28 maig 2020

Anar al contingut

Falsos segrestos

«O pagues 10.000 € o t'enviem un vídeo tallant-li un dit a la teva filla»

Durant el 2019 la Policia Nacional ha conegut un total de 130 casos de segrestos virtuals a Espanya

El Periódico

«O pagues 10.000 € o t'enviem un vídeo tallant-li un dit a la teva filla»

«O pagues 10.000 euros o t’enviem un vídeo tallant-li un dit a la teva filla». És el que va sentir per telèfon una dona de Madrid. Va estar a punt d’abonar la quantitat que li exigien però la ràpida resposta dels agents va permetre que no s’arribés a produir cap moviment bancari. En realitat, la presumpta ostatge estava en perfecte estat, al seu lloc de treball habitual. Aquesta modalitat delictiva és coneguda com a segrest virtual, una estafa que durant l’any 2019 va deixar a la Policia Nacional 130 casos, dels quals hi va arribar a haver un desemborsament econòmic en cinc i en dos es van poder recuperar aquests diners. Ho explica aquest dissabte la policia en una nota en què fa balanç d’aquest tipus de delictes.

Aquest últim cas que han posat com a exemple va tenir com a víctima una dona de 69 anys amb residència a Madrid. Mentre era al seu domicili va rebre la trucada d’un home amb accent estranger que li va dir que havia segrestat la seva filla i que per poder tornar a veure-la havia d’obtenir a canvi 10.000 euros. De fet la va comminar a dirigir-se a la seva entitat bancària immediatament, sota l’amenaça de tallar-li un dit a la seva filla i enviar-li un vídeo perquè fos testimoni del que podia arribar a cometre.

Mentre el segrestador virtual mantenia la víctima al telèfon, aquesta va caminar fins al banc, on en aquell moment també va arribar una patrulla de la Policia Nacional. El marit de la víctima havia trucat només uns minuts abans al 091 per informar del que passava i la ràpida resposta dels agents va permetre que no s’arribés a produir cap moviment bancari.

Paral·lelament, altres agents es van dirigir al lloc de treball de la suposada segrestada, on van comprovar que es trobava perfectament.

Bloqueig emocional i diners ràpids

Entre les característiques principals dels segrestos virtuals, explica la Policia Nacional, destaquen la sorpresa i l’estat d’angoixa en què se sumeix la víctima. Habitualment són trucades inesperades provinents de números ocults o amb prefix de l’estranger. El que busquen els delinqüents és provocar la màxima angoixa i bloqueig emocional, per això són molt agressius i directes, fins i tot poden arribar a posar al telèfon a terceres persones que imiten crits i plors de les presumptes víctimes.

Una altra de les estratègies dels segrestadors virtuals és provar de prolongar al màxim la trucada per evitar cap reacció de la víctima. El que busquen així és que no pugui avisar la policia i obtenir els diners sense arribar a penjar el telèfon, principalment a través d’empreses d’enviament de diners 

Balanç del 2019

Durant l’any 2019, els investigadors especialitzats de la Secció de Segrestos i Extorsions de la Policia Nacional van tractar un total de 130 casos de segrestos virtuals a Espanya, principalment a Madrid, Cantàbria,
Saragossa i València. D’aquests 130 casos, en 107 es va interposar denúncia, en cinc es van arribar a pagar diners i en dues ocasions es van poder recuperar aquests diners.