Anar al contingut

El TecnoCampus Mataró-Maresme enderroca les seves muralles originals en només sis anys

El constant increment d'alumnes i empreses obliga a ampliar amb un sisè edifici el parc tecnològic de la capital del Maresme

JOAN SALICRÚ / MATARÓ

periodico

El TecnoCampus Mataró-Maresme enderroca les seves muralles originals en només sis anys
El TecnoCampus Mataró-Maresme enderroca les seves muralles originals en només sis anys
El TecnoCampus Mataró-Maresme enderroca les seves muralles originals en només sis anys
El TecnoCampus Mataró-Maresme enderroca les seves muralles originals en només sis anys

/

Mataró va començar a enderrocar 159 anys enrere -el 1857- les muralles que havien començat a construir-se el 1569. Van passar, doncs, 288 anys entre una cosa i l'altra.

El parc tecnològic TecnoCampus, i en aquest cas no per culpa de l'acceleració del temps en la vida moderna, ha trigat molt menys a superar el seu àmbit natural de planificació: el complex, inaugurat el 2010, ha quedat petit en només sis anys a causa de l'increment constant del nombre d'alumnes i d'empreses.

Les xifres parlen per si soles: des del 2010, el nombre d'estudiants que cursen estudis de grau i de postgrau al centre universitari s'ha multiplicat per dos; el curs 2011-2012 hi havia 1.471 matriculats i en el present curs 2016-2017 n'hi haurà gairebé 3.100. En el que es refereix a les empreses, les 120 que hi ha actualment han ocupat tot l'espai disponible en les dues torres principals, adjacents a la rotonda on se situa l'escultura Laia l'Arquera.

Aquest és el motiu que va portar els responsables del projecte estrella de Mataró a plantejar-se una primera ampliació fora del seu àmbit original d'actuació, concretament a l'edifici del Rengle, propietat de l'empresa municipal PUMSA i que ha donat molt a parlar en els últims temps a causa del sobrecost de la seva construcció.

Potser, precisament, per contrarestar la imatge negativa que aquest edifici acumula a la retina dels mataronins, una part del Rengle acull des d'aquest dilluns una nova secció del TecnoCampus, dedicada als estudis de l'àmbit de Salut, un projecte que converteix en exitós tot allò que toca.

L'edifici, que s'anomena TCM 6 perquè és la sisena gran construcció del complex, ha suposat una inversió propera a un milió i mig d'euros. Està situat al Passatge Adolf Comerón, a pocs metres de l'edifici principal del parc –al costat de l'Hotel Ibis-, i consta d'aules, gimnasos i laboratoris.

Allà es concentraran la docència i les pràctiques de l'Escola Superior de Ciències de la Salut, un dels tres centres universitaris del TecnoCampus, que imparteix els graus d'Infermeria, Fisioteràpia –nou d'aquest curs- i Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, a més de dobles titulacions de grau, postgrau i màsters.   

En una primera fase l'edifici servirà per acollir aquests estudis però posteriorment es preveu que aculli empreses vinculades a aquest sector, intentant generar un clúster en aquest àmbits. 

SENSE FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT

Un dels fets sorprenents d'aquest projecte promogut des de finals del segle XX a la capital del Maresme és que no rep cap mena de finançament de la Generalitat, que sí es va encarregar en el seu moment del cost de construcció del nou edifici del centre CETEMMSA -ara a la xarxa catalana Eurecat-, ubicat a l'interior del parc.

Conscient del dèficit que suposa que l'administració autonòmica no aporti cap mena de recurs al finançament ordinari del centre, l'alcalde David Bote (PSC) ha aprofitat aquest dilluns la presència del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, a l'acte d'inauguració del nou espai per demanar a la Generalitat que s'impliqui d'una manera més directa en el projecte.

No obstant, en declaracions als periodistes, Baiget no ha manifestat cap canvi de posició en aquest sentit: "El nostre compromís és acompanyar el Tecnocampus en aquells projectes de creixement que pugui tenir; si en algun moment necessita recursos econòmics, estudiarem la petició concreta que se'ns faci", va apuntar deixant clar que la responsabilitat del finançament recau en el patronat de la Fundació Tecnocampus, creat per l'Ajuntament.

Baiget també ha recordat que, en la mesura que els alumnes del parc de Mataró són d'un centre adscrit a la Pompeu Fabra, la Generalitat també els té en compte quan acorda el finançament de la UPF.

La inauguració va congregar unes 150 persones en una de les sales del nou edifici i, a més del conseller, van intervenir a l'acte l'alcalde de Mataró; el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals; i la presidenta de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Dolors Guillén.

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Empreses

0 Comentaris
cargando