condemnada a 19 mesos de presó

Isa Serra, sobre la seva sentència: «Repetiria absolutament tot el que vaig fer»

Assegura que les acusacions en contra seu per uns aldarulls per frenar un desnonament el 2014 són «falses»

La parlamentària de Podem afirma que continuarà defensant-se «fins a l'últim lloc en el qual pugui»

zentauroepp53254910 isa serra200430120334

zentauroepp53254910 isa serra200430120334

4
Es llegeix en minuts
Efe

Després d’haver sigut condemnada a 19 mesos de presó pels delictes d’atemptat a l’autoritat, lesions lleus i danys durant una protesta contra un desnonament el 2014, la portaveu d’Unides Podem a l’Assemblea de Madrid, Isa Serra, defensa que les acusacions en contra seu són «falses», i afirma: «Repetiria absolutament tot el que vaig fer, i ho continuaré fent».

En una entrevista amb Efe, Serra es declara «absolutament innocent» dels delictes que li atribueix una sentència que qualifica d’«exemplaritzant» i «injusta», i per la qual no es planteja dimitir, com ja li han exigit el PP i Ciutadans.

«No dimitiré [...] estem en la política per defensar els drets humans i per tractar que, des de les institucions, avancem cap a un país amb més justícia social, i crec que el que s’estava fent aquell dia en aquest desnonament era defensar els drets humans, que és el que faig en les institucions», diu la parlamentària.

I afegeix: «Demostro la meva decència, precisament, mantenint-me ferma davant un atac com aquest, i sent fidel al que crec, a la veritat i a les meves conviccions polítiques, per les quals m’ha posat en les institucions la gent que m’ha votat». 

La sentència

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) condemna Serra a 19 mesos de presó i inhabilitació per al dret de sufragi passiu, i li imposa també una multa de 2.400 euros, que se sumen als 5.250 euros d’indemnització els dos agents ferits en l’intent de frenar aquell desnonament al barri madrileny de Lavapiés. 

«No esperava aquesta sentència i la realitat és que m’ha sorprès», admet la diputada. 

Serra, que preveu recórrer la sentència al Tribunal Suprem (TS), considera que el tribunal no va respectar la seva «presumpció d’innocència», a l’assumir «la declaració de tres policies» i rebutjar «totes les proves documentals» aportades per la seva defensa. 

També lamenta que la doctrina aplicada pel TSJM la fa «responsable de tot el que passés aquell dia» per «suposadament col·laborar en un grup» del qual ella, assevera, «no formava part», la qual cosa «estableix un precedent terrible», al seu parer, respecte al dret de manifestació. 

El tribunal, que la va absoldre del delicte de desordres públics, considera provat que Serra formava part del grup de persones que, al terme del desnonament, va increpar i va insultar els agents de policia destinats a la zona, fins al punt d’obligar-los a retrocedir per protegir-se de l’al·luvió d’objectes que els llançaven. 

«L’acusada, a més de proferir insults als agents, va procedir també a donar empentes i llançar objectes contundents als agents», expliquen els magistrats, que recorden que, com a conseqüència d’aquests episodis, dos agents municipals van resultar ferits. 

Diu la sentència que «l’acusada, integrant-se en els grups de persones [...] que increpaven, insultaven i assetjaven els agents, va proferir insults dirigits als agents en general, així com en particular a una agent de la Policia Municipal». 

A aquesta li va dir: «Ets cocaïnòmana», «mala mare, filla de puta, amb tot el que hem lluitat les dones, amb tu es perd tot, no et volen ni els teus propis companys», mentre que a una altra agent li va dirigir frases com «Filla de puta, puta, meuca; que et folles tots els policies municipals»; «Vergonya, si fos el teu fill hauria d’agafar-te una arma i disparar-te un tret». 

«Són uns insults que em semblen una barbaritat i que qualsevol persona que em coneix sap que no he dit», assegura Serra, que insisteix que els vídeos aportats per la seva defensa al judici la mostren «amb una actitud pacífica i tranquil·la». 

Respecte a la pena d’inhabilitació, Serra entén que no té caràcter retroactiu, per la qual cosa s’aplicaria «en un futur». «En tot cas queda molt perquè vinguin les següents eleccions, i tampoc tinc clar que m’hi volgués presentar», postil·la. 

 

«La situació desgasta»

Serra reconeix que la situació que ha viscut en els últims dies, unida a l’«odi i la crispació» que observa en l’ambient polític, «desgasta» i li fa «plantejar-se moltes coses», però creu que «fer un pas cap enrere» suposaria «regalar-los massa» als qui «tenen interès» que Podem «deixi d’estar en les institucions». 

Si bé, en la seva sentència, els jutges del TSJM deixen clar que no «s’ha jutjat un representant de la classe política pel fet de ser política» i que tampoc ha sigut una presumpta «cap de turc», ja que altres persones han sigut condemnades, Serra insisteix que veu «interès polític» en una sentència que «no s’entendria» si ella no estigués a Podem. 

I censura la «resistència» del Poder Judicial «a tot avanç democràtic», afirmant que en aquest àmbit la Transició va ser «molt supèrflua o molt feble» i que aplica «la disciplina social» en comptes de «garantir l’exercici dels drets per part de la ciutadania». 

Quant a la seva frustrada petició que se li retirés l’aforament, respecte a la qual els jutges van recordar en la sentència que requeria la renúncia a la seva condició parlamentària, Serra apunta que l’aforament no «la beneficia» perquè «si un tribunal polititzat jutja una persona de Podem no és el mateix que si en jutgen una del PP». 

Notícies relacionades

Si no prospera la seva pretensió davant del TS, la parlamentària afirma que continuarà defensant-se «fins a l’últim lloc en el qual pugui», sigui el Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans, i recalca: «Jo la sentència l’acataré quan hagi d’acatar-la, però faré el possible perquè la sentència sigui una altra». 

Finalment, respecte a la polèmica aixecada després que el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, protestés per la sentència, la diputada comenta que és «absolutament respectable» que un membre del Poder Executiu critiqui el Judicial.