Un dia en una 'fàbrica' d'oportunitats per a joves sense estudis i menors no acompanyats

La tècnica d’orientació Íria Albert s’escarxofa en una cadira davant d’una vintena de joves usuaris del Centre de Noves Oportunitats (CNO) de Mataró. «Imagineu que esteu en una entrevista de feina. ¿Us posaríeu així?», els pregunta, imitant des del seu seient el posat d’un ‘malote’ d’institut. Els nois riuen per la situació. «¿I li explicaríeu la vida al de Recursos Humans?», afegeix Judith Vázquez, l’altra orientadora. «¡Nooooo...!», contesten els nois.

La lliçó d’avui està focalitzada en la recerca d’ocupació i en com enfrontar-se a una entrevista de feina. És el que al CNO es coneix com a «competències transversals», on també es treballen aspectes com la comunicació, l’empatia o el treball en equip. I és que l’objectiu del programa de Noves Oportunitats és recuperar les ganes d’aprendre dels joves que, per motius diversos, no han trobat el seu lloc en els instituts i que, per raó de la seva edat i experiència, són invisibles per a les empreses. 

En altres paraules, el centre està orientat als vulgarment batejats com a ‘ni-ni’; és a dir, nois i noies, d’entre 16 i 24 anys, que ni estudien ni treballen. «Aquí preferim definir-los com joves amb fragilitat i vulnerabilitat formativa i laboral, que podem haver acumulat un context de fracassos», descriu la directora del Centre de Noves Oportunitats, Ingrid Álvarez. 

No obstant, des de fa uns quants mesos, el programa no només acull aquesta tipologia d’usuaris, sinó que també s’ha obert al creixent col·lectiu de menors estrangers no acompanyats (‘menes’), «per donar resposta a la realitat social que estem vivint a la regió», comenta la directora. 

El Centre de Noves Oportunitats de Mataró és la central mare que coordina 13 punts d’actuació en municipis del Maresme i del Vallès Oriental i Occidental. Actualment, dels 98 joves inscrits al CNO de Mataró, 39 són ‘menes’. 

Un context difícil

A l’aula central els pupitres estan disposats en forma d’u, al contrari que en una classe magistral. Acabades les explicacions pertinents, les tècniques reparteixen ofertes de feina fictícies entre els joves; i a l’acabar la classe, els nois hauran d’interpretar com es presentarien a si mateixos en una hipotètica entrevista de feina. «¿Què et sembla l’oferta de mosso de magatzem?», li pregunta l’orientadora Íria Albert a un dels nois. «En prefereixo una de mecànic», contesta el jove. 

«Aquí tenim perfils de joves espanyols, la majoria homes, que han estat escolaritzats i que, o bé no s’han tret l’ESO, o bé no han continuat els estudis o no s’han posat a treballar perquè solen venir d’un context social i familiar força dur», descriu la tècnica d’orientació, Judith Vázquez.  

En una altra taula, les tres úniques noies de la classe ja es preparen les entrevistes per ser venedores o monitores, tot i que no tothom ho té tan clar. «Es tracta de provar-ho tot des de l’assaig-error i treure a la llum les seves motivacions i interessos treballant la seva autoestima perquè, en la majoria dels casos, són nois que mai s’han preguntat: “¿què és el que m’agrada?”», continua Vázquez.

És el cas de Nerea Redondo i Patricia Martínez, dues companyes que expliquen que no van acabar l’ESO per «problemes familiars» però que ara, a base de provar formacions al CNO, tenen una mica més clar el seu futur. «M’agradaria treure’m el grau mitjà d’emergència sanitària», diu Redondo, il·lusionada. Les dues noies també estan treballant per aconseguir el graduat escolar i aprovar la teòrica del carnet de conduir. «Això del carnet de cotxe és un extra per als joves que veiem amb més motivació», afegeix l’educadora Íria Albert.

