Detinguda a Xile una cobradora de segrestos virtuals a Madrid i Sevilla

La Policia Nacional ha resolt cinc segrestos virtuals recentment denunciats a Madrid (4) i Sevilla després de la detenció a Xile d’una dona que havia defraudat aquesta persona quan es disposava a cobrar la quantitat enviada de la seva última víctima a Alcorcón.

La dona anava a retirar a Santiago de Xile, capital del país, els 600 euros pagats per la víctima d’un dels fraus i, presumptament, estaria involucrada en el cobrament dels últims comesos, pels quals va obtenir un total de 2.300 euros. L’operació s’ha realitzat amb la col·laboració de la Brigada d’Investigacions Policials Especials (BIPE) de la Policia d’Investigació de Xile, als quals es va comunicar que arrestessin la «cobradora» a l’interior de l’empresa concessionària de l’enviament de diners.

Els fets van tenir lloc dijous passat quan els policies van tenir coneixement d’un segrest virtual que acabava de succeir a Alcorcón (Madrid), segons han indicat des de la Direcció General de Policia. Així, els agents de la comissaria d’aquesta localitat madrilenya van activar el protocol establert a l’efecte, gràcies al qual es va poder constatar que s’havia realitzat el pagament de 600 euros a través d’una  concessionària d’enviament de diners, es van fer ràpidament les gestions per paralitzar el pagament i recuperar l’import, i es va indicar a la víctima que el segrest no era real i que estava sent víctima d’una estafa.

Com són els segrestos virtuals

En aquell mateix moment van començar les gestions amb la BIPE de Xile, a fi d’establir un dispositiu de vigilància i control entorn dels possibles llocs de cobrament de la quantitat transferida. Els agents xilens van sospitar d’una dona que es trobava als voltants d’una oficina de cobrament i que, contínuament, enviava i rebia missatges a través del seu telèfon mòbil. Moments després era detinguda.

Des de la Policia Nacional indiquen que en aquesta època de l’any hi ha un repunt de trucades extorsionadores procedents, principalment, des de l’interior de centres penitenciaris de Xile i la característica principals de les quals és «la sorpresa i l’estat d’angoixa» en què se sumeix la víctima.

Notícies relacionades

«O pagues 10.000 € o t'enviem un vídeo tallant-li un dit a la teva filla»

"La seva filla està lligada, no pengi"

Habitualment són trucades «inesperades» provinents de números ocults, o amb prefix de l’estranger, que intenten provocar «la màxima angoixa i bloqueig emocional», per la qual cosa són «molt agressius i directes», fins i tot poden arribar a posar al telèfon terceres persones que «imiten crits i plors» de les presumptes víctimes.

Una altra de les estratègies dels segrestadors virtuals és «provar de prolongar al màxim» la trucada per evitar cap reacció de la víctima. El que busquen així és que no pugui avisar la Policia i obtenir els diners sense arribar a penjar el telèfon, principalment a través d’empreses d’enviament de diners. Durant l’any 2019 passat, els investigadors especialitzats de la Secció de Segrestos i Extorsions de la Policia Nacional han tractat un total de 130 casos de segrestos virtuals a Espanya, principalment a Madrid, Cantàbria, Saragossa i València. D’aquests 130 casos, en 107 es va interposar denúncia, en cinc es van arribar a pagar diners i en dues ocasions es van poder recuperar aquests diners.