es recullen des de primavera fins al juliol de l'any següent, hi ha un total de 30 femelles amb 60 cries. D'aquestes, 26 femelles i 53 cries corresponen a la subpoblació occidental, mentre que en l'oriental, la més amenaçada, hi ha quatre osses amb set cries.

Millor el nucli occidental

El nombre d'óssos va arribant a nivells "acceptables" en el sector occidental, mentre que en l'oriental la població s'"allunya dels nivells crítics". I és que el conjunt de la població ha passat, del 2011 al 2012, de 25 osses amb 38 cries a 30 femelles amb 60 cadells. El 2011, la zona occidental tenia 21 osses amb 33 cries i l'oriental quatre amb cinc.

Per a Manrique, aquestes dades en el seu conjunt confirmen la "bona evolució" de la població de l'ós bru a la Serralada Cantàbrica, una cosa que ha atribuït als plans de recuperació i conservació en què les quatre comunitats autònomes implicades (Cantàbria, Astúries, Castella i Lleó i Galícia) fa anys que treballen.

Per la seva part, Palomero ha qualificat aquestes dades com "un missatge de felicitat" pels bons resultats obtinguts en la recuperació d'aquesta espècie que "està desapareixent a Europa i en molts llocs ja s'ha extingit". "És una boníssima notícia que a la Serralada Cantàbrica s'hagi aconseguit tenir una població en creixement, allunyant-se del perill d'extinció", ha exalçat el president de la Fundació Oso Pardo, que ha subratllat el "vigor" de la subpoblació occidental i el començament de recuperació de l'oriental, encara que "amb dificultat per la seva elevada consanguinitat".

Palomero també ha explicat algunes de les raons per les quals s'està donant aquest increment poblacional de l'ós bru, entre les quals ha destacat els treballs realitzats per les comunitats autònomes en la conservació de l'hàbitat, la conciliació amb la caça i el compromís social per salvar aquesta espècie del perill d'extinció. A aquest respecte, també ha indicat els "pocs" casos de morts per enverinament, l'estat de "capa caiguda" del furtivisme i la "dificultat" que un ós mori per un tret, excepte per accident.

A més, ha indicat que els llaços trampa d'acer, per caçar normalment senglars, són molt perillosos perquè els óssos hi poden caure -com va succeir l'agost passat al municipi asturià de Cangas del Narcea-. No obstant, ha detallat que la Fundació Oso Pardo ha passat en els últims anys de recollir-ne centenars a unes quantes desenes.

Migrants de l'oest a l'est

Notícies relacionades

Idees refrescants perquè els gossos suportin millor la calor

Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo

El director general de Montes de Cantàbria ha destacat que s'han començat a constatar "possibles transferències" d'óssos d'una subpoblació a una altra. A aquest respecte, Palomero ha detallat que hi ha constància "genètica" que un ós de la zona occidental va travessar a l'oriental i va criar amb una ossa de la zona càntabra de Liébana. Arranz ha indicat que "cada vegada són més freqüents els albiraments" d'óssos pels corredors que uneixen les dues subpoblacions, principalment mascles, perquè les femelles amb cries solen moure's menys i més lentament. No obstant, ha opinat que s'han de desenvolupar projectes i seguir treballant en la recuperació i conservació d'aquests corredors perquè "aquests moviments acabin sent una cosa que els exemplars realitzin amb naturalitat i fluïdesa", ha dit.

Per un altre costat, Palomero ha assenyalat que membres de la Fundació Oso Pardo han observat "per primera vegada" un comportament que "no es correspon" amb l'habitual d'aquesta espècie, i és que molts óssos, mascles i grans, s'han saltat la pauta d'hibernació el mes de febrer. Aquest comportament destaca en els mascles, però també s'han albirat femelles amb cries que tampoc han hibernat perquè, durant l'any, "han menjat tot el que han volgut", de manera que no han necessitat descansar. "S'haurà de veure si aquest comportament es converteix en una pauta", ha postil·lat.