A qui també li agraden els cotxes és a Óscar Mulero, un altre dels joves del CNO, que avui s’està preparant per a l’examen de mecànica. No obstant, ell té molt clar que això de ser en un taller de cotxes és només «una via» per pagar-se la carrera de música. «Em voldria especialitzar en guitarra perquè m’encanta la música rock dels 70 i 80», afirma.

Mulero explica que va deixar els estudis per cuidar el seu pare, malalt de càncer terminal. «Quan va morir vaig entrar en una depressió. Em vaig convertir en un tio conflictiu, que s’encarava amb tothom i se’m van treure les ganes de seguir amb l’ESO. Havia repetit dos anys i vaig deixar d’estudiar», confessa. Ara admet que se sent molt còmode al CNO: «El que més m’agrada és el bon rotllo entre companys i educadores. L’adaptabilitat que tenen elles amb el nostre caràcter és una cosa que facilita molt la feina, cosa que no passa en una escola convencional.» 

Una primera oportunitat

Diversos grafitis decoren les parets de l’aula central del CNO. En una paret es pot llegir la paraula «respecte» al costat del dibuix d’una gran oreneta amb les ales desplegades. 

Durant la classe, ‘ni-ni’ i ‘menes’ practiquen per a les entrevistes de feina fictícies. Malgrat les típiques bromes adolescents, regna una atmosfera de companyonia sense prejudicis. «M’encanta la diversitat de persones que hi ha aquí perquè així conec altres cultures i arrels que em fan ser menys ignorant», afirma el jove Óscar Mulero.

Segons l’orientadora Vázquez, el CNO és un centre «inclusiu per a tothom», per això també es treballa el respecte des de l’aula. I és que, des de fa uns quants mesos, ha augmentat la presència de joves emigrats sols que necessiten una orientació professional, però també el contacte amb altres companys que els ajudin a familiaritzar-se amb el sistema i el context social i cultural del país. «Segregar els alumnes seria contraproduent», conclou l’orientadora.

Així mateix, per a ‘menes’ nouvinguts, el Centre de Noves Oportunitats de Mataró ofereix un itinerari previ anomenat Primera Oportunitat. Aquest programa consta d’una primera fase d’orientació i exploració d’oportunitats, interessos i motivacions; i una segona etapa de 300 hores, que inclou classes de català i castellà, competències digitals, coneixement de l’entorn social, cultural i laboral, i contacte amb el món empresarial.

El jove Nabil Boujarmoune, de 17 anys, va ser un dels integrants d’aquest itinerari previ i ara s’ha passat al programa de Noves Oportunitats. Boujarmoune explica que va arribar a Espanya des del Marroc en pastera, quan tenia només 16 anys. Ell és el petit de diversos germans i al principi la seva família no va estar d’acord que fes un viatge tan perillós, però després «van cedir», comenta. «Estava estudiant al meu país però allà no hi ha futur. Aquí en canvi estic fent pràctiques de cuina, que m’encanten, i vull continuar aprenent català», afirma.

«L’actitud que tenen els ‘menes’ és brutal. No falten ni un dia a classe i tenen moltes ganes d’estudiar», afirma Ingrid Álvarez, la directora del centre.

De tornada a l’aula després de l’esbarjo, Ilyass Charef es col·loca davant dels seus companys per escenificar com es presentaria a si mateix en una entrevista simulada. Charef s’ha vestit elegant per a l’ocasió, amb una gel·laba blanca amb els extrems brodats. El jove també va creuar el mar en pastera per arribar a Espanya amb 16 anys. 

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Amb veu entretallada, sense aixecar els ulls del paper, descriu que bé que se li dona cuinar i com li agradaria treballar en un restaurant. Al Marroc va estudiar batxillerat, però la seva família li va aconsellar marxar del país «per tenir una oportunitat», diu. Darrere del jove, la gran oreneta dibuixada a la paret sembla que estigui preparada per posar-se a volar.

Més notícies de Mataró