A Palma

Una mare musulmana exigeix als tribunals el dret del seu fill a rebre religió islàmica en una escola catòlica

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears reconeix que aquesta petició va en contra dels principis del centre concertat, però exigeix a Educació que estudiï la sol·licitud d’aquesta família de Mallorca

Una mare musulmana exigeix als tribunals el dret del seu fill a rebre religió islàmica en una escola catòlica

B.RAMON

3
Es llegeix en minuts
J.F. Mestre

Una dona musulmana de Mallorca ha acudit als tribunals per exigir el dret del seu fill a rebre classes de religió islàmica en un col·legi catòlic de Palma, integrat en la xarxa de centres concertats i, per tant, finançats amb fons públics.

Aquesta insòlita demanda s’ha plantejat davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears, al·legant que s’ha vulnerat el dret fonamental a rebre classes de religió islàmica en un centre sostingut amb fons públics. Inicialment, aquesta petició es va presentar davant la conselleria d’Educació, però la família d’aquest menor musulmà no va rebre cap resposta de l’administració educativa. Per aquest motiu, van acudir als tribunals per reclamar aquest dret.

El TSJB ja s’ha pronunciat en diverses sentències sobre l’obligació que té Educació de proporcionar ensenyament islàmic als alumnes musulmans que assisteixen a escoles públiques de Mallorca. Els jutges estan donant la raó a les famílies que exigeixen aquest dret i, en una de les últimes resolucions, es va acordar que la conselleria havia de facilitar aquests coneixements al col·legi públic de Palma al qual assistia un dels menors. Aquesta assignatura específica sí que s’imparteix en diversos centres públics de la Part Forana, però en cap de Palma.

Tanmateix, aquest últim cas plantejat als tribunals és diferent, perquè no es tracta d’un institut públic, sinó d’un centre concertat d’ideologia catòlica.

El tribunal ha analitzat a fons la polèmica i, d’entrada, a la sentència deixa molt clar que és la mateixa Constitució la que estableix el dret dels menors a rebre l’ensenyament religiós que triïn els pares segons les seves pròpies conviccions. Un dret que no discrimina entre la religió catòlica i l’ensenyament islàmic.

La sentència recorda que, per llei, “l’Estat, tenint en compte les creences religioses existents a la societat espanyola, establirà, si escau, acords de cooperació amb les esglésies, confessions i comunitats religioses que, pel seu àmbit i nombre de creients, hagin assolit un notori arrelament a Espanya”.

Acord amb la Comissió Islàmica d’Espanya

Aquesta obligació també s’estén a la religió musulmana, cada vegada més present a Espanya, però la sentència recorda que aquest ensenyament s’ha de regular a través de l’acord subscrit amb la Comissió Islàmica d’Espanya. Aquest acord contempla el dret a rebre l’ensenyament “de la religió islàmica als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics. No es tracta d’una oferta obligatòria, però és susceptible de ser sol·licitada per l’alumnat”, diu la sentència. Els jutges interpreten que aquests centres concertats d’ideologia catòlica no estan obligats a oferir classes de religió islàmica, però sí que tenen l’obligació d’acceptar la sol·licitud de l’alumne que exigeix rebre aquest ensenyament.

El tribunal recorda que el sistema polític espanyol es basa en el pluralisme i en l’aconfessionalitat de l’Estat, cosa que obliga els centres docents a “ser ideològicament neutrals”. Això no impedeix, però, que als “centres públics o sostinguts amb fons públics (col·legis concertats) s’organitzin ensenyaments de seguiment lliure que facin possible el dret dels pares a elegir per als seus fills la formació religiosa d’acord amb les seves pròpies conviccions”.

Notícies relacionades

Tanmateix, rebre classes d’una determinada ensenyança religiosa, segons assenyala el tribunal, mai no s’ha considerat un dret absolut, ja que depèn de les característiques del centre educatiu al qual assisteix el menor. És lògic que pugui resultar una “contradicció insuperable” que en un col·legi d’ideologia catòlica s’imparteixi una assignatura de religió islàmica. No obstant això, sobre aquesta contradicció, el tribunal recorda que ha de ser el mateix centre qui la resolgui, perquè es pot interpretar que la religió islàmica és una assignatura més dins del quadre d’ensenyaments que ofereix el col·legi. “Segurament no sigui habitual, però tampoc seria una novetat”. I és a partir d’aquesta possibilitat que els jutges entenen que aquesta família musulmana sí que té dret a exigir aquesta assignatura al col·legi concertat catòlic de Palma on assisteix el seu fill, encara que finalment es rebutgi la petició perquè va en contra dels principis religiosos del centre educatiu.

Segons aquest criteri, el tribunal obliga la conselleria d’Educació —que ni tan sols va respondre a la petició d’aquesta mare musulmana— a tramitar degudament la sol·licitud d’aquesta dona, independentment de si al final determina que el seu fill té dret, o no, a rebre classes de religió islàmica al col·legi catòlic de Palma on estudia.