Mataró compleix 600 anys de la institució del seu primer govern municipal

Aquest dijous 27 de juny de 2019 es compleixen exactament 600 anys de la constitució del primer autogovern municipal de Mataró o, com es denominava llavors, “el Consell de la Universitat”. És a dir, el que es coneix actualment com l’Ajuntament. 

I és que avui fa sis segles que el rei Alfons V d’Aragó va firmar un reial decret que atorgava els privilegis de l’autogovern “als habitants del terme del castell de Mataró”, després d’anys de lluita contra el poder del senyor feudal que governava el territori.

Per commemorar l’esdeveniment, l’Arxiu Comarcal del Maresme ha previst una sèrie d’actes acadèmics per al pròxim mes de setembre.

Vist l'interès que han mostrat sobre la qüestió els amics @JoanetMaltas @ReixachRamon i @joansalicru els dediquem en primícia el programa abreujat dels actes acadèmics relatius al 600 anys de la institució del primer govern municipal de #Mataró #maresme #arxius #IAW2019 pic.twitter.com/7uFM8GucZX

— Arxiu Maresme (@acmaresme) 9 de junio de 2019

Un castell cremat

A començaments del segle XV, un grup d’habitants del terme feudal de Mataró es va rebel·lar contra el seu propi noble, Pere Arnau Marquès, ‘Senyor de la Roca’, i van desencadenar un seguit d’esdeveniments que culminarien amb l’alliberament de Mataró (i el territori circumdant) del jou feudal.

“A finals de l’Edat Mitjana, els senyors feudals continuaven controlant els seus feus i exigint els mateixos privilegis des de feia més de 500 anys”, explica el doctor en Història Ramon Reixach. “Aquesta dinàmica de poder i control territorial havia deixat de ser necessària i els habitants de Mataró van començar a reclamar els seus drets i a agafar força i consciencia de col·lectiu”,agrega.

No era la primera vegada que els mataronins s’amotinaven contra la noblesa, segons apunta la historiadora Roser Salicrú, a la revista ‘Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria’; però l’últim alçament va reduir el castell del Senyor de la Roca a cendres i va forçar el canvi cap a l’autogovern. “Van arrasar la fortificació, de la qual no van quedar ni els fonaments”,comenta Reixach. “Els nobles no van sortir ferits perquè no eren al castell, tot i que l’incendi va durar entre 8 o 10 dies”, analitza Salicrú. 

Millor amb la Corona

La crema del castell va ser una destrucció simbòlica del poder feudal, que culminaria el 27 de juny de 1419, quan el rei Alfons el Magnànim aprova, a Sant Cugat del Vallès, les tretze peticions que li havien presentat els homes del terme del castell de Mataró, i que recullen les condicions amb les quals van pactar la seva redempció i van acceptar pagar a la Corona i als hereus del senyor feudal una espècie d’indemnització.

Així es va incorporar Mataró al territori reial, amb un govern anomenat el Consell de la Universitat, format per quatre jutges i vuit consellers. “Els jutges eren el que avui dia són els alcaldes i els consellers, els regidors, que s’escollien a l’atzar una vegada a l’any”, comenta Reixach.

¿Però quina era la diferència d’estar sota el control reial o el feudal per als mataronins? La resposta és òbvia per al doctor en Història, que argumenta que els habitants van deixar de ser sota el jou d’un senyor feudal arbitrari i capritxós, amb un poder del qual no es podien escapar però que ja no era necessari perquè feia segles que havia acabat la Reconquesta, per obtenir un autogovern bastant més ‘alliberador’ sota la Corona. 

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

“També va ser una bona jugada per al rei, ja que li interessava reduir l’amenaça d’una noblesa que, si s’unia, el podia destronar”, explica Reixach, que acaba explicant que, malgrat tot, “va ser la força d’un poble unit el que va aconseguir un canvi cap a millor”.

Més notícies de Mataró