Mataró encara una prova pilot per a la replantació de posidònia a les seves costes

El temporal ‘Gloria’ va provocar, entre el 19 i el 24 de gener del 2020, un gran moviment de sediment als fons marins de Mataró (Maresme) que va afectar la praderia de posidònia de la costa maresmenca. «En alguns punts es va produir un descalçament de les plantes que les han fet més vulnerables», expliquen des de l’ajuntament. Amb el pas del temps moltes s’han anat trencant o han aparegut a les platges del Maresme i el Barcelonès.

El voluntariat que forma part del Projecte Alguer de Mataró ha observat en les diverses immersions de seguiment una alfombra formada per plantes trencades, sobretot a l’estació I de control, que es troba a 12 metres de profunditat. «Aquestes plantes, malgrat semblar vives, no tenen possibilitat de recuperar-se si no troben suport per poder arrelar», remarquen des del consistori. Per això, el novembre passat es va decidir provar alguna estructura de suport que fos biodegradable, però que servís per aguantar les plantes en la mateixa posició, amb l’objectiu «que puguin arrelar de nou i comprovar la viabilitat de les replantades».

Després de provar tres tipus de suport, es va decidir utilitzar malla de fibra de coco, tot i que des del consistori de Mataró assenyalen que «s’haurà d’esperar un temps per veure si l’estructura aguanta i si les plantes són capaces d’arrelar». Durant la primavera es farà una valoració dels treballs efectuats i, si s’hi continuen observant plantes arrencades, es portarà a terme una nova jornada de replantació.

«Aquesta actuació no deixa de ser una petita ajuda a la recuperació de la posidònia, ja que cada hectàrea de praderia perduda tarda uns 100 anys a recuperar-se», matisen des de l’ajuntament. Es calcula que durant el ‘Gloria’ van ser 4 les hectàrees afectades. Mantenir una bona qualitat ambiental del nostre litoral és la millor manera de contribuir a la recuperació natural de l’alguer de Mataró.

Projecte Alguer

El Projecte Alguer de Mataró es va iniciar el 1997 i és «la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya». Va ser pionera dels actuals programes de ciència ciutadana per involucrar la societat en programes científics i en els quals la ciutadania col·labora en l’obtenció de dades mitjançant les seves observacions.

Té com a missió conèixer l’estat de conservació i evolució de l’alguer de Mataró, i difondre els valors mediambientals d’aquest espai. El club mataroní SPAS i l’Escola del Mar de Badalona coordinen aquest projecte de seguiment amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, el centre de busseig Blaumar, la Confraria de Pescadors de Mataró, i amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona (UB).

Notícies relacionades

Moren dues persones en un incendi en un habitatge a Mataró

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

L’alguer de Mataró ocupa una extensió de 600 hectàrees davant la costa de Mataró, i l’estudi fa el seguiment d’una part representativa d’aquesta praderia de posidònia, que és la més important de la costa de Barcelona

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO