Una setmana després
Vandalitzen les plaques del carrer de Millán-Astray a Madrid després de ser restituïdes
Algunes d’aquestes plaques, en concret entre els números 22 i 26, han sigut tapades amb pintura negra
Algunes de les plaques col·locades al carrer del General Millán-Astray, al districte madrileny de la Latina, han sigut vandalitzades amb adhesius i amb pintura negra una setmana després que l’Ajuntament de Madrid restituís el nom del carrer per una sentència judicial.
La setmana passada el consistori va tornar a col·locar les plaques del carrer del General Millán-Astray, el nom del qual havia sigut canviat pel de Maestra Justa Freire, en aplicació d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va desvincular el fundador de la Legió Espanyola de la llei de memòria històrica.
No obstant, algunes d’aquestes plaques, en concret entre els números 22 i 26, han sigut tapades amb pintura negra, segons avança l’‘ABC’ i han confirmat a Efe fonts veïnals.
Tenemos memoria y construimos democracia: #JustaFreire 💜 pic.twitter.com/v07g0ciq0Z
— REBELDIA (@rebeldiajoven) 28 de agosto de 2021
A més, l’organització juvenil Rebeldía ha pujat un tuit a les xarxes socials en què es veu un jove col·locar un adhesiu amb el nom «carrer de la Maestra Justa Freire» a sobre d’una d’aquestes plaques.
L’Ajuntament de Madrid, amb Manuela Carmena com a alcaldessa, va aprovar el 28 d’abril del 2017 –amb l’abstenció del PP i el recolzament d’Ara Madrid, el PSOE i Cs– el canvi de nom de 52 carrers amb reminiscències franquistes en aplicació de la llei de memòria històrica, entre d’altres la del general Millán-Astray.
Particulars i associacions com la Plataforma Millán Astray i la Fundació Francisco Franco van recórrer la mesura.
Notícies relacionadesEl Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha determinat ara recuperar el nom original d’alguns dels carrers modificats, com del del General Millán-Astray (canviat per Maestra Justa Freire), Caídos de la División Azul (Memorial 11 de Marzo del 2004), Hermanos García Noblejas (avivinguda de la Institución Libre de Enseñanza), El Algabeño (José Rizal), Crucero Baleares (Barco Sinaia) i la glorieta de Cirilo Martín (Ramón Gaya).
En el cas de la del General Millán-Astray, el TSJM ha assenyalat que «ja l’any 1923 tenia el nom d’una plaça de Madrid» com a reconeixement «per la seva intervenció en la guerra de les Filipines, per haver sigut el fundador de la Legió Espanyola, així com per les seves ferides en combat», i que ni «va tenir intervenció» en l’alçament militar ni tampoc una «participació directa» en la Guerra Civil.